Religió: diferència entre les revisions

El desenvolupament de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organitzada" es refereix a l'organització de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creences. Altres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula "religió" es fa servir de manera intercanviable amb "fe" o "sistema de creences".

 

[[Fitxer:Augustinus 1.jpg|dreta|thumb|130px|[[Sant Agustí d'Hipona]]]]

La paraula "religió" prové del [[llatí]] ''religio'',<ref name="gdlc"/> que al seu torn s'ha definit com a "reverència per Déu o els déus, una meditació curosa de les coses i de la pietat".<ref>Lewis Charlton T.; Short, Charles. ''[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3D%2340976 A Latin Dictionary]'' The Perseus Digital Library. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

 

=== Autors més representatius ===

==== Feuerbach ====

[[Ludwig Andreas Feuerbach]] ([[1804]] - [[1872]]) fou un [[Filosofia|filòsof]] [[Alemanya|alemany]], que tingué gran influència en [[Karl Marx]] i altres filòsofs. Feuerbach, qui va estudiar [[teologia]], fa la crítica de la religió des d'una visió [[Filosofia|filosòfica]], [[Antropologia|antropològica]] i [[Psicologia|psicològica]], coneixent-se com el pare de l'[[ateisme]].

Malgrat les prediccions de certs polítics i intel·lectuals de principis del {{segle|XX|s}}, la religió encara té un paper important en la vida pública i política, fins i tot pel que fa als afers internacionals.<ref name="economist">Leaders (2007, novembre). "[http://www.economist.com/opinion/displayStory.cfm?Story_ID=10063829 The new wars of religion]". ''The Economist'' [article en línia]. The Economist Newspaper Limited. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> Si als anys 60 [[John F. Kennedy]] demanava als americans que consideressin el catolicisme com a irrellevant, uns anys més tard, el president [[George W. Bush]] afirmava ésser un [[cristianisme|cristià]] "nascut de nou"; a Turquia i a l'Índia, partits amb forta connotació religiosa arribaven al poder; molts dels nens d'[[Israel]] i [[Palestina]] estudiaven que Déu els va atorgar la [[Terra Santa]]; i la [[República Popular de la Xina|Xina]] pot convertir-se en la nació cristiana i musulmana més gran del món.<ref name="economist"/> Igualment, moltes de les guerres de finals dels s. XX i principis del XXI, així com diversos actes terroristes, han estat perpetrats "en nom de Déu".

 

{{AP|La dona a les religions}}