Amos Gitai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Francesc.bonnin ha mogut Amos Gitaï a Amos Gitai: Traducció correcta de l'hebreu al català
Rectificació cognom
Línia 1:
{{DISPLAYTITLE:Amos Gitai}}
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:AmosGitai08TIFF-2.jpg|alt=Amos Gitaï al Toronto International Film Festival (2008)|miniatura|Amos GitaïGitai al Toronto International Film Festival (2008)]]
'''Amos GitaïGitai''' ([[Haifa]], 11 d'octubre de 1950) és un cineasta israelià. Fill de Munio Weinraub-Gitaï, arquitecte de la [[Bauhaus]], i Efratia Luria, intel·lectual i docent, especialista no religiosa de textos bíblics.
 
Va començar a estudiar arquitectura al Haifa Technion, però va haver d'interrompre els seus estudis per participar a la [[Guerra del Yom Kippur]] (1973) en una unitat d'evacuació mèdica per helicòpter. Allà va resultar ferit quan un míssil sirià va impactar amb el seu helicòpter. Durant les seves missions utilitzava una càmera [[Súper 8 (format de pel·lícula)|Super 8]], i al final de la guerra va iniciar la seva carrera com a director. El 1980 va realitzar el seu primer documental, ''House''.
Línia 9:
 
== Obra ==
La trajectòria vital d'Amos GitaïGitai marca les seves obres. En primer lloc, és hereu del sionisme i dels orígens dels intel·lectuals d'Europa central, context marcat per les idees socialistes dels pioners de l'estat jueu i la recerca científica i estètica (el seu pare és un arquitecte que va fugir Alemanya nazi el 1933 i la seva mare és una intel·lectual russa, els avantpassats de la qual van emigrar a Palestina a principis del segle XX). Després va formar part de la primera generació de nens després de la fundació de l'Estat d'Israel, que va haver d'afrontar dues guerres, la dels [[Guerra dels Sis Dies|Sis Dies]] (juny de 1967) i la del Yom Kippur (octubre de 1973). També hem d'afegir la seva formació i la seva primera vocació d'arquitecte.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fernández-Santos|nom=Elsa|article=Amos Gitai: Herencia y resistencia|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/cultura/2014/01/31/actualidad/1391183803_371129.html|data=2014-02-01|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
La seva primera pel·lícula ''House'' (1980) és un documental dedicat a la reconstrucció d'una casa. La pel·lícula té lloc en un petit carrer de Jerusalem, i descobreix amb vigor i sensibilitat el dia a dia d'israelians i palestins.
Línia 17:
''House'' també inicia la seva manera habitual de treballar, amb trilogies que formulen les mateixes recerques i interrogacions: els documentals ''House'' (1980), ''A House in Jerusalem'' (1998) i ''News from Home / News from House'' (2006), o la trilogia sobre els procediments del capitalisme global (''Bangkok-Bahrein'', 1983; ''Ananas'', 1984; ''Orange'', 1998). També trilogies de ficció sobre l'exili (''Esther'', 1985; ''Berlin-Jerusalem'', 1989 ''Golem, the Spirit of the Exile'', 1991), esdeveniments decisius històrics d'Israel (''Kippur'', 2000; ''Eden'', 2001; Kedma, 2002) o sobre les fronteres (''Promise Land'', 2004; ''Free Zone'', 2005; ''Disengagement'', 2007).<ref>{{Ref-web|url=https://www.macba.cat/ca/ciutats-territoris-fronteres-aspectes-del-cinema-damos-gitai|títol=Ciutats, territoris, fronteres. Aspectes del cinema d'Amos Gitai|consulta=2018-08-23|llengua=ca}}</ref>
 
El 2015 la seva pel·lícula ''Rabin, the Last Day'', una barreja de ficció i imatges d'arxiu, es va presentar en competició al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia|Festival de Cinema de Venècia]] i al [[Festival Internacional de Cinema de Toronto]]. Vint anys després de l'assassinat del primer ministre israelià per un estudiant ultraortodox, el 4 de novembre de 1995 a Tel-Aviv, GitaïGitai repassa aquest succés traumàtic, posant l'assassinat en el seu context polític i social.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Review: Amos Gitai’s ‘Rabin, the Last Day’ Looks Back in Anguish|publicació=The New York Times|llengua=en|url=https://www.nytimes.com/2016/01/29/movies/review-amos-gitais-rabin-the-last-day-looks-back-in-anguish.html|data=|pàgines=}}</ref>
 
La seva darrera pel·lícula, fins al moment, és ''West of the Jordan River'' (2017).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pianezza|nom=Pamela|article=Cannes Film Review: ‘West of the Jordan River’|publicació=Variety|llengua=en-US|url=https://variety.com/2017/film/reviews/west-of-the-jordan-river-review-1202444208/|data=2017-05-25}}</ref>
 
El treball del cineasta Amos GitaïGitai té gairebé 90 títols amb una gran varietat de formats i estils (llargmetratges, ficció i documentals, treballs experimentals, produccions de televisió, rodats al seu país, Israel o arreu del món), als quals hem d'afegir instal·lacions de vídeo, produccions teatrals i llibres.
 
== Premis ==
Línia 35:
<references />
== Enllaços externs ==
[https://web.archive.org/web/20130801033043/http://www.imdb.com/name/nm0321159/awards Amos GitaïGitai] a [[Internet Movie Database|IMDb]]
 
[http://www.amosgitai.com/html/page.asp?docid=2&lang=1 Pàgina web oficial]