Idioma: diferència entre les revisions

Des de l'arribada de Darwin, el tema ha estat abordat amb més freqüència per científics que per filòsofs. Per exemple, el neuròleg Terrence Deacon, en el seu llibre ''Symbolic Species'' (''Espècies simbòliques'') afirma que la [[raó]] i la llengua han coevolucionat, és a dir, han evolucionat de manera paral·lela. Merlin Donald veu la llengua com un desenvolupament posterior sobre la base del que es refereix a la [[cultura]] [[mimesi|mimètica]],<ref>[http://psycserver.psyc.queensu.ca/donaldm/reprints/evolutionaryOrigins18.pdf Evolutionary Origins of the Social Brain]. In O. Vilarroya and F.&nbsp;F. i Argimon (eds.). ''Social Brain Matters: Stances on the Neurobiology of Social Cognition''. Rodopi, 2007, 18: 215-222.</ref> fent èmfasi que aquesta coevolució depenia de la interacció de moltes persones.

 

{{AP|Dialecte}}

No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és (i és una variant o [[dialecte]]). És per això que la [[taxonomia]] de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són: [[danès]] i [[noruec]]; [[gallec]] i [[portuguès]]; o fins i tot alguns parlars èuscars ([[roncalès]]) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al [[basc]].

En el cas de la diferenciació del [[valencià]] i el [[català]] la polèmica tan sols existeix a nivell polític, car tota la comunitat científica està convençuda que és una mateixa llengua. Aquestes polèmiques sovint tenen l'origen en la identificació de llengua i sentiment nacional o en la [[intercomprensió]] entre parlants.

 

El nombre d'idiomes generalment acceptat està entorn de sis mil, encara que el nombre d'idiomes actualment parlats és difícil de precisar a causa de diversos factors:

*En primer lloc, no hi ha un criteri universal que permeti decidir si dues parles amb cert grau d'[[intel·ligibilitat mútua]], han de considerar-se dialectes d'un mateix idioma històric o dues llengües diferents.

*En tercer lloc, de tant en tant es descobreixen parlants o persones que recorden alguna llengua que es pressuposava extinta, i que són capaces d'emprar-la en la seva vida quotidiana.

 

La majoria de llengües s'afilia a una [[família lingüística]]. Aquesta llista inclou els grups majoritàriament acceptats entre els acadèmics. Hi ha hagut intents per crear superfamílies, com el [[nostràtic]] o el boreà però no compten amb un acord unànime.

* [[Llengües indoeuropees]]

* [[Llengua de signes|Llengües de signes]]

 

Si s'atén a la [[lingüística]] i no a l'origen d'un idioma, és a dir, a la seva estructura, les llengües del món es poden classificar amb criteris diferents a la família lingüística. Per exemple, es poden dividir segons l'ordre habitual dels elements d'una [[frase]] i així parlar de [[Llengua SVO|llengües SVO]] (subjecte-verb-objecte) o [[Llengua OVS|llengües OVS]], per exemple. Igualment es pot tenir en compte l'alineament morfosintàctic, segons com es tractin els complements dels verbs.

 

Se sol recórrer a la [[llengua escrita]] quant hi ha una [[distància]], [[física]] i/o [[temporal]], entre els interlocutors, quan ha de quedar constància o s'ha de guardar la informació, quan s'han de donar instruccions o informacions complexes: ''«Hi ha una idea general que les persones no recordarem fets detallats correctament si aquests són exposats únicament de manera oral, en especial si aquests han de ser recordats després d'un període llarg de temps.»''<ref>Brown & Yule, 1983: 13-14</ref> o bé quan ho requereix el caràcter oficial o [[jurídic]]. Per altra part, solem recórrer al llenguatge oral quan hi ha presència simultània dels interlocutors i en la [[comunicació]] quotidiana.

 

La [[dependència]] de la llengua escrita en relació amb l'oral és indiscutible segons el temps. El [[canvi]] lingüístic s'origina, en general, en la llengua oral. Segons les funcions del llenguatge, predomina l'[[ús]] del llenguatge escrit en les funcions referencials i poètiques, mentre que emprem, predominantment, el llenguatge oral en les funcions conatives i fàtiques.

{{Columnes}}

{{Final columnes}}

 

{{AP|neurolingüística}}

[[Fitxer:Brain Surface Gyri.SVG|thumb|Algunes de les àrees cerebrals associades amb el processament del llenguatge:

L'hemisferi dret ajuda el llenguatge encarregant-se de la [[gestió de les emocions]] associades al que es rep, de manera que es destriï l'[[actitud]] i intenció de l'emissor i es pugui ajustar la mateixa resposta.

 

{{AP|Plurilingüisme}}

La [[memòria humana]] emmagatzema les unitats de cada llengua concreta: és a dir, els signes d'un idioma que permeten articular el llenguatge, concretar-lo. En situacions de [[plurilingüisme]], es poden unir les entrades dels diversos idiomes, de manera que a un mateix concepte corresponguin diverses formes, una en cada llengua. La proximitat d'aquestes formes, i no la codificació d'entrades [[lèxic|lèxiques]] diferents quan el [[significat]] és únic, ha estat testimoniada per experiments que treballen amb els ''[[lapsus linguae]]''.

* [[Anivellament lingüístic]]

 

{{referències}}