Maurizio Pollini: diferència entre les revisions

'''Maurizio Pollini''' ([[Milà]], Itàlia, [[5 de gener]] de [[1942]]) és un [[pianista]] [[Itàlia|italià]]. Considerat un dels millors pianistes contemporanis, s'aprecien especialment les seves interpretacions de [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i de compositors moderns com [[Pierre Boulez]], [[Karlheinz Stockhausen]], [[Luigi Nono]], [[Giacomo Manzù|Giacomo Manzoni]] i [[Salvatore Sciarrino|Salvatore Sciarrino.]]. Són memorables les seves col·laboracions amb directors com [[Claudio Abbado]], [[Karl Böhm]] i [[Pierre Boulez|Pierre Boulez]].

A principis de la [[Dècada del 1960|dècada de 1960]], Pollini va començar a presentar-se menys en concerts i a emplear més temps estudiant i expandint el seu repertori.<ref>{{ref-llibre|cognom=Schonberg|nom=Harold C.|títol=The Great Pianists: From Mozart to the Present|any=1987|editor=Simon & Schuster|lugar=Nueva York|isbn=978-0671638375|pàgines=488}}</ref> A principis [[Dècada del 1970|dels 70]] van començar els enregistraments que convertirien a Pollini en una llegenda. Entre aquests treballs cal destacar els [[Estudis (Chopin)|24 estudis de Chopin]] ([[Deutsche Grammophon|Deutsche]] Grammophon/Polygram, 1972), pedra angular per a molts estudiants de piano. Ha donat recitals i actuat amb importants orquestres a [[Europa]], els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i el [[Extrem Orient|Llunyà Orient]]. Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] es va presentar per primera vegada en [[1968|1968.]]. Va fer la seva primera gira per [[Japó]] en [[1974]].

En 1985, amb motiu d''[[El clavecí ben temprat|el]]'' tricentenari de [[Johann Sebastian Bach]], va executar el primer llibre complet del ''[[Clavecí ben temperat]]''. En 1987, va interpretar tots els concerts per a piano de [[Ludwig van Beethoven]] a [[Nova York]], acompanyat per l'Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per Claudio Abbado, i en aquesta ocasió va rebre l'Anell Honorari de l'orquestra. En 1993-1994, va interpretar per primera vegada el cicle complet de les [[:en:Piano sonatas (Beethoven)|sonates per a piano de Beethoven]] a [[Berlín]] i en [[Munic]] i després també a [[Nova York]], [[Milà]], [[París]], [[Londres]] i [[Viena|Viena.]]. En el [[Festival de Salzburg]] en 1995, va inaugurar l'anomenat "Progetto Pollini", una sèrie de concerts en el qual es van barrejar obres velles i noves. Una altra sèrie similar es va presentar en el [[Carnegie Hall]] en 2000-2001, amb el títol "Perspectives: Maurizio Pollini", i en el [[Royal Festival Hall]] de [[Londres]], en 2010-2011, amb l'anomenat "Pollini Project", una sèrie de cinc concerts amb programes que incloïen música de Bach i de [[Karlheinz Stockhausen]].