Dècada del 1950: diferència entre les revisions

Els anys 1950 són considerats una època de transició entre el període de guerres de la primera meitat de segle XX i el període de revolucions comportamentals i tecnològiques de la segona meitat. És l'època de l'arribada de la televisió, que obligarà el cinema a reinventar-se i estrenar les primeres pel·lícules en color i amb so. És també una època d'importants descobriments com l'[[ADN]], així com l'establiment d'organitzacions que regiran la política i economia del futur. Es crea doncs el Consell d'Europa, l'ONU, la Comunitat Econòmica Europea i l'[[OCDE]].

 

L’any 1945 Europa es troba en ruïnes degut a dues guerres que han dibuixat un panorama desastrós. La durada de la [[Segona Guerra Mundial]] i la importància dels seus bombardejos n'han ensorat completament l’economia, les infraestructures i la societat. Les pèrdues humanes se sumen al desastre material. Després de la guerra sembla que ja s'ha viscut el pitjor i que des d'aquell moment no pot venir res més que millores. Per això mateix els historiadors consideren que davant del desastre provocat per la guerra es respira un aire d'optimisme. En l'espai de deu anys els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] seran capaços de traçar l'escenari de post-guerra. Un escenari que es vol per la pau, la pau definitiva, a Europa i a la resta del món. Això en el paper perquè les bases de les [[Organització internacional|organitzacions internacionals]] sota les quals s'ha de regir aquesta pau són tramposes. La reforma de la Societat de Nacions es fa en base a un pacte desigual. El Consell de Seguretat de l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] és al cap i a la fi l'únic òrgan decisor. L'Assemblea de l'ONU només emet informes, recomanacions o suggeriments. L'ONU acaba esdevenint una associació d'Estats i no de Nacions. El Vaticà, per exemple, n'és membre, encara que observador, i Corea s'hi trobar representada en dos Estats. A més, l'ONU no és garantia de democràcia i respecte dels drets humans. L'Espanya franquista, per exemple, i és acceptada.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Andreu Mayayo|nom=|títol=Història de la humanitat i la llibertat: la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín|url=http://www.sapiens.cat/ca/llibertat.php|edició=|llengua=català|data=|editorial=Sàpiens|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Jean-Baptiste Duroselle i André Kaspi|nom=|títol=Histoire des relations internationales. De 1945 à nos jours.|url=http://www.armand-colin.com/histoire-des-relations-internationales-16e-ed-de-1945-nos-jours-9782200601744|edició=|llengua=francès|data=|editorial=Armand-Colin|lloc=|pàgines=|isbn=9782200601744}}</ref> Tampoc és garantia de pau. Prova d’això la Guerra de Corea.

 

</gallery>

 

[[File:Koreanwarmontage.jpg|right|thumb|Imatges de la [[Guerra de Corea]]]]

* '''[[Guerra Freda]]''' ([[1945]] - [[1991]]) s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda pròpiament dita va començar, però, l'any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear. Els països de l'òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955).

**'''[[Maccarthisme]]''' o cacera de bruixes de McCarthy i en anglès també com a "red scare" (la por roja), és un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes.

**'''[[Revolució cubana]]''' és el terme amb el qual es designa l'enderrocament del govern de Fulgencio Batista pel Moviment 26 de Juliol i a l'establiment del nou govern cubà liderat per Fidel Castro a començaments de l'any 1959. La revolució s'inicià amb l'assalt de la Caserna Moncada durant el 26 de juliol de l'any 1953, i finalitzà l'1 de gener de 1959, quan Batista fuig del país, i les ciutats de Santa Clara i Santiago de Cuba van ser preses pels rebels, aquests liderats per Fidel Castro.

 

 

*'''[[Conferència de Bandung]]''' fou una reunió de líders dels països africans i asiàtics que havien estat sota colonització europea, entre el 18 i el 24 d'abril del 1955 a Bandung (Indonèsia) amb l'assistència de 29 països.

*'''[[Crisi de Suez]]''' també anomenada Guerra del Sinaí va ser un atac militar contra Egipte dut a terme per Regne Unit, França, i Israel a partir del 29 d'octubre de 1956. L'atac es va produir després de la decisió d'Egipte (26 de juliol de 1956) de nacionalitzar el Canal de Suez després de la retirada d'una oferta de Regne Unit i els Estats Units per a finançar la construcció de la presa d'Assuan.

 

== Economia ==

El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americà George Marshall i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat, en especial per William L. Clayton i George F. Kennan. El pla de reconstrucció es va desenvolupar en una cimera el juliol de 1947. La Unió Soviètica i els estats de l'Europa de l'Est també hi van ser convidats, però Ióssif Stalin va veure el pla com una amenaça i no va permetre la participació de cap dels països de la seva òrbita. El pla va tenir una vigència de quatre anys fiscals a partir de l'estiu de 1947. Durant aquest període, els estats europeus que van ingressar a l'OCDE van rebre un total de 13 mil milions de dòlars de l'època. Gràcies al Pla Marshal l'Europa Occidental es va recuperar espectacularment.<ref name=":0" />

 

En acabar la Segona Guerra Mundial els Estats Units es van trobar en una posició forta. No havien patit bombardejos i la indústria havia treball com mai degut a l'esforç de guerra. Els Estats Units van superar ràpidament gràcies al conflicte la Gran Depressió i es trobaven ara en posició dominant políticament i econòmicament. Així, la població dels EUA va viure una època daurada, l'anomenat ''American Dream''. Encara que representés el 6% de la població mundial, els EUA consumien un terç de la producció de bens i serveis mundials, i dos terço d'allò que es produïa venia dels EUA. El boom econòmic va ser encapçalat per una nova classe mitjana que tenia accés al consum en massa. L'any 1958, per exemple, el 83% de les cases tenia accés a la televisió, i les famílies amb dos cotxes s'havien triplicat. La producció nacional s'havia doblat entre el 1946 i el 1956. L'esperança de vida havia passat de 71 anys en lloc dels 51 de l'abans guerra. L'anomenat baby boom va posar de mode un nou estil musical, el rock'n'roll, fent d'Elvis Presley una de les personalitats més destacades de l'època. De fet, l'any 1964 el 40% de la població era menor de 20 anys. Tot i així, l'''American Dream'' no lluïa en tot. En efecte, el racisme estava estès entre la població i el masclisme es propagava per les campanyes publicitàries. L'any 1955 només el 36% de la població femenina treballava.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Adam Hart-Davis|nom=|títol=History|url=https://www.dk.com/uk/9780241201305-history/|edició=DK|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

Els Estats Units es van trobar catapultats en el rang de primera potència econòmica i política després del conflicte mundial. La guerra va, en aquest sentit, treure els EUA de la Gran Depressió. A més, no havien patit bombardejos i sortien victoriosos del conflicte. El potencial productiu va doblar. Els salaris van més que doblar. Els dos terços de les reserves d'or les posseïen els EUA. El dòlar nord-americà fou l'única moneda que va conservar el seu valor d'abans de la guerra. La balança comercial del país era clarament excedentària. Europa es troba en una situació força difícil: no pot prescindir dels EUA, econòmicament i fins i tot políticament vist que els EUA estan en mesura d'imposar condicions. El capital americà invertit a l'exterior produeix beneficis. De fet, és aquest investiment el que obre fàbriques als països llatinoamericans. El boom consumista ha permès activar nous sectors. L'automòbil esdevé símbol dels anys 1950. La química experimenta novetats: el nylon, el plàstic, detergents, insecticides,... La llar dels nord-americans es va omplint d'electrodomèstics,... Els EUA encapçalen el rànquing en agricultura, indústria i comerç. La meitat de la producció internacional de carbó prové dels EUA i els dos terços del petroli també és nord-americana. Així, encara que la URSS es presenti com a segona potència, els EUA lideren el món durant la dècada dels 1950.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Jean Guiffan|nom=|títol=Histoire du XXè siècle, collection Initial, 2ème tome|url=http://www.editions-hatier.fr/livre/initial-histoire-du-xxe-siecle-tome-2|edició=Hatier|llengua=francès|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

== Societat ==

=== Art ===

 

=== Música ===

 

=== Estat del benestar ===

Els anys 1950 estan marcats per una gran crisi en el món del cinema. L'arribada de la televisió als EUA i a altres països com el Regne Unit o Bèlgica, fa baixar el nombre d'espectadors. En 10 anys s'estima que els televisors venuts als Estats Units van passar de 3 a 60 milions. Una xifra extraordinària que fa ràpidament la competència a la pantalla gran. Per solucionar-ho, el món del cinema desenvolupa considerablement el gènere. Les pantalles de projecció esdevenen més grans i adquireixen so. Les pel·lícules guanyen color i apareixen els primers intents de cinema en 3D. Aprofitant aquesta evolució s'estrenaran epopeies bíbliques com ''Els 10 Manaments'' (1956) o films d'aventures com ''Ben-Hur'' (1959) de William Wyler. També s'intentarà convèncer el públic de no quedar-se a casa davant la televisió amb musicals. ''Singin' in the Rain'' (1952) d'Stantey Donen o ''Oklahoma!'' (1955) de Fred Zinnermann són dels més coneguts de l'època. Frank Sinatra, cantant de l'època, aprofitarà l'ocasió, com tants d'altres, per iniciar-se en la pantalla gran. Per últim, i degut al context polític de guerra freda, el cinema es veurà pertorbat per l'enfrontament entre els EUA i l'URSS. La Comissió de la Cambra sobre Activitats Anti-americanes (la House UnAmerican Activities Committee) s'encarregarà de perseguir i llistar actors o cineastes susceptibles de tenir lligams amb el comunisme o simplement de simpatitzar-hi. Charles Chaplin, per exemple, en serà una de les víctimes. Endemés, i per acabar, els anys 1950 veuran néixer estrelles mítiques com Marilyn Monroe qui es va donar a conèixer amb ''Some like it hot'' (1959).<ref name=":0" /><ref>{{Ref-llibre|cognom=Vincent Mirabel|nom=|títol=L'histoire du cinéma pour les nuls|url=https://www.amazon.fr/LHistoire-du-cinéma-pour-Nuls/dp/2754006095|edició=First|llengua=francès|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

{{VT|Festival de la Cançó d'Eurovisió}}

A Europa i una mica dins l'esperit de la Comunitat Econòmica Europea es creà l'any 1955 el Festival d'Eurovisió. Aprofitant l'arribada de la televisió a les llars, es va crear l'[[UER]] amb l'objectiu de teixir lligams forts entre els països membres. Així, l'any 1955 el director de la televisió pública suïssa, Marcel Bezençon proposa la creació d'un concurs televisió de la cançó emès en directe i en simultani en els països participants. Marcel s'inspirà en el recent creat Festival de Santremo l'any 1951 per formular la idea d'Eurovisió. El primer programa es va emetre l'any 1956 des de Suïssa amb 7 països participants. Avui el festival és el programa no esportiu més vist de la televisió europea i aplega més de 40 països, a més de veure's a la Xina, els EUA i Austràlia.

 

En aquesta dècada hi ha canvi de [[Papa]]. [[Pius XII]] va ser papa de [[1939]] fins al dia de la seva mort, el [[9 d'octubre]] de [[1958]] als 82 anys. [[Joan XXIII]] li va succedir de 1958 a 1963.

 

 

== Ciències i tecnologia ==

* Es planteja el [[problema de la il·luminació]]

* Es resol l'[[estructura de l'ADN|estructura molecular de l'ADN]] gràcies als estudis de [[Rosalind Franklin]], [[Francis Crick]], [[James Watson]].

* El llenguatge de programació COBOL és inventat al 1959

 

{{VT|Cursa espacial}}

La cursa espacial és la competició que es va establir entre els Estats Units i la Unió Soviètica per a l'exploració de l'espai. Encara que es tractava d'una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ben establertes entre el 1957, llançament de l'Spútnik i 1975 acoblament dels mòduls Apollo i Soiuz. El 4 d'octubre de 1957 la Unió Soviètica va aconseguir posar en òrbita al voltant de la terra, per primera vegada en la història, un enginy de fabricació humana l'Spútnik.

 

* L'any 1950 es restableix la pena de mort a la URSS

* L'any 1951 Leopold III de Bèlgica abdica

{{Commonscat}}

<references/>

 

{{ORDENA:Decada Del 1950}}