Adolfo Suárez González: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nacionalitat = [[Nacionalitat espanyola|Espanyola]]
}}
'''Adolfo Suárez González''' ([[Cebreros]], [[Província d'Àvila|Àvila]], [[25 de setembre]] de [[1932]] – [[Madrid]], [[23 de març]] de [[2014]])<ref>{{ref-publicació|cognom=Prieto|nom=Joaquín|títol=Muere Adolfo Suárez, el líder que cambió la historia de España|publicació=El País|data=23 març 2014|url= http://politica.elpais.com/politica/2013/09/24/actualidad/1380044109_467419.html| consulta=23 març 2014}}</ref> fou un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]]. Va ser president del govern d'[[Espanya]] (1976-1981) i una figura rellevant de la [[Transició espanyola]]. [[Joan Carles I]] li va concedir el 1981 el [[ducat de Suárez]], amb [[grandesa d'Espanya]], i va ser també cavaller de l'[[Orde del Toisó d'Or]].
== Biografia ==
Llicenciat en [[Dret]] per la [[Universitat de Salamanca]] i [[doctorat]] per la [[Universitat Complutense de Madrid]], va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del [[Francisco Franco|règim franquista]] de la mà de [[Fernando Herrero Tejedor]].
El [[1958]] passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, el [[1961]], a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el [[1967]] i governador civil de [[Província de Segòvia|Segòvia]] el [[1968]]. L'any [[1969]] és designat Director General de [[Radiotelevisió Espanyola]], on ja havia ocupat altres càrrecs entre [[1964]] i [[1968]], romanent en el càrrec fins al [[1973]].
A l'abril de [[1975]], novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'[[11 de desembre]] de [[1975]], després que Herrero Tejedor morís en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de [[Carlos Arias Navarro]], format després de la mort de [[Francisco Franco|Franco]] el novembre de [[1975]].
== Formació de Govern ==
Quan al juliol de [[1976]] el rei [[Joan Carles I]] li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol.<ref>{{ref-web|url= http://www.lavanguardia.com/politica/20110703/54179351453/adolfo-suarez-presidente-del-gobierno.html |títol=Adolfo Suárez, presidente del Gobierno | consulta=24/3/2014 |obra= | editor=La Vanguardia |data=31/5/2013 |llengua=castellà }}</ref> No obstant això, als seus 43 anys (amb no poques dificultats) va aglutinar un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de [[falangisme|falangistes]] "conversos" com ell, a [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]], [[liberalisme|liberals]] i [[Democràcia Cristiana|democristians]], entre d'altres.
En aquesta tasca va tenir l'ajuda de [[Torcuato Fernández Miranda]], que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant la [[Llei per la Reforma Política]], i amb la del tinent general [[Manuel Gutiérrez Mellado]], encarregat de tranquil·litzar i controlar -tant com fos possible- les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i, per tant, proclius al règim franquista.
Aprovat el [[Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política]] el [[15 de desembre]] de 1976, el [[15 de juny]] de [[1977]],<ref>{{ref-web|url= http://www.elmundo.es/especiales/2007/06/espana/30aniversario_democracia/historia/historia_referendum.html |títol=El Referéndum | consulta=24/3/2014 |obra=30 años de democracia en España | editor=El Mundo |data=2007 |llengua=castellà }}</ref> per primera vegada a Espanya des de [[1936]], es van celebrar [[eleccions generals]] lliures. Adolfo Suárez [[Eleccions generals espanyoles de 1977|surt guanyador d'aquestes]], al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles [[UCD]] ([[Unió de Centre Democràtic]]). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució]], que el poble espanyol confirmava el [[6 de desembre]] de [[1978]].
El [[3 de març]] de [[1979]], Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el [[29 de gener]] de [[1981]]. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».
== El ''Centro Democrático y Social'' ==
Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdirigents de la UCD, el partit [[Centro Democrático y Social]] ([[CDS]]), amb el qual es va presentar a les eleccions del [[28 d'octubre]] de [[1982]], sent elegit diputat per [[Madrid]]. Va revalidar el seu escó el [[1986]] i [[1989]], però el [[1991]] va dimitir com a President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.
== Retirada de la vida política ==
[[Fitxer:TombasuarezP4030098.JPG|thumb|200px|dreta|Tomba d'Adolfo Suárez i la seva esposa a la catedral d'Àvila]]
El [[1996]] se li va concedir el ''[[Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia]]'' per la seva important contribució a la [[transició espanyola]] a la democràcia.
Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, com la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de [[càncer]] (Amparo el 2001 i Marian el 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez tenia tres fills més: [[Adolfo Suárez Illana]], que va ser candidat del [[Partido Popular]] a la presidència de la Comunitat Autònoma de [[Castella - la Manxa]] l'any [[2003]], Laura i Javier.
Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de [[Televisió Espanyola]] emès el [[31 de maig]] de [[2005]], va fer públic que l'expresident Suárez patia una demència senil degenerativa, o [[Malaltia d'Alzheimer|alzheimer]], des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú, responent només a estímuls afectius. Probablement la tragèdia familiar viscuda amb la seva dona i filles hauran influït negativament en el desenvolupament de la seva malaltia.
El [[2005]], des del programa "Protagonistas" de [[Luis del Olmo]] (Punto Radio) se li va fer un homenatge al qual es van sumar Suárez Illana, [[Santiago Carrillo]], i els següents quatre [[Llista de presidents d'Espanya|presidents del Govern]] espanyol.
== Vegeu també ==
* [[Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent)]]
* [[Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)]]
== Composició dels governs ==
{{clear|all}}
<div class="NavFrame">
| |||