Escut de Catalunya: diferència entre les revisions

Històricament, els ''Quatre pals ''apareixen ja com a escut català a les [[Constitucions catalanes]], a la portada dels volums publicats com a ''Constitvtions y Altres Drets de Cathalvnya'' (Constitucions i altres drets de Catalunya) per les compilacions aprovades per les [[Corts de Montsó (1585)]] i les [[Corts de Barcelona (1701)]].

 

[[Fitxer:Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae f34v 1380-RBIV.jpg|thumb|esquerra|360px|Escut amb el [[Senyal Reial]]: «en camper d'or quatre pals de gules». <br /> El senyal dels Quatre Pals apareix per primera vegada en la història en l'escut que porta [[Ramon Berenguer IV]] en un segell que valida un document del [[2 de setembre]] del [[1150]]. En heretar-lo tots els seus fills esdevingué un senyal heràldic del seu llinatge que només podien portar en el seu [[escut d'armes]] els seus descendents.<br />''[[Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae]]'' (1380): «Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r) [...] Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''.]]

El senyal de les barres vermelles –tècnicament, pals– és inicialment un símbol heràldic dels [[comtes de Barcelona]].<ref>[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-simbolsnacionals.htm El distintiu dels Comtes de Barcelona] Generalitat de Catalunya.</ref><ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 Barres catalanes], Gran Enciclopèdia Catalana.</ref><ref name="scgenealogia">[http://www.scgenealogia.cat/articles/escutcatalunya2.htm L'escut de Catalunya], Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.</ref> Va convertir-se després en el senyal heràldic personal i familiar dels [[Regne d'Aragó|reis d'Aragó]] i [[comtes de Barcelona]] des d'[[Alfons el Cast]] fins a [[Ferran II el Catòlic]]. Tanmateix, sense deixar de ser un símbol personal i familiar, amb el temps esdevingué un símbol territorial de cada un dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Quan s'extingeix el [[Casal de Barcelona]] el [[1410]], la nova dinastia dels [[Trastàmara]], d'origen castellà, adopta el símbol de la dinastia anterior.

 

 

Han estat força reproduïdes algunes citacions que demostren la territorialització dels Quatre Pals en el Principat. Per exemple, el [[1396]] la reina aragonesa [[Maria de Luna]] diu al Parlament General de Barcelona ''«que les galeres no portin altres banderes, cendals o panyos que els del [[comtat de Barcelona]], o sigui, només barres grogues i vermelles»''. I el 1406 [[Martí I l'Humà]] recorda que quan [[Jaume el Just]] va enviar el seu fill Alfons a la [[conquesta de Sardenya]] li digué: ''«fill, jo us dó la bandera nostra antiga del principat de Catalunya»''. No obstant, aquesta vinculació no és sols per Catalunya, sinó que als altres territoris de la Corona, amb la mateixa monarquia, la vinculació era la mateixa i estaven en peu d'igualtat.

 

== Llegendari ==