Mongol: diferència entre les revisions

El mongol presenta [[harmonia vocàlica]] i set vocals amb valor de fonema, que poden presentar al·lòfons (entre sons llargs i breus) segons la posició que ocupin. El seu inventari de consonants és mitjà, amb predomini dels sons oclusius, fricatius i africats.<ref>Janhunen, Juha A. 2012: Mongolian. (London Oriental and African Language Library, 19.) Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. ISSN 1382-3485. {{ISBN|978-90-272-3820-7}}</ref> La majoria de paraules tenen la síl·laba tònica a la primera síl·laba del mot, amb presència d'un accent secundari si la paraula és molt llarga, però pot haver-hi canvis en manlleus i variants dialectals.

 

El mongol és una [[llengua SOV]] aglutinant, com altres idiomes de la zona, si bé la presència de declinacions fa que l'ordre de les paraules pugui variar amb freqüència. Els substantius es declinen en vuit casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, ablatiu, instrumental, comitatiu i direccional. La [[negació]] s'expressa amb l'addició de sufixos a diferents elements de la frase.

 

Existeixen diferents veus: passiva, causativa, recíproca, plurativa i cooperativa, sense que totes elles s'hagin de marcar a través del verb com passa en els idiomes indoeuropeus.

 

Exemple de mongol amb la seva traducció al [[català]]:

* ''Elee heree galuu gurav ereg ergeldene''

 

== Referències ==

{{referències}}

 

{{interWiki|mn}}

{{Autoritat}}

{{Viccionari-lateral|mongol}}