Mamelucs: diferència entre les revisions

Els '''mamelucs''' (en [[àrab]] '''مماليك''', ''mamālīk'', "posseïts") van ser uns [[soldat]]s d'origen [[esclau]] convertits a l'[[islam]] que servien els [[califa|califes]] i els [[sultà|soldans]] [[dinastia aiúbida|aiúbides]] durant l'[[edat mitjana]]. Amb el temps es van convertir en una casta militar poderosa que va prendre el poder en més d'una ocasió, com per exemple a [[Egipte]], on s'instaurà un soldanat mameluc entre [[1250]] i [[1517]].

 

Els primers mamelucs van servir els califes [[abbàssides]] de [[Bagdad]] el [[segle IX]]. Eren reclutats principalment a les àrees properes al [[Caucas]] i al nord de la [[mar Negra]]. La majoria no eren d'origen musulmà i havien estat venuts en esclavitud per famílies empobrides de l'estepa o capturats per traficants d'esclaus.

 

El sistema mameluc donava als governants tropes que no tenien cap vinculació a cap estructura de poder establerta. Els guerrers locals eren sovint més lleials als [[xeic]]s o a les seves famílies que no pas al soldans o califes. Si algun comandant conspirava contra el governant, sovint no era possible de derrocar-lo sense causar crispació entre la noblesa. En canvi, les tropes d'esclaus eren estrangers de l'estatus més baix que no eren capaços de conspirar contra el governant i podien ser fàcilment castigats si causaven problemes.

 

Un cop els mamelucs eren convertits a l'islam, eren entrenats com a soldats de cavalleria. Els mamelucs havien d'obeir les ordres de la ''furusiyya'', un codi de conducta que comprenia valors com el coratge i la generositat, però també ensenyaments de tàctiques de cavalleria, doma de cavalls, arqueria i tractament de ferides.

 

El soldà tenia el nombre de mamelucs més elevat, però altres [[emir]]s també podien posseir-ne. Molts mamelucs van ascendir a posicions destacades a l'imperi, incloent-hi el comandament d'exèrcits. En els inicis, el seu estatus no era hereditari i els fills eren privats de succeir els pares, però en llocs com Egipte les forces mameluques van acabar vinculades a les estructures de poder i van aconseguir grans nivells d'influència.

 

{{Principal|Mamelucs de Delhi}}

El [[1206]], el comandant mameluc de l'exèrcit musulmà a l'[[Índia]], [[Aybak Kutb al-Din|Qutb-ud-Din Àybak]], es va proclamar soldà i va esdevenir el primer [[Sultanat de Delhi|sultan-e-hind]]. La seva dinastia és coneguda com la Dinastia dels Esclaus, i va perdurar fins al [[1290]].

Després de la mort accidental de Qutb-ud-Din el 1210 i d'un conflicte successori, un altre exesclau mameluc d'origen turc, anomenat [[Iltutmix]], va obtenir el soldanat. Iltutmix es va casar amb la filla de Qutb-ud-Din, i tots els soldans posteriors de la dinastia excepte un foren descendents seus. La Dinastia dels Esclaus va ser derrocada per [[Jalal-ud-din Feroz Khalji]], de la [[dinastia Khalji]], que s'havia establert a [[Bihar]] i [[Bangla Desh|Bengala]] durant el regnat de Muhammad Ghori.

 

{{AP|Soldanat mameluc del Caire}}

Durant el domini de la [[dinastia aiúbida]], un cop [[Saladí]] (Salah-ad-Din) va reconquerir Egipte, els [[mameluc]]s es van anar integrant progressivament en l'estructura de poder i van acabar formant part de les intrigues de la cort. El juny de [[1249]], quan la [[Setena Croada]], liderada per [[Lluís IX de França]], va atacar Egipte i el soldà [[As-Sàlih Ayyub]] va morir, el mamelucs van prendre el poder i van contraatacar. Van derrotar els croats i van fer presoner el rei Lluís, per qui van obtenir una recompensa de 250.000 lliures. El comandant mameluc [[Al-Muïzz Àybak|Àybak]] va ser assassinat pel viceregent [[Qútuz]], que seria el fundador formal del primer soldanat mameluc d'Egipte i de la dinastia Bahri.

El soldanat mameluc va continuar fins al [[1517]], en què Egipte va ser conquerit per l'[[imperi Otomà]]. La institució dels mamelucs va continuar sota el poder turc, però ja no governaven el soldanat.

 

[[Napoleó]] va formar el seu propi cos de mamelucs durant els primers anys del {{segle|XIX}}. Aquesta va ser l'última força mameluca coneguda. La seva guàrdia personal durant la campanya belga estava composta per soldats mamelucs, i el conegut guardaespatlles de Napoleó Roustan també era un mameluc d'Egipte.

[[Fitxer:El_dos_de_mayo_de_1808_en_Madrid.jpg|thumb|dreta|''El 2 de maig de 1808: La lluita contra els mamelucs'' de [[Francisco de Goya]] (1814)]]

 

== Vegeu també ==

 

== Bibliografia ==

{{commonscat}}

* Ayalon, David: ''Le Phénomene mamelouk dans l'Orient islamique'', París, PUF, 1996. {{ISBN|2130478069}}. (en francès)

* Haarmann, Ulrich: ''Das Herrschaftssystem der Mamluken'', a: Halm / Haarmann (Hrsg.): ''Geschichte der arabischen Welt''. C.H.Beck (2004), {{ISBN|3-406-47486-1}}. (en alemany)

{{islam}}

{{Autoritat}}