Infart miocardíac: diferència entre les revisions

 

== Epidemiologia ==

L'infart de miocardi és la presentació més freqüent de la [[cardiopatia isquèmica]]. L'[[OMS]] va estimar que l'any 2002, el 12,6% de les morts a nivell mundial es devien a una cardiopatia isquèmica,<ref name="WHO-2002">{{ref-llibre|enllaçautor=http://www.who.int/en/|títol=The World Health Report 2004 - Changing History|editorial=[[Organització Mundial de la Salut]]|data=2004|pàgines=120-4|format=PDF|url = http://www.who.int/entity/whr/2004/en/report04_en.pdf|isbn= 92-4-156265-X}}</ref> que és la principal causa de mort en països desenvolupats i la tercera causa de mort en països en vies de desenvolupament, després de la [[SIDA]] i les infeccions respiratòries baixes.<ref name="UCatlas">{{ref-web|títol=Cause of Death - UC Atlas of Global Inequality|editor=Center for Global, International and Regional Studies (CGIRS) at the University of California Santa Cruz|url=http://ucatlas.ucsc.edu/cause.php|consultat= 7 de desembre de 2006}}</ref>

 

 

== Etiologia ==

L'infart agut de miocardi s'observa en pacients portadors de cardiopatia isquèmica, ja fos perquè reconeixien tenir aquesta malaltia i estiguessin en tractament, o com un episodi inicial de la patologia. Sol estar precedit per antecedents d'[[angina de pit]] inestable, denominació que reben els episodis de dolor toràcic que es fan més freqüents, més duradors i que apareixen amb esforços menors que en l'evolució prèvia, o que no cedeixen amb la medicació habitual.

 

 

== Factors de risc ==

Els factors de risc en l'aparició d'un infart de miocardi es fonamenten en els factors de risc de l'arteriosclerosi, i inclouen, entre altres:

* [[Hipertensió arterial]].

 

== Quadre clínic ==

Els principals signes i símptomes de l'infart miocardíac són:

 

 

=== Dolor ===

El dolor toràcic pot estendre's o irradiar cap als braços i espatlles –sobretot l'esquerre–, esquena, coll i fins i tot les dents i la mandíbula. És el que es coneix com a angor o [[angina de pit]]. No són infreqüents els infarts que cursen sense dolor, o amb dolors atípics que no coincideixen amb el descrit. Per això es diu que el diagnòstic és clínic, amb [[electrocardiograma]], i de laboratori, ja que només aquests tres elements en el seu conjunt permeten realitzar un diagnòstic precís.