La immensa riquesa del Cerro Rico i la intensa explotació a què el van sotmetre els espanyols van fer que la ciutat la ciutat creixés de manera sorprenent. La seva riquesa va ser tan gran que en la seva monumental obra "[[El Quixot]]" [[Miguel de Cervantes]] va encunyar la dita '' val un Potosí '', que significa que quelcom val una fortuna.
Però la població indígena, en tant, patia una explotació infrahumana. Desenes de milers d'indígenes van ser sotmesos a la [[mita]], un sistema que ja era habitual ala l'[[Imperi Inca|incario]], però l'úsla seva aplicació fou intensificarintensificada elspels espanyols, i va créixer encara més a instàncies del [[virrei]] [[Francisco de Toledo|Francisco Álvarez de Toledo]], davant la manca de mà d'obra per a la mineria. Als ''mitayos'' (nom donat als indis sotmesos permeti) se'ls feia treballar fins a 16 hores diàries, cavant túnels, extraient el metall manualment o a pic, etc. Eren molt freqüents les ensulsiades i altres accidents, que ocasionaven la mort de centenars de treballadors. Les rebel·lions eren ofegades a sang i foc. És probable que fins a 15.000 indígenes hagin mort en l'explotació de l'argent, entre 1545 i 1625, encara que les estimacions més alcistes parlen d'un a vuit milions de treballadors morts aquestes xifres no són moltgaire acceptades en l'actualitat.<ref>[http://www.gerdbreitenbach.de/anden/bolivia_1/potosi_es.html Potosí]</ref>
La producció d'argent va arribar al seu punt màxim al voltant de l'any 1650, moment en el qual les vetes van començar a esgotar-se, i Potosí va entrar en un camí costa avall del qual no va poder recuperar-se mai.
