Pere Calders i Rossinyol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Normalització d'adreces
Normalització d'adreces
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Pere Calders i Rossinyol''' ([[Barcelona]], [[29 de setembre]] de [[1912]] – [[21 de juliol]] de [[1994]])<ref name="GEC">{{GEC|0013538|Pere Calders i Rossinyol}}</ref> va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de [[contista]],<ref>[[#Bath|Bath (1987)]]: p.147</ref> que va rebre, entre altres guardons, la [[Creu de Sant Jordi (premi)|Creu de Sant Jordi]] de 1982 i el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]] de 1986.<ref name="Premis">{{ref-web |url=http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=492 |títol= Obra - Premis |editor=Escriptors.cat |consulta=2012-11-12}}</ref> A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya.<ref>{{ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pubrecord/expbib/2012/caldersitemps11484|títol=EXPOSICIÓExposició BIBLIOGRÀFICAbibliogràfica - Pere Calders|consulta=7 juliol 2016|llengua=|obra=|editor=[[UAB]]|data=}}</ref> Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.<ref name="fantasia">{{ref-publicació |cognom=Piquer Vidal |nom=Agustí |article=Pere Calders, tocant de peus al cel |url=http://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/78109/102036 |format={{pdf }}| consulta= 12 novembre 2012 |publicació=L'aiguadolç |exemplar=núm. 30 |data=2004 }}</ref> Com a dibuixant, va arribar a dirigir ''[[L'Esquella de la Torratxa]]'', juntament amb el seu amic [[Tísner]].<ref name="Esquella">{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=b199977e597e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b199977e597e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Avel·lí Artís-Gener (Tísner) |editor=Generalitat de Catalunya |consulta=4 de novembre de 2012 }}</ref>
 
Després de la [[Guerra Civil espanyola]], on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a [[Mèxic]] i hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida.<ref name="BioEscriptors">{{ref-web |url=http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/pagina.php?id_sec=491 |títol=Biografia de Pere Calders |consulta=1 novembre 2012 |editor = [[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana|AELC]] }}</ref> Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat ''[[Cròniques de la veritat oculta]]'', el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el [[Premi Víctor Català]] de 1954.<ref name="literaturamexic">{{ref-web |url=http://www.iec.cat/perecalders/ |títol=Imatge i paraules de Pere Calders: Una invasió subtil - 4.L'exili a Mèxic - La literatura |consulta=5 novembre 2012 |obra = [[Universitat Autònoma de Barcelona|UAB]] |editor = [[Institut d'Estudis Catalans|IEC]] }}</ref> Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrena d{{'}}''[[Antaviana]]'', una obra de teatre de [[Dagoll Dagom]] basada en contes de l'autor.<ref name="BioEscriptors"/> Arran de l'èxit d{{'}}''Antaviana'' es van reeditar molts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents.<ref>{{ref-web |url=http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/obra.php |títol=Obra de Pere Calders |consulta=14 novembre 2012 |editor=AELC }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Nadal |nom= Marta |títol= [[Vint escriptors catalans]] |editorial= Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data= juny 1997 |isbn= 84-7826-840-5 }}</ref> L'any 1992 la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] el va investir [[Doctor honoris causa|Doctor ''honoris causa'']].<ref name="Cronologia"/>