Rogier van der Weyden: diferència entre les revisions

 

== Inicis com a pintor ==

Poc se'n sap sobre la formació de Rogier com a pintor. Les fonts arxivístiques de [[Tournai]] (completament destruïdes durant la [[Segona Guerra Mundial]], si bé n'existeixen transcripcions del [[segle XIX]] i començaments del [[segle XX|XX]]) són una mica confoses i han conduït a diferents interpretacions per part dels investigadors. Per un document se sap que l'ajuntament de Tournai va oferir un vi en honor d'un tal ''"Maistre Rogier de le Pasture"'' el 17 de març de 1427. Tanmateix, el 5 de març de 1427 el registre del [[Gremi de Sant Lluc]] recollia l'ingrés de "Rogelet de Pasture" i [[Jacques Daret]] al taller de [[Robert Campin]].<ref name="panofsky245"/> Només cinc anys més tard, l'[[1 d'agost]] de [[1432]], Rogier de la Pasture va obtenir el títol de mestre (''Maistre'') com a pintor.<ref>[[#vos1999|de Vos 1999, pàg. 51]]</ref> S'ha qüestionat si l'aprenent de Campin, "Rogelet", era el mateix que el mestre "Rogier" al qual s'oferí el vi el 1426. El fet que el 1426-1427 Rogier fos un home casat de gairebé trenta anys, i molt per sobre de l'edat normal dels aprenents, ha servit per argumentar que "Rogelet" era un altre pintor més jove, que tenia el mateix nom. Tanmateix, durant la dècada del 1420 la ciutat de Tournai va patir una crisi i els gremis no varen poder funcionar amb normalitat. Podria ser que la darrera formació de Rogier/Rogelet hagués estat una mera formalitat legal. També Jacques Daret tenia llavors al voltant de vint anys i havia estat vivint i treballant a casa de Campin com a mínim durant una dècada.

 

Com a conseqüència d'aquest viatge, la [[ducat de Milà|duquessa de Milà]], Bianca Maria Visconti, va enviar a Brussel·les el seu pintor de cort, [[Zanetto Bugatto]], perquè treballés d'aprenent en el taller de van der Weyden. La reputació internacional de Rogier havia anat augmentant progressivament. En els anys 1450 i 1460 estudiosos com [[Nicolau de Cusa|Cusa]], el [[Filarete]] i [[Bartolomeo Fazio|Fazio]] es referien a ell en termes superlatius: 'el més gran', 'el més noble' dels pintors. Van der Weyden va morir el [[18 de juny]] de [[1464]], i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la [[Catedral de Brussel·les]];<ref>[[#vos1999|de Vos 1999, pàg. 63]]</ref> al seu costat van enterrar la seva dona que va morir poc després d'ell.<ref name=fre75/>

 

[[Fitxer:Weyden Ivo.jpg|thumb|200px|esquerra|'' [[Iu de Kermartin|Sant Iu]]'' (circa. 1450) Oli sobre taula de roure de 45 x 35 cm, [[National Gallery de Londres]]. Obra del seu taller.<ref>[http://www.nationalgallery.org.uk/paintings/workshop-of-rogier-van-der-weyden-a-man-reading-saint-ivo Fitxa de l'obra a la National Gallery]</ref>]]

L'estil de van der Weyden es distingeix fonamentalment per la representació de temes [[Mare de Déu|marians]] i el tractament de situacions de forta càrrega dramàtica. Va realitzar la seva obra en [[pintura a l'oli|oli]] sobre fusta, en panell únic, en [[díptic]]s o [[políptic]]s. En les seves primeres obres el seu estil és marcadament [[art gòtic|gòtic]], hieràtic, i amb fons daurats. Posteriorment, va evolucionar cap a línies sinuoses i fluides com es pot observar en els cossos i en les robes. Els seus personatges són realistes, amb expressions patètiques i un fort dramatisme, que pretén causar un gran impacte emocional en els espectadors.

La manca de signatura, que no permetia identificar les seves obres, i un error d'identificació de [[Karel van Mander]], el pintor i biògraf dels artistes flamencs, va provocar que la seva figura quedés enfosquida entre el segle XVI i el XIX, quan els investigadors [[Karl Schnaase]] o [[Gustav Friedrich Waagen]] varen recuperar l'autoria i el reconeixement del pintor.<ref>[[#veen|Van Veen 2005, pàg. 231]]</ref>

 

Amb certesa, a patir d'una base documental del segle XV, no es pot atribuir cap treball a Rogier van der Weyden. Tanmateix, Lorne Campbell ha manifestat que hi ha almenys tres pintures ben autenticades, si bé en diferents moments s'ha dubtat o s'ha subestimat la seva autoria. L'obra millor documentada és ''[[El davallament de la Creu (Van der Weyden)|El davallament de la Creu]]'' que està al [[museu del Prado]] (Madrid). Campbell assenyala que la història d'aquesta pintura es pot reconstruir amb detall des del segle XVI i en registres posteriors. Els altres dos treballs certificats són el ''[[Retaule de Miraflores]]'', esposat a Berlín, i ''la Crucifixió'' del [[Monestir de l'Escorial]].<ref name= "Campbell 2009">[[#lorne2009|Campbell 2009, pàg. 32–64]]</ref>

 

Les pintures més famoses de Rogier que sobrevisqueren fins al segle XVII, eren quatre grans plafons que representaven la ''[[Justícia de Trajà]]''<ref group="n.">La llegenda diu que [[Trajà]] va decidir aturar la marxa del seu exèrcit cap a Orient per a fer justícia a una pobre vídua que havia estat atropellada. ([[#summa|Summa, pàg.69]])</ref> i la ''[[Justícia d'Herkenbald]]''. Aquests eren un encàrrec de la ciutat de Brussel·les per a la ''Gulden Camere'' (Cambra Daurada) de l'[[Ajuntament de Brussel·les]]. El primer i tercer plafons estaven signats, i el primer datava de 1439. Els quatre els va acabar abans de 1450. Malauradament, foren destruïts el 1695 durant el bombardeig francès de Brussel·les, però es coneixen gràcies a moltes descripcions antigues, per algunes còpies lliures i parcials dibuixades o pintades. Però, especialment, es coneix per una còpia parcial feta en tapís que acompanyà [[Carles el Temerari]] en les seves campanyes i que passà a mans dels suïssos quan el derrotaren a [[Grandson]]; la peça actualment es troba al Museu Historisches de [[Berna]]. Les pintures probablement feien prop de 4,5 metres cadascuna, que en aquella època era una mida enorme per a una pintura sobre taula. Servien com a 'exemples de justícia' per al regidor de la ciutat que havia d'impartir-la. Fins a la seva destrucció, les pintures varen ser lloades per diversos comentaristes de renom, com [[Albrecht Dürer|Dürer]] (1520), [[Giorgio Vasari|Vasari]] (1568), [[Molanus]] (c.1570-1580), i [[Filippo Baldinucci|Baldinucci]] (1688).<ref>[[#vos1999|de Vos 1999, pàg. 58-60]] </ref>

 

Rogier va tractar certes temàtiques de forma repetitiva. En alguns casos es tracta pràcticament de còpies amb molt poques diferències, com a ''[[La Mare de Déu de sant Lluc]]''. En altres casos el que repeteix és la temàtica, però amb reinterpretacions.

 

}}

 

La majoria de l'obra religiosa és de temàtica [[Maria, mare de Jesús|mariana]] amb una fesomia de la figura de la Mare de Déu molt similar: cara llarga, nas prim, ulls mig aclucats i cabells pentinats cap enrere amb un ample front. La figura del Nen és desmanegada, com les de van Eyck, i lluny del tipus de bellesa infantil que cercaven els artistes italians.

 

{{Finalitza taula}}

 

Els retrats de dones que va pintar Rogier són d'una gran bellesa i les elegants vestimentes ens permeten conèixer la moda del moment. Els retrats d'homes són de personatges coneguts que acostumen a acompanyar-se d'atributs que els associen a alguna confraria, com una fletxa en el retrat d'Antoni de Borgonya, un martell en el de Francesc d'Este, o el [[Toisó d'Or]] en el cas d'altres personatges.

 

{{Finalitza taula}}

 

En l'obra de Rogier van der Weyden hi ha gran quantitat de [[tríptic]]s i [[políptic]]s, fet que denota la gran productivitat del seu taller. La temàtica més nombrosa és la [[crucifixió de Crist]], si bé també hi figuren temes marians com l'anunciació, la nativitat o l'adoració dels Mags.

 

{{Finalitza taula}}

 

* Mostra artística sobre Rogier van der Weyden i el seu cercle; realitzada a [[Leuven]], Bèlgica, el 20 de setembre de 2009.<ref>{{ref-web| url = http://www.rogiervanderweyden.be/en/4| títol = Rogier van der Weyden: Master of Passions

| data = 20-09-2009| consulta = 09-10-2009| editor = rogiervanderweyden.com}}</ref> Els conservadors de la mostra varen ser Jan van der Stock, de la ''[[Katholieke Universiteit Leuven]]'', i el Dr. Lorne Campbell, de la [[National Gallery de Londres]]. Vegeu: [http://www.artesleuven.be/site2006/images/RVDW%20folder%2011-05.pdf Artes Leuven]