Pietro Metastasio: diferència entre les revisions

 

Als vint anys, la seva història novel·lesca, la seva bellesa, les seves bones maneres i els seus talents distingits en van fer una relació rebuscada. En l'espai de dos anys, havia dilapidat la seva fortuna i havia augmentat la seva celebritat. Va decidir llavors dedicar-se de debò al seu ofici. A [[Nàpols]], va ser contractat per un eminent jurista anomenat ''Castagnola'', que va vigilar de manera estreta la seva activitat.

El [[1721]], tot treballant en l'àmbit jurídic, Metastasio va compondre un [[epitalami]] i el que és probablement la seva primera serenata musicada, ''Endimione'', en ocasió del matrimoni de la seva protectora, la princesa Pinelli di Sangro, amb el marquès Belmonte Pignatelli. El [[1722]], el virrei de Nàpols li va encarregar de compondre una serenata per celebrar d'una manera particularment solemne l'aniversari de l'emperadriu. Va acceptar aquesta demanda, però va ser convingut que l'autor havia de ser anònim. Sota aquesta condició, Metastasio va compondre ''Gli orti esperidi''. Musicada per [[Nicola Porpora]], i cantada pel seu alumne, el castrat [[Farinelli]], que tot just començava, va aconseguir un èxit considerable.