Àguila peixatera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Actualització bibliografia |
m hipervincle |
||
Línia 5:
== Etimologia ==
Segons la mitologia grega, [[Pandíon (fill d'Erictoni)|Pandíon]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ortega i Gonzàlez|nom=Enric|cognom2=|nom2=|títol=Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans|url=https://www.worldcat.org/title/diccionari-etimologic-dels-noms-cientifics-dels-ocells-dels-paisos-catalans/oclc/994857693|edició=|llengua=|data=2017|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=9788499653624}}</ref> és el nom de dos reis de la dinastia d'Erictoni, a Atenes, i fou el primer fill d'Erictoni i de Praxitea, una nàiade. Unit a Zeuxipe, la seva tia, va tenir dos fills, Erecteu i Butes, i dues filles, Procne i Filomela. Pandíon va donar al traci Tereu la seva filla Procne en matrimoni, després de rebre la seva ajuda en la guerra contra el tebà Làbdac. Però Tereu es va enamorar de la seva cunyada Filomela, la va violar i li va tallar la llengua. Procne, per castigar Tereu va matar el seu propi fill, Itis, i va fugir amb la seva germana. Tereu, en assabentar-se del crim, va perseguir les dues germanes i aquestes van demanar ajudar als déus i aquests les van transformar en ocells: Procne, en rossinyol, i Filomela, en oreneta. Tereu va ser transformat en una puput.
Hi havia algunes variants d'aquesta llegenda. Una d'elles feia de Filomela la dona de Tereu i invertia el paper amb el de la seva germana. És la versió generalment adoptada pels poetes romans, que fan de Filomela un rossinyol, i de Procne, una oreneta. Aquesta variant sembla més coherent amb l'etimologia de Filomela, nom que evoca la idea de la música. El segon rei d'Atenes anomenat Pandíon es besnét de l'anterior. El seu pare era Cècrops II, i la seva mare, Metiadusa. Va ser el vuitè rei de l'Àtica i en el seu regnat se situa l'arribada d'Orestes. Pandíon va tenir quatre fills amb Pília: Egeu, Pal·lant, Nisos i Licos. Nisos de Mègara tingué una filla, Escil·la, que va trair el seu pare per l'amor de Minos. En aquesta llegenda, Nisos va ser transformat en àliga marina i posteriorment la seva filla, per voluntat del déus, en martinet blanc (ciris).
| |||