Lloctinent de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m m
Línia 26:
El càrrec desaparegué a la fi de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], juntament amb les lleis i institucions del [[Principat de Catalunya]] i la resta de la [[Corona d'Aragó]]. El [[Decret de Nova Planta]] de 1716 va substituir el ''virrei'' pel nou ''[[Capità general de Catalunya|capità general]]'', un militar de carrera.
 
== El nom ==
El terme s'esmenta ja al segle XIV a un document en llatí de [[Pere Terç]]<ref name="MascaróSartorio1850">{{ref-llibre|autor=Próspero de Bofarull y Mascaró|nom2=Manuel |cognom2= de Bofarull y de Sartorio|nom3=Francisco de Asís |cognom3= de Bofarull y Sans|títol=Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón|url=http://books.google.cat/books?id=5ezTAAAAMAAJ&pg=PA392&dq=Prospero+bofarull+ordinacions+de+pere+ter%C3%A7&hl=ca#v=onepage&q=Prospero%20bofarull%20ordinacions%20de%20pere%20ter%C3%A7&f=false|consulta= |any=1850|editorial=[http://histo.cat/1/Ordenacions_Pere-Terc.jpg J.E. Montfort - Img.Manuscrit-] |pàgines=392–}}</ref> (1381).<ref name="Lluch1947">{{ref-llibre|autor=Antonio Rubió y Lluch|títol=Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria |url=http://books.google.cat/books?id=9FL1gDllhg0C&pg=PA522&dq=diplomatari+rubio+lluch+virrei+viceregium&hl=ca#v=onepage&q=diplomatari%20rubio%20lluch%20virrei%20viceregium&f=false |consulta= |any=1947|editorial=Institut d'Estudis Catalans |pàgines=522– |id=GGKEY:GTBN2GHED23}}</ref> A mitjans de [[segle XVI]] en l'ús vulgar es va generalitzar el mot ''[[virrei]]'',<ref name="Ferro"/> derivat del mot [[català]] "visrei" ja emprat almenys al [[segle XV]],<ref name="Corom1976">{{ref-llibre |autor=Joan Corominas |títol=Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana. 4, R-Z|url=http://histo.cat/1/virrey.jpg |consulta= |any=1976 |editorial=Ed. Gredos|isbn=978-84-249-1324-3}}</ref> que va acabar per substituir totalment el de ''lloctinent''. Del català va acabar passant al castellà "visorey"<ref name="Corom1976"/><ref name="Prat2002">{{ref-llibre |autor=Maria_Prat Sabater|títol= Préstamos del catalán al español. 1, A-C, p.1112|url=http://histo.cat/1/visorrey_Maria_Prat.pdf#page=60 |consulta= |any=1976 |editorial=Ed. |isbn=978-84-249-1324-3}}</ref> En els documents catalans en llatí del [[segle XV]] (1428) s'emprava el terme "vice rex"<ref name="RotoloConv.2006">{{ref-llibre|autor=P. Filippo Rotolo OFM Conv.|títol=Il Beato Matteo d'Agrigento e la provincia francescana di sicilia nella prima metà del secolo XV.|url=http://books.google.cat/books?id=9aovfIOAKOMC&pg=PA260&dq=codice+diplomatico+dei+giudei+de+sicilia+vicerex&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=codice%20diplomatico%20dei%20giudei%20de%20sicilia%20vicerex&f=false |consulta= |any=2006|editorial=Officina di Studi Medievali |isbn=978-88-88615-58-5 |pàgines=260–}}</ref><ref name="Shatzmiller1994">{{ref-llibre|autor=Joseph Shatzmiller|títol=Jews, Medicine, and Medieval Society: Joseph Shatzmiller|url=http://books.google.cat/books?id=AP5Z6scFCMQC&pg=PA156&dq=rubi%C3%B3+i+Lluch+Vicerex&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=rubi%C3%B3%20i%20Lluch%20Vicerex&f=false|consulta= |any=1994|editorial=University of California Press |isbn=978-0-520-08059-1 |pàgines=156–}}</ref> o "prorex".<ref name="Ferro"/> No obstant això, en l'àmbit oficial sempre fou anomenat ''lloctinent general'' (o "locumtenens generalis").<ref name="Ferro"/>
 
== Llista de lloctinents de Catalunya ==
 
=== Regnat d'[[Alfons el Franc|Alfons II]] ([[1285]]-[[1291]]) ===
* 1285 — 1296: [[Pere d'Aragó i de Sicília]], infant d'Aragó
 
=== Regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] ([[1336]]-[[1387]]) ===
* (1355): [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], infant d'Aragó, [[comtat de Ribagorça|comte de Ribagorça]] i [[comte de Prades|de Prades]]
* 1363 — 1387: [[Joan el Caçador|Joan d'Aragó i de Sicília]], [[duc de Girona]] i futur rei Joan I
 
=== Regnat de [[Joan el Caçador|Joan I]] ([[1387]]-[[1396]]) ===
* 1387 — 1396: [[Martí l'Humà|Martí d'Aragó i de Sicília]], infant d'Aragó i [[duc de Montblanc]], futur rei Martí I
 
=== Regnat de [[Martí l'Humà|Martí I]] ([[1396]]-[[1410]]) ===
* 1407 — 1410: [[Jaume II d'Urgell|Jaume d'Aragó i Montferrat]], [[comte d'Urgell]]
 
=== Regnat d'[[Alfons el Magnànim|Alfons IV]] ([[1416]]-[[1458]]) ===
* 1416-?: [[Joan el Gran|Joan d'Aragó i d'Albuquerque]], infant d'Aragó, [[duc de Montblanc]] i futur rei Joan II
* 1420 — 1423: [[Maria de Castella|Maria de Castella i Lancaster]], reina consort d'Aragó
* 1432 — 1453: [[Maria de Castella|Maria de Castella i Lancaster]], reina consort d'Aragó (2a vegada)
* 1453 — 1454: [[Galceran de Requesens i de Santacoloma]]
* 1454 — 1458: [[Joan el Gran|Joan d'Aragó i d'Albuquerque]], infant d'Aragó, [[duc de Montblanc]], rei consort de [[regne de Navarra|Navarra]] i futur rei Joan II (2a vegada)
 
=== Regnat de [[Joan el Gran|Joan II]] ([[1458]]-[[1462]]) ===
* 1461: [[Carles de Viana|Carles d'Aragó i d'Évreux]], [[príncep de Viana]]
* 1461 — 1462: [[Joana Enríquez|Joana Enríquez i Fernández de Córdoba]], reina consort d'Aragó (en nom de l'[[Ferran II el Catòlic|infant Ferran]], [[príncep de Girona]], futur rei Ferran II)
 
=== [[Guerra civil catalana]] ([[1462]]-[[1472]]) ===
- Lloctinents de [[Joan el Gran|Joan II]]:
* 1462 — 1468: [[Joana Enríquez|Joana Enríquez i Fernández de Córdoba]], reina consort d'Aragó (en nom de l'[[Ferran II el Catòlic|infant Ferran]], [[príncep de Girona]], futur rei Ferran II)
* 1468 — 1472: [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó i Enríquez]], [[príncep de Girona]] i futur rei Ferran II
-Lloctinents dels monarques proclamats per la [[Generalitat de Catalunya|Diputació del General de Catalunya]]:
* 1462 — 1464: [[Joan de Beaumont]], lloctinent d'[[Enric IV de Castella|Enric I]], rei de Castella
* 1464 — 1466: títol vacant sota [[Pere el Conestable de Portugal|Pere IV]], conestable de Portugal
* 1466 — 1470: [[Joan II de Lorena|Joan d'Anjou i de Lorena]], lloctinent de [[Renat d'Anjou|Renat I]], duc d'Anjou i comte de Provença, i fill seu
* 1470 — 1472: [[Joan de Calàbria]], lloctinent de [[Renat d'Anjou|Renat I]], duc d'Anjou i comte de Provença, i nét seu
 
=== Regnat de [[Joan el Gran|Joan II]] ([[1472]]-[[1479]]) ===
* 1472 — 1479: [[Ferran el Catòlic|Ferran d'Aragó i Enríquez]], [[príncep de Girona]] i futur rei Ferran II
 
=== Regnat de [[Ferran el Catòlic|Ferran II]] ([[1479]]-[[1516]]) ===
* 1479 — 1493: [[Enric II d'Empúries|Enric d'Aragó i de Pimentel]], dit ''l'Infant Fortuna'', [[duc de Sogorb]] i [[comte d'Empúries]]
* 1493 — 1495: Joan de Lanuza
* 1495 — 1496: Juan Fernández de Heredia
* 1496 — 1501: [[Joan II de Ribagorça| Joan d'Aragó]], [[Ducat de Luna|duc de Luna]], [[comte de Ribagorça]] i [[castellà d'Amposta]]
* 1501 — 1514: Jaume de Luna
* 1514 — 1520: [[Alfons d'Aragó (arquebisbe)|Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra]], [[arquebisbe de Saragossa]]
 
=== Regnat de [[Carles I Habsburg]] ([[1516]]-[[1556]]) ===
* 1521 — 1523: [[Pere de Cardona (arquebisbe)|Pere de Cardona]], [[arquebisbe de Tarragona]] i [[bisbe d'Urgell]]
* 1523 — 1525: [[Antonio de Zúñiga y Guzmán]], prior de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]] a Castella
* 1525 — 1539: [[Fadrique de Portugal i de Noronha]], bisbe de Sigüenza
* 1539 — 1543: [[Sant Francesc de Borja]], [[marquès de Llombai]] i [[duc de Gandia]]
* 1543 — 1553: [[Juan Fernández-Manrique de Lara y Pimentel]], marquès d'[[Aguilar de Campoo]]
* 1554 — 1558: [[Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero]], duc d'Alcalá de los Gazules
 
=== Regnat de [[Felip II de Castella |Felip II]] ([[1556]]-[[1598]]) ===
* 1558 — 1564: [[García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio]], marquès de Villafranca del Bierzo
* 1564 — 1571: [[Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda]], duc de Francavilla i príncep de Melito.
* 1571 — 1580: [[Fernando de Toledo]], Gran prior de l'orde de l'Hospital a Castella
* 1580 — 1581: [[Francesc de Montcada i Folc de Cardona]], marquès d'Aitona
* 1581 — 1582: [[Carles d'Aragó i Tagliavia]], príncep de Castelvetrano i duc de Terranova
* 1583 — 1586: [[Juan de Zúñiga y Avellaneda]], comte de Miranda del Castañar
* 1586 — 1590: [[Manrique de Lara y Girón]], comte de València de Don Joan
* 1590 — 1592: [[Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós]], mestre de [[orde de Montesa|Montesa]] i marquès de Navarrés
* 1592 — 1596: [[Bernardino de Cárdenas y Portugal]], duc de Maqueda
* 1596 — 1602: [[Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba|Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba]], [[duc de Feria]]
 
=== Regnat de [[Felip III de Castella|Felip III]] ([[1598]]-[[1621]]) ===
* 1602 — 1603: [[Joan Terès i Borrull]], [[arquebisbe de Tarragona]]
* 1603 — 1610: [[Hèctor de Pignatelli i Colonna]], duc de Monteleon
* 1611: [[Pedro Manrique]], [[bisbe de Tortosa]]
* 1611 — 1615: [[Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas]], marquès d'Almazan
* 1615 — 1619: [[Francisco Fernández de la Cueva]], duc d'Alburquerque
* 1619 — 1622: [[Fernando Afán de Ribera y Enríquez]], duc d'Alcalà
 
=== Regnat de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] ([[1621]]-[[1640]]) ===
* 1622 — 1626: [[Joan Sentís i Sunyer]], [[bisbe de Barcelona]] (interí)
* 1626 — 1627: [[Luís Díez de Aux de Armendáriz]], [[bisbe d'Urgell]] (interí)
* 1627 — 1629: [[Miguel de los Santos de San Pedro]], [[bisbe de Solsona]]
* 1629 — 1630: [[Gómez IV Suárez Figueroa y Córdoba|Gómez Suárez Figueroa y Córdoba]], duc de Feria
* 1630 — 1632: [[Enric III d'Empúries|Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba]], [[duc de Sogorb]]
* 1632 — 1633: [[Cardenal-Infant Ferran d'Àustria|Ferran d'Habsburg]], cardenal i infant d'Espanya
* 1633 — 1638: [[Enric III d'Empúries|Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba]], [[duc de Sogorb]] (2a vegada)
* 1638 — 1640: [[Dalmau III de Queralt|Dalmau de Queralt i Codina]], [[comte de Santa Coloma]]
 
=== [[Guerra dels Segadors]] ([[1640]]-[[1652]]) ===
Linha 148 ⟶ 147:
 
=== Regnat de [[Felip IV d'Aragó|Felip IV]] (1652— 1665) ===
* 1652: [[Francisco de Orozco]], marquès de Mortara
* 1653 — 1656: [[Joan Josep d'Àustria]], infant d'Espanya
* 1656 — 1663: [[Francisco de Orozco]], marquès de Mortara (2n cop)
* 1663 — 1664: [[Francisco de Moura Corte-Real e Mero]], marquès de Castel Rodrigo
* 1664 — 1667: [[Vincenzo Gonzaga e Doria]]
 
=== Regnat de [[Carles II de Castella|Carles II]] ([[1665]]-[[1700]]) ===
* 1667 — 1669: [[Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval]], duc d'Osuna i Uceda, marquès de Peñafiel
* 1669 — 1673: [[Francisco Fernández de Cordoba Cardona y Aragón]], duc de Sessa
* 1673 — 1675: [[Francisco de Tutavila y del Rufo]], duc de Sant Germà
* 1675 — 1676: [[Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo y de la Cueva]], marquès de Cerralbo i de Sant Llorenç
* 1676 — 1677: [[Alexandre Farnese (general)|Alexandre Farnese]], príncep de Parma
* 1677 — 1678: [[Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca]], comte de Monterrei
* 1678: [[Diego Dávila Mesía y Guzmán]], marquès de Leganés (interí)
* 1678 — 1684: [[Alexandre de Bournonville]], duc de Bournonville
* 1685 — 1688: [[Diego Dávila Mesía y Guzmán]], marquès de Leganés
* 1688: [[Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León]], comte de Melgar
* 1688 — 1690: [[Carlos de Gurrea Aragón y de Borja]], duc de Vilafermosa
* 1690 — 1693: [[Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba]], XI [[duc de Medina Sidonia]]
* 1693 — 1694: [[Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga]], marquès de Villena i duc d'Escalona
* 1694 — 1696: [[Francisco Antonio de Agurto]], marquès de Gastañaga
* 1696 — 1697: [[Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar]], duc de Velasco
* 1697 — 1698: [[Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval]], comte de la Corzana
* 1698 — 1701: [[Georg von Hessen-Darmstadt]], landgrave de Hessen-Darmstadt (príncep Jordi)
 
=== [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] ([[1700]]-[[1714]]) ===
Linha 192 ⟶ 191:
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.histo.cat/1/Mot_catala_virrei.pdf El mot català virrei]
* [http://www.asasve.es/portal/index.php?mod=article&cat=biblioteca2&article=214&page_order=11 ASASVE: Relación de virreyes y capitanes generales de Cataluña (siglos XV al XXI)]
 
 
{{ORDENA:Virrei De Catalunya}}