Atmosfera: diferència entre les revisions

El terme ''[[atmosfera estel·lar]]'' descriu la regió exterior d'una estrella i típicament inclou la porció que comença des de la [[fotosfera]] opaca cap enfora. Les estrelles amb temperatures relativament baixes poden formar molècules compostes en la seva atmosfera externa. L'[[atmosfera terrestre]] té [[oxigen]], que és usat per la majoria dels organismes per a la respiració, i [[diòxid de carboni]] que fan servir les plantes, algues i cianobacteris per a la fotosíntesi; també protegeix els organismes vius dels danys genètics per la radiació ultraviolada de la llum solar. La seva composició actual és el producte de milers de milions d'anys de modificació bioquímica de la [[paleoatmosfera]] per part dels organismes vius.

 

{{Principal|Pressió atmosfèrica}}

La pressió atmosfèrica és la [[força]] per unitat de superfície que sempre s'aplica perpendicularment a la superfície pel gas que l'envolta. Es determina per la força gravitatòria d'un planeta combinada amb la massa total d'una columna de gas sobre el lloc. Les unitats de pressió de l'aire estan basades en l'[[Atmosfera (unitat)|atmosfera estàndard]] (atm), reconeguda internacionalment definida com a 101.325 [[Pascal (unitat)|Pa]] (o 1.013.250 [[Dina (sistema CGS) |dines]] per cm²). Una atm equival a 14,696 [[lliura per polzada quadrada|lliures per polzada quadrada]] (psi).

La pressió d'un gas atmosfèric davalla amb l'altitud per la disminució de la massa de gas sobre cada localització. L'alçada a la qual una atmosfera declina és per un factor [[nombre e |e]] (un [[nombre irracional]] amb un valor de 2.71828); s'anomena l'''[[altitud d'escala]]'' i es designa per ''H''. En una atmosfera amb temperatura uniforme, la pressió declina exponencialment amb l'increment d'altitud. Tanmateix, les atmosferes no tenen una temperatura uniforme, i la determinació exacta, a una altitud determinada, de la pressió atmosfèrica és més complexa.

 

La [[gravetat superficial]], la força que manté cap avall una atmosfera, difereix significativament entre els planetes. La distància al Sol determina l'energia disponible per a escalfar el gas atmosfèric fins al punt que el [[moviment tèrmic]] de les seves molècules excedeix la [[velocitat d'escapament]]. Per això, les fredes i distants llunes Titan, Tritó i Plutó són capaces de retenir una atmosfera malgrat les seves relativament baixes gravetats. Els [[planetes interestel·lars]], teòricament, també poden retenir atmosferes gruixudes.

Es creu que Venus i Mart poden haver perdut gran part de la seva aigua després d'haver-se [[Fotodissociació|fotodissociat]] en hidrogen i oxigen per la llum solar ultraviolada i l'hidrogen va escapar. El [[camp magnètic terrestre]] ho evita en gran part.<ref>{{ref-publicació | autor=Seki, K.; Elphic, R. C.; Hirahara, M.; Terasawa, T.; Mukai, T. | article=On Atmospheric Loss of Oxygen Ions from Earth Through Magnetospheric Processes | publicació=Science | any=2001 | volum=291 | exemplar=5510 | pàgines=1939–1941 | url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/291/5510/1939 | consulta=2007-03-07 | doi=10.1126/science.1058913 | pmid=11239148|bibcode = 2001Sci...291.1939S }}</ref>

 

Altres mecanismes que causen escapament atmosfèric són el [[vent solar]], impactes, erosió, [[meteorització]] i seqüestració dins del [[regolit]] i els casquets polars.

[[Fitxer:Top of Atmosphere.jpg|thumb|290px|L'halo blau de la Terra vist des de l'espai és deu als gasos de l'atmosfera ]]

 

La composició atmosfèrica dels [[planetes extrasolars]] va ser primer determinada fent servir l'[[Hubble Space Telescope]]. El planeta [[HD 209458]]b és un gegant gasós en òrbita al voltant d'una estrella de la constel·lació de Pegasus. S'hi han detectat hidrogen, oxigen, carboni i sofre.<ref>{{ref-notícia|autor=Weaver, D.; Villard, R. |títol=Hubble Probes Layer-cake Structure of Alien World's Atmosphere |editorial=Hubble News Center |data=2007-01-31 | url=http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2007/07/ |consulta= }}</ref>

 

{{AP|Atmosfera terrestre}}

L'atmosfera terrestre consta, començant des de la terra, de la [[troposfera]], [[estratosfera]], [[mesosfera]], [[termosfera]], [[exosfera]] i [[magnetosfera]]. Altres cossos celestes amb atmosfera coneguda al sistema solar són [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Atmosfera de la Lluna|Lluna]], [[Atmosfera de Mart|Mart]], [[Atmosfera de Júpiter|Júpiter]], [[Ió (satèl·lit)|Ió]], [[Cal·listo (satèl·lit)|Cal·listo]], [[Europa (satèl·lit)|Europa]], [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]], [[Atmosfera de Saturn|Saturn]], [[Atmosfera de Tità|Tità]], [[Encèlad (satèl·lit)|Encèlad]], [[Urà (planeta)|Urà]], [[Titània (satèl·lit)|Titània]], [[Neptú (planeta)|Neptú]], [[Atmosfera de Tritó|Tritó]] o [[(134340) Plutó|Plutó]].

 

== Bibliografia ==

 

== Enllaços externs ==