Monestir de Santa Maria de Ripoll: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-3.jpg|thumb|300x300px|Santa Maria de Ripoll després de l'atac de [[1835]] ]]

[[Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-4.jpg|thumb|300x300px|Santa Maria de Ripoll després de l'atac de [[1835]] ]]

 

La duríssima repressió que s'estengué per les comarques interiors de Catalunya li valgué al capità general Llauder que a Madrid el nomenessin ministre de la Guerra. Dimitit pocs mesos després, retornà a Catalunya disposat a acabar definitivament amb les partides carlines de [[Bartomeu Porredon i Cirera|Ros d'Eroles]], de [[Benet Tristany]], d'en [[Joan Cavalleria|Ne]], d'en Boquica i del [[Llarg de Copons]]. El 7 d'abril de 1835 el governador de Vic ordenà a la «Milicia Urbana» atacar a una partida carlina, però la milícia fou durament derrotada a [[Sant Sadurní de Sovelles]], en el camí de [[Berga]] a [[Ripoll]]. El juny del 1835 el comandant del «Batallón de Tiradores de Isabel II» José Rodriguez ordenà ocupar Ripoll amb 600 homes i destinà al subtinent [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]] a combatre les partides carlines d'en [[Cames crues]] i del [[Garbat de Guissona]] a la zona de [[Viladrau]].<ref>Giménez y Guited, Francisco: [http://books.google.cat/books?id=Nbx3W89CrvcC&dq=batall%C3%B3n%20de%20tiradores%20de%20Isabel%20II%20ripoll&lr=&as_brr=3&hl=ca&pg=PA19#v=onepage&q=&f=false Historia militar y política del general don Juan Prim marqués de los Castillejos]; pàg. 45</ref> El [[25 de juliol]] del [[1835]] el govern de [[Juan Álvarez Mendizábal]] promulgà [[Desamortitzacions espanyoles|reial decret]] que ordenava la supressió de tots els convents de menys de 12 monjos i l'[[Desamortitzacions espanyoles#Mendizàbal|expropiació]] dels seus béns per pagar el [[deute públic]] del govern espanyol, mentre a [[Barcelona]] després d'una cursa de toros<ref>Giménez y Guited, Francisco: [http://books.google.cat/books?id=Nbx3W89CrvcC&dq=batall%C3%B3n%20de%20tiradores%20de%20Isabel%20II%20ripoll&lr=&as_brr=3&hl=ca&pg=PA19#v=onepage&q=&f=false Historia militar y política del general don Juan Prim marqués de los Castillejos]; pàg. 38</ref> els elements més fanàtics i anticatòlics proclamaren la revolució i encapçalaren la [[Bullangues|bullanga]] que cremà diversos monestirs de la ciutat.

La part frontal està coberta per un relleu realitzat a mitjan [[segle XII]]. Està dividit en set franges horitzontals. En el centre es troba un [[pantocràtor]] i al seu al voltant es poden veure els símbols dels quatre [[Evangeli|evangelistes]] i de vint-i-quatre ancians de l'[[Apocalipsi]]. En aquesta part encara es conserven restes de [[policromia]]. A la banda dreta de l'espectador s'observen escenes del [[Èxode|llibre de l'Èxode]]. La banda esquerra presenta un cicle inspirat en el [[Primer dels Reis| primer llibre dels Reis]]. A la part inferior es poden apreciar diversos animals mítics així com la representació dels set [[Pecat capital|pecats capitals]]. La portada està flanquejada per dues estàtues, pràcticament destruïdes, dedicades a [[sant Pere]] i [[Pau de Tars|sant Pau]]. Al voltant d'elles es mostren diverses escenes de la vida dels [[Apòstol|apòstols]]. Completa el conjunt una representació dels dotze mesos de l'any.{{sfn|Ramos i Martínez|2005|p = 222}} Sobre i enfront de la portalada l'abat Vilaguerut (1280-1310) va manar construir un [[porxo]] d'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]] de cinc arcs sostinguts per columnes,{{sfn|Cid Priego|1961|p = 38}} que el 1973 van ser tancats amb vidres per a una millor [[Conservació i restauració|conservació]] de la portalada.

 

 

; Reconstrucció en 3 dimensions