Revisió del 19:47, 22 ago 2018 modifica Ollevrequí (discussió \| contribucions) 455 edits m Afegir més dades biogràfiques i bibliografia Etiqueta: editor de codi 2017 ← Edició anterior		Revisió del 19:47, 22 ago 2018 modifica desfés Ollevrequí (discussió \| contribucions) 455 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 Edició següent →
Línia 19: Una de les seves primeres obres va ser el [[Monument als caiguts (Barcelona)\|Monument als Caiguts]], al Fossat de Santa Elena del [[Castell de Montjuïc]] (1940), realitzat juntament amb [[Josep Soteras i Mauri]], [[Joaquim de Ros i de Ramis]] i [[Manuel de Solà-Morales i de Rosselló\|Manuel de Solà-Morales]], i els escultors [[Miquel Oslé\|Miquel]] i [[Llucià Oslé]]. El monument constava de tres arcs —el del mig, més alt i ample—, un altar i un sepulcre coronat per un obelisc amb una creu, a més d'una làpida on es trobava l'escultura realitzada pels germans Oslé, una figura jacent amb una corona de llorer als peus.<ref>{{ref-web\|url= http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=464\|títol= Als Caiguts del Fossat de Santa Elena\|autor=Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Joan Francesc Ainaud\|consulta= 15 de març de 2014}}</ref> L'any 1940 va acabar la façana, encara inacabada, de l'església parroquial de Cervelló (de l'arquitecte [[Antoni Maria Gallissà i Soqué\|Antoni Maria Gallissà]] així com restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, el qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys 50. També va fer el pla urbanístic.<ref>{{Ref-web\|url=http://margesivinyes.blogspot.com/2016/05/apunts-biografics-larquitecte-manuel.html\|títol=Marges i vinyes del nostre passat\|consulta=22 agost 2018\|nom=Llurba i Rigol, Josep\|llengua=català\|editor=\|data=7 -5-2016}}</ref> Des de l'any 1948 va dirirgir la [[Comisión Superior de Ordenación Provincial]] (el seu equip era format per [[Antonio Perpiñá]], [[Josep Maria Martorell i Codina\|Josep Maria Martorell]], dos enginyers E. Peña, [[Josep Maria Puchades i Benito]], un geògraf [[Salvador Llobet i Reverter\|Salvador Llobet]]). La seva tasca fou excel·lent ja que va modernitzar els criteris de les noves ordenacions urbanístiques amb la preocupació per unificar els plans municipals a partir, entre d'altres, de la comarca<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Pié\|nom=Ricard\|títol=Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l'ordenació del territori des de Cerdà als nostres dies\|url=https://books.google.es/books?id=Uo5MZDWUrIIC&pg=PA7&lpg=PA7&dq=Aportacions+catalanes+en+el+camp+de+la+urban%C3%ADstica+i+de+l%27ordenaci%C3%B3+del+territori+des+de+Cerd%C3%A0+als+nostres+dies&source=bl&ots=1alB8mrSmU&sig=EHEVhv2Y7EdJFUu607EWKFEPcHo&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjctMKSmoHdAhUNhxoKHem7AhgQ6AEwAXoECAkQAQ#v=onepage&q=Aportacions%20catalanes%20en%20el%20camp%20de%20la%20urban%C3%ADstica%20i%20de%20l'ordenaci%C3%B3%20del%20territori%20des%20de%20Cerd%C3%A0%20als%20nostres%20dies&f=false\|edició=\|llengua=català\|data=2007\|editorial=Institut d'Estudis Catalans\|lloc=Barcelona\|pàgines=303\|isbn=B. 48588-2007}}</ref>. Els plans redactats i aprovats per la ''Comisión'' durant aquell període foren els de [[Sabadell]] (l950), [[Terrassa]], [[Granollers]] (1951), [[Mataró]],

Manuel Baldrich i Tibau: diferència entre les revisions