Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de Devolució»

m
m
(afegeixo referències)
m (m)
* El control del trànsit fluvial a la boca del [[Rin]].
 
== Rerefons de la guerra ==
Les reclamacions de Lluís XIV sobre les [[Províncies Unides]] no estaven mancades de raó, tot i que la raó era feble. La seva dona, [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa]], filla del primer matrimoni de [[Felip IV de Castella]] amb [[Isabel de Borbó]], havia renunciat als seus drets hereditaris ([[Tractat dels Pirineus]]) com a contraprestació per la dot del matrimoni. La dot, que era força quantiosa, mai va acabar de ser pagada per Felip IV. Quan Felip IV de Castella va morir el [[1665]], els advocats de Lluís van justificar les reclamacions del rei francès argumentant que les antigues lleis de [[Ducat de Brabant|Brabant]] establien que els Països Baixos Espanyols havien d'ésser cedits en herència a la filla de Felip, nascuda fruit del primer matrimoni del monarca, i no pas al fill hereu tingut fruit de relació amb la seva segona muller, [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)|Marianna d'Àustria]], que era el ja regnant [[Carles II de Castella|Carles II]] de Castella.
Tanmateix, aquest dret - ''ius devolutionis'' - segons el qual als Països Baixos només els fills del primer matrimoni eren legítims hereus dels béns paterns, eren vinculants només pel patrimoni privat.
França va intensificar la pressió en les reclamacions el [[1667]], i la Monarquia Hispànica s'hi oposà. En els preparatiu per a la guerra, [[Jean-Baptiste Colbert|Colbert]], l'hàbil [[primer ministre]] francès, va organitzar un exèrcit d'entre 50.000 i 80.000 homes.
 
== Passejada triomfant ==
''Espanya'', un conjunt de regnes immersos amb el que podríem dir ''primer episodi modern d'inflació'', no podria oposar massa resistència a l'assalt, tal com pronosticava el veterà Vescomte de Turena, [[Henri de la Tour d'Auvergne]]. Amb una armada petita als [[Països Baixos espanyols]], els episodis inicials de la guerra resultaren en un setge francès a ciutats i fortaleses que estaven poc protegides i sense possibilitats de rebre reforços. La major part d'aquests setges acabaven ràpidament, i Turena va prendre ciutats com [[Charleroi]], [[Tournai]], i [[Douai]] en una campanya que els francesos recorden amb el nom de "promenade militaire" (passeig militar). L'únic setge ''llarg'' va ser el de [[Lilla]], que anà des del [[28 d'agost]] al [[25 de setembre]] de [[1667]].
 
En prevenció d'un atac francès, en [[1667]] en ocasió de la Guerra de Devolució s'aixecà de nou el [[Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs]], comandat per format per [[Francesc Granollachs i de Millàs]] amb vuit companyies, de les que eren [[capità|capitans]] els veterans Rafel Masdéu, Joan Carreras i Geroni Capmany, i els novells Joan Vinyet, Josep Ros, Joan Bernat Vives, Francesc Prats i Llorenç Puig. Fou enviat a la ciutat de [[Girona]], i anà al rescat de [[Puigcerdà]], que [[Setge de Puigcerdà (1667)|fou atacada]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Dalmau |nom=Joan |títol=La Catalunya del Barroc vista des de Girona |volum=vol.2 |url=http://books.google.cat/books?id=RyQLYoGLYOcC&pg=PA406&dq=ter%C3%A7+de+barcelona+francesc+vila&hl=ca&sa=X&ei=VJvOUZehAcfrPMOkgfAM&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=ter%C3%A7%20de%20barcelona%20francesc%20vila&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1994 |pàgines=406 |isbn=8478265732}}</ref>
 
== La Triple Aliança ==
Aquests ràpids èxits van començar a preocupar a la resta de potències europees, especialment als neerlandesos, aliats històrics. Aquests, juntament a anglesos, alemanys i suecs, estaven força contents que la feble i no amenaçant Monarquia Hispànica tingués el control d'aquesta estratègica i capdevantera regió. Si França obtenia el control de la regió, un agressiu i fort estat s'establiria a la frontera amb els [[Províncies Unides|Països Baixos]], obtenint el control d'excel·lents ports per operar al [[Mar del Nord]].
Per tal d'evitar que França consolidés aquest poder, el [[1668]] [[Anglaterra]], [[Suècia]] i els Països Baixos van establir la [[Triple Aliança (1668)|Triple Aliança]]. Van garantir per decret els territoris que Lluís XIV havia conquerit al començament de la guerra, però alertaven de què si els francesos continuaven amb la seva ofensiva més enllà de les fronteres establertes en aquell moment, totes tres potències s'unirien a la Monarquia Hispànica i declararien la guerra França.
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
 
{{Autoritat}}
{{Commonscat}}
 
{{ORDENA:Devolucio}}
37.299

modificacions