Batalla d'Almenar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m m |
||
Línia 43:
La campanya de 1710 fou la campanya més intensa de les que van tenir lloc a La iniciativa va canviar de bàndol en diverses ocasions el que va provocar successives victòries i derrotes que van fer perillar la integritat tant de l'exèrcit borbònic com de l'austriacista i també la vida dels pretendents a la corona.
=== Exèrcit borbònic ===
A l'inici de la campanya de 1710, l'exèrcit borbònic, establert a Lleida, estava compost per 58 batallons d'infanteria i 66 esquadrons de cavalleria. S'havia reforçat a partir de les tropes provinents del front d'Extremadura i a mitja campanya també es van reclutar 7500 soldats de la zona flamenca, territori també governat pel monarca Felip, sota la premissa que havien de defensar el seu territori. Així, Felip disposà d'unes tropes superiors als anys anteriors que estaven concentrades especialment a Lleida i la frontera portuguesa. Després d'algunes discussions, principalment amb el seu avi Lluís XIV de França, Felip va donar el comandament de l'exèrcit a l'espanyol Francisco del Castillo, marquès de Villadarias, i Antonio de Amezaga, el va nomenar comandant de la cavalleria.
=== Exèrcit aliat ===
L'exèrcit del Rei Carles III que estava força debilitat per les campanyes anteriors i, especialment per la derrota a Almansa, mentre que l'exèrcit de Felip ja s'organitzava, aquest encara estava esperant reforços per tal d'iniciar la nova campanya, ja que era necessari reforçar la seva posició si es volia evitar la conquesta del territori català. Així doncs, l'emperador d'Àustria acceptà l'enviament d'uns 5.000 soldats des d'Itàlia que van significar un important reforç de les tropes així com de 1.000 reclutes holandesos. A més, van obtenir el necessari finançament de Suïssa per mantenir i pagar les tropes.
La comandància de les forces austriacistes estava en mans del mariscal [[Guido Starhemberg]]. Jeràrquicament, per sota seu, destacava el comandant de les forces angleses, [[James Stanhope]], i el marquès Pierre de Belcastel, que comandava les forces holandeses.
=== L'obertura de la campanya ===
El marquès de Villadarias va dirigir l'exèrcit cap al front de Catalunya passant per Saragossa el dia 21 d'abril i arribant pocs dies després a Lleida.
Línia 60:
Durant aquest període d'espera, ambdós exèrcits anaven creixent a través de l'ingrés de noves tropes a la vegada que el comandant de la cavalleria borbònica, Antonio Amézaga aprofitava en fer incursions i combatent la irregular tropa dels aliats, composta en gran part per miquelets.
=== Combats per Balaguer ===
Amb la baixada del riu, Villadarias va decidir repassar de nou el Segre, entre els dies 10 i 11 de juny. El monarca Felip intentava que els aliats s'arrisquessin a acceptar batalla i, per aquest motiu, les seves tropes s'anaren aproximant al campament aliat. En contraposició, els aliats tenien fortes discussions sobre com havien de fer front a les maniobres borbòniques, ja que el comandant Starhemberg, per exemple, veia arriscat un enfrontament decisiu entre els dos bàndols en aquesta fase de la campanya perquè els borbònics gaudien d'una important superioritat numèrica.
Línia 67:
Un cop rastrejades les terres balaguerines, ambdós exèrcits van començar a debilitar-se a causa de la falta d'aliments i la mala higiene que va provocar que els soldats fossin més vulnerables a les malalties i les epidèmies.
=== Els aliats prenen la iniciativa ===
[[Fitxer:John Crocker - Batalla d'Almenar 1710 P1420553.jpg|thumbnail|esquerra|Medalla commemorativa de la batalla d'Almenar]]
A banda dels problemes que Villadarias estava tenint per ocupar Balaguer, l'exèrcit aliat estava aconseguint algunes victòries en altres escenaris. Els esforços de l'exèrcit borbònic a àmbit català, la situació precària en les terres balaguerines i les baixes dels soldats borbònics per malalties van significar que l'exèrcit aliat, per primera vegada, estigués a l'altura de l'exèrcit borbònic quant al nombre de tropes.
Línia 77:
Villadarias decidí enviar cap a Alfarràs una petita força per dissuadir qualsevol intent aliat de creuar el riu. Després, el comandant borbònic va decidir enviar la resta del seu exèrcit, i per tant les seves forces es dirigien cap al nord en una ruta, que portaria a ambdós exèrcits a una col·lisió en els territoris que envoltaven la població d'Almenar, probablement desconeixent ambdós comandants dels exèrcits enemics que es dirigien al mateix lloc. Aquest lloc és un altiplà que voreja per l'oest el riu Noguera Ribagorçana amb una alçada considerable i que actua de barrera natural entre Aragó i Catalunya que a la vegada controla la ruta del Noguera Ribagorçana d'Alfarràs fins a Lleida.
== Desenvolupament tàctic ==
La matinada del 27 de juliol els comandants borbònics van ser agafats per sorpresa, ja que no podien pensar que Carles estigues tan a prop de la seva situació. Quan l'exèrcit borbònic va arribar a Almenar, es trobà amb les forces que Stanhope havia dut a través del pont d'Alfarràs.
| |||