Jaume el Conqueridor: diferència entre les revisions

'''Jaume el Conqueridor'''<ref>Vegeu [[Numeració del Casal d'Aragó]]</ref> (anomenat també '''Jaume I d'Aragó''')<ref>Vegeu [[Ordinals dels reis d'Aragó]]</ref> ([[Montpeller]], [[Senyoria de Montpeller]], [[2 de febrer]] del [[1208]]<ref name="Sapiens121">{{ref-publicació | cognom=Mata | nom =Jordi | article=Jaume I. Rei i Mite | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.8.14 |issn = 1695-2014}}</ref> - [[Alzira]], [[Regne de València]], [[27 de juliol]] del [[1276]]),<ref name=GEC>{{GEC|0034386|Jaume I de Catalunya-Aragó}}</ref> en [[occità]] i català antic: ''Jacme'', en [[aragonès]] modern: ''Chaime'',<ref>Grafia SLA - [[Sociedat de Lingüistica Aragonesa]]</ref> en [[llatí]], ''Jacobus,'' a [[30 de març]] de [[1251]], ''Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani'',<ref>A: Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000661 Acta de les corts de Barcelona presidides per Jaume I]</ref> fou sobirà de la [[Corona d'Aragó]]. Portava els títols principals de [[Llista de reis d'Aragó|rei d'Aragó]], [[rei de Mallorca]], [[Llista de reis de València|rei de València]], [[comte de Barcelona]], [[Llista de comtes d'Urgell|comte d'Urgell]], i [[Senyoria de Montpeller|senyor de Montpeller]] ([[1213]]-[[1276]]). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys.<ref>Com a rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller</ref> Està enterrat al [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet]].

 

Fill i successor del rei [[Pere II d'Aragó]] al tron de la [[corona d'Aragó]] i de [[Maria de Montpeller]]. Quedà totalment orfe de pare i mare el [[1213]], quan tan sols comptava amb 5 anys. Fou pare dels reis [[Pere el Gran|Pere "el Gran"]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II de Mallorca "el Prudent"]].<ref name="Sapiens121"/>

 

Després del [[Tractat de Viterbo (1267)|Tractat de Viterbo]] el 1267, el [[papa]] [[Climent IV]] i Jaume el Conqueridor van enviar al [[khan]] mongol [[Abaqa]] una carta, portada per [[Jacme Alaric]] de [[Perpinyà]]<ref>{{en}} Steve Runciman, ''A history of the Crusades'', v.3, pàg.332</ref> per fer realitat la possibilitat que els mongols poguessin unir-se als europeus en una [[aliança francomongola]] contra els musulmans, i com a resposta positiva als missatges anteriors dels mongols, van informar a Abaqa de la [[Vuitena Croada|propera croada]]. Al setembre de [[1269]] va sortir de [[Barcelona]] amb la seva armada per a una expedició a [[Terra Santa]] en la [[Croada de Jaume I]] que havia de ser la [[Novena Croada]], però dispersades les seves naus per les tempestes, el rei va haver de desembarcar a [[Aigües Mortes]], prop de [[Montpeller]] i només 11 naus van aconseguir arribar finalment a [[Sant Joan d'Acre]] dirigides pels fills naturals del rei [[Ferran Sanxis de Castre]] i [[Pere I Ferrandis d'Híxar]]. L'arribada dels reforços cristians va ser resposta pel soldà [[Bàybars I]] amb un atac sobre Acre que va causar moltes baixes en els croats.<ref>{{en}} Christopher Marshall, ''[http://books.google.cat/books?id=s-jFJ6ptuxsC&pg=PA28&dq=Qaqun+edward&hl=ca&ei=tJ9nTK7ZIIqOjAfep6XUBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Qaqun%20edward&f=false Warfare in the Latin East, 1192-1291]'', pàg.28</ref> El rei va haver de renunciar a aquesta nova empresa, que va continuar el príncep [[Eduard I d'Anglaterra|Eduard d'Anglaterra]].

 

Jaume el Conqueridor va signar amb el [[Tractat de Barcelona (1274)|tractat de Barcelona]] de [[1274]] una aliança militar amb el soldà del Marroc i Fes [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]], segons la qual va contractar els serveis d'una flota i exèrcit de [[mercenari]]s cristians per a la conquesta de la plaça de [[Ceuta]], en aquella època en poder de [[Muhàmmad II al-Faqih|Muhàmmad II de Granada]].<ref>{{fr}} Alexandre Miltitz, ''[http://books.google.cat/books?id=hkVJAAAAYAAJ&pg=PA267&dq=ceuta+1274&hl=ca&ei=PP2sTK8fg87iBvPv3OoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=ceuta%201274&f=false Manuel des consuls]'', v.2.1, pàg.267</ref>

 

Jaume I va estar present al [[Concili de Lió II]], que es va celebrar a la [[catedral de Lió]] (França), entre el 7 de maig i el 17 de juliol de 1274. En aquest concili es va deliberar sobre la preparació d'una nova [[croada]] centrant-se en els seus aspectes financers, per a això es va decidir que durant sis anys un delme de tots els beneficis de la cristiandat haurien de destinar a la croada. Jaume I es va mostrar partidari d'iniciarl-a immediatament però en oposar-se els [[Templaris]] no es va prendre cap decisió. Davant les indecisions dels altres assistents a l'assemblea canònica, Jaume I es va acomiadar del Sant Pare, va abandonar la reunió amb els membres del seu seguici i els va dir: ''"Barons, anar nos ne podem que huy es honrrada tota Espanya"'', en referència a [[Espanya (geografia)]], el nom històric medieval que es donava a tota la [[península Ibèrica]].<ref>[[Llibre dels fets|''Llibre dels feits del rei en Jacme'']], [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/34697391092392752454679/index.htm manuscrit Ms. 10121], [[Biblioteca Nacional d'Espanya|B.N.E]], full 210</ref>

 

 

=== Reconstrucció del sepulcre i retorn de les restes a Santa Maria de Poblet ===

El [[1930]] començà la restauració en ferm amb el patrocini del [[Patronat de Poblet]], presidit per [[Eduard Toda i Güell]],<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.9eeb863ee6d306ad86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=555af4a3876b0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=555af4a3876b0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&numPag=5 Generalitat de Catalunya: El monestir de Poblet]</ref> autèntica ànima de la recuperació del monestir. El 1935 van tornar a Poblet les suposades restes mortals del príncep [[Carles de Viana]]. El [[1940]], després de llargues negociacions interrompudes per la [[Guerra civil espanyola|Guerra civil]], s'hi va reinstal·lar una comunitat de monjos cistercencs, els primers des de feia 105 anys, i el mateix [[1940]] s'iniciaren les obres de reconstrucció, encarregant-se a [[Frederic Marès]] la restauració dels sepulcres reials.