La dinastia fou fundada per Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, un cap religiós educat en el xafiïsme ortodox que fou convertit encara jove a l'ismaïlisme pel [[dai]] fatimita Sulayman ibn Add Allah al-Zawahi; després d'uns anys aprenent la doctrina va acabar sent nomenat ''khalifa'' del ''dai'' dins la ''dawa'' fatimita. El 1047 l'imam de [[SadaGovernació de Sa'dah|Sa'dah]] havia estat eliminat per un imam daylamita proclamat a [[Bewn]], que va entrar a la ciutat i la va devastar entrant tot seguit a Sanà; fou llavors quan Ali ibn Muhammad al-Sulayhi es va revoltar amb els seus adeptes a la seva regió natal d'[[Haraz]], al Djabal Mawsar (o Mesar) al nord-oest de Sanà, marxant sobre aquesta ciutat pel [[Hadur Nabi Shuayb]]; va derrotar a les forces de l'imam [[zaidites del Iemen|zaydita]] de [[Zabid]] i dels [[nadjàhides]] sunnites i va acabar conquerint Sanà en data incerta (anterior al [[1063]]); també va conquerir Zabid i [[Aden]] (però les fonts no es posen d'acord en la data que varia entre 1048 i 1062) i fou reconegut des de [[la Meca]] a [[Hadramaut]] (1063). Va nomenar governadors a la [[Tihama]], a [[al-Djanad]] o Djened (prop de Taizz) i a [[al-Taka]]r (una fortalesa de muntanya al sud de les terres altes, prop d'[[Ibb]]). El 1063 ja dominava Sanà i tot el Iemen al sud d'aquesta ciutat, i va reconèixer al califa fatimita; el 1064 va nomenar governador de Zabid a Asad ibn Shihab, marit de la seva germana Asma, amb la condició de pagar tribut. La família dels [[Banu Man (Iemen)]] van restar com a senyors tributaris a [[Aden]]. Ali va cedir com a dot el tribut que pagaven els Banu Man d'Aden a la seva jove i besneboda [[Sayyida Hurra]] o [[Sayyida Arwa bint Ahmad]], quan es va prometre amb el seu fill al-Mukrim o al-Mukarram. Potser fou el 1066 (altres fonts ho situen el 1081) quan Ali va ser assassinat a [[Mehdjem]]; segons la història Ali hauria fet enverinar a Nadjah (el fundador de la dinastia [[nadjàhida]]) per una esclava que li havia regalat, vers el 1060 i fou llavors quan, en la confusió de la mort, Ali es va apoderar de Zabid; els dos fills de Nadjah van fugir a les [[illes Dahlak]]; el fill gran, Muarik, es va suïcidar però els altres dos, Said al-Ahwal (Said l'Estràbic, també Said al-Mahdjam) i Abu l-Tami Djayyash van decidir recuperar el poder i el primer va tornar clandestinament a Zabid i va preparar el terreny; després va arribar el seu germà; llavors els dos homes van sortir públicament i van assassinar a Ali el-Sulayhi quan aquest anava de camí a [[la Meca]] (1081); Said fou proclamat emir amb el suport de les tropes abissínies locals que conservaven la fidelitat al seu pare. La vídua d'Ali, Asma, fou retinguda presonera a Zabid. La successió a [[Sanà]] va passar al fill d'Ali al-Sulayhi, conegut com al-Mukarram o al-Mukrim (Ahmad Ibn Ali al-Mukarram o al-Mukrim) mentre el seu germà Abd Allah va iniciar una branca familiar (el seu fill Ahmad ibn Abd Allah, i la filla d'aquest Arwa bint Ahmad) amb poder local.
Said va aconseguir dominar gran part de la Tihama i va pressionar sobre les fortaleses sulàyhides de l'Haraz i al-Takar. Asma va poder cridar al seu fill Ahmad Ibn Ali al-Mukarram per anar a rescatar-la (1068 o 1083) i Ahmad va ocupar per segon cop Zabid per als sulàyhides i va reprendre l'ofensiva; els dos germans nadjàhides van fugir altre cop a les illes Dahlak. Al-Mukarram es va casar formalment el 1069 amb la seva cosina al-Sayyida Arwa bint Ahmad (també esmentada com Sayyida Hurra). En circumstàncies no especificades Said va recuperar el poder el 1086 i el seu marit al-Mukarran li va cedir els afers d'estat; el 1087 Sayyida Arwa va decidir abandonar Sanà i instal·lar la seva capital a una petita vila fundada el 1066 al peu de la muntanya d'al-Takar anomenada Dhu Djibla (o simplement Djubla) on va convertir el palau en mesquita (encara subsistent) i on després va construir un nou palau, el Dar al-Izz (actualment hi ha un palau però no és aquest sinó que fou construït al seu damunt). Sayyida està enterrada en aquesta població i la seva tomba encara es conserva.
