Isíldur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 17:
Després de passar un temps a Góndor, va deixar el seu nebot [[Menèldil]] al càrrec del Regne del Sud i va anar cap a Àrnor. Durant el viatge va caure en una emboscada dels orcs, en la que van morir ell i els seus tres fills grans.
 
El seu quart fill, un infant massa jove per anar a la guerra, s'havia quedat a Rivendell i va heredarheretar el Regne del Nord, però al Sud Menèldir es va procalamarproclamar rei. D'aquesta manera, Isíldur va ser l'últim rei que va governar conjuntament Àrnor i Góndor fins a el Rei [[Àragorn|Eléssar]] va reunificar els dos regnes a la Quarta Edat.
 
===L'arbre blanc===
Línia 23:
Isíldur també va ser instrumental en salvar l'espècie de l'Arbre Blanc de Númenor, que era descendent de l'Arbre Blanc de Vàlinor. Quan en la seva joventut es va assabentar que el rei corromput [[Ar-Pharazôn]] ordenà fer-lo tallar, va robar-ne un fruit.
 
Quan va fundar la ciutat de Minas Ithil, va plantar-lo i començà a crèixercréixer un nou arbre blanc. Quan Sàuron conquerí la seva ciutat se ´l'endugué i el replantà a Minas Anor, al capdamunt del nivell més alt de la ciutat, on es convertí en un símbol dels reis.
 
{{Inicia taula}}
Línia 44:
==Adaptacions==
 
A la trilogia de [[El Senyor dels Anells]] de [[Peter Jackson]], Ísildur apareix breument en el pròleg de la primera pel·lícula, mentre la veu en off de [[Galàdriel]] explica com va aconseguir l'Anell i com el perdé. En la versió extesaestesa de la segona pel·lícula també el podem veure en un '''flashback'''.
 
El personatge del film difereix en alguns punts del llibre. El principal és que té un paper actiu en la derrota de Sàuron, que és derrotat per una estocada afortunada d'Ísildur enlloc de pel poder combinat d'Eléndil i Guil-galad. Tampoc s'observa en ell la suposada 'bellesa' dels dúnedain dels primers temps, i només es fa referència a ell com a últim rei de Góndor, sense fer cap menció al Regne del Nord ni al seu germà Anàrion. Aquest últim aspecte s'adreça parcialment en la versió extesa, en la que trobem alguns comentaris puntuals relatius a Àrnor i a la Casa d'Anàrion.
Línia 52:
En el context de la seva obra literària, Tolkien es considerava el traductor a l'[[anglès]] de les obres procedents de la Terra Mitjana escrites en les llengües d'allí. Pels mots èlfics, va adaptar l'escriptura tengwar dels elfs a l'alfabet llatí i a les normes ortogràfiques angleses.
 
En la traducció catalana de [[Francesc Parcerisas]], es va adaptar a l'ortografia catalana les pronúncies en èlfic tenint en compte les [[Regles d'accentuació del català|normes d'accentuació pròpies]]. Tanmateix, amb el nom d'Isildur es cometé un error i es trasncriguétranscrigué com a Ísildur (esdrúixola) quan en realitat s'hauria de transciure Isíldur (plana).