Alts graus maçònics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
Des de la [[dècada]] de [[1730]], diversos autors, principalment a [[França]] i a [[Anglaterra]], van escriure rituals per a molts graus addicionals que es suposava que continuarien, i que van enriquir la [[mitologia]] dels tres primers graus. Així, els germans van fundar els "tallers superiors", on els nous rituals s'ofereixen al mestre maçó, després de completar els primers tres graus, sent aquests la continuació del seu progrés espiritual i moral. Els historiadors van identificar més de cent graus addicionals a la dècada de [[1760]].
 
Tots aquests graus es poden agrupar en una menor quantitat de temes, seguint la llegenda de [[Hiram Abif]], es van construir diferents sèries de rangs i graus de cavalleria, d'una manera progressiva i coherent, els ritus principals maçònics al final del [[segle XVIII]] i a principis del [[segle XIX]].
 
Posteriorment, van continuar escrivint-se nous alts rangs maçònics, de vegades estructurats en ritus independents, de vegades integrats en els ritus ja existents, però a un ritme molt més lent.