Antiga Grècia: diferència entre les revisions

Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península Balcànica en diverses onades aal finalsfinal del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El període del 1600 al 1100 aC és el període de la [[civilització micènica]], coneguda per la guerra de [[Troia]] encapçalada pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El període del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''''edat fosca, '''''perquè no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Heròdot]], la descripció de Grècia de [[Pausànias (geògraf) |Pausànias]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[sant Jeroni]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant aquest període. La història de la Grècia antiga acaba amb la fi del regnat d'[[Alexandre Magne]], que moriria el [[323 aC]]. Els esdeveniments subsegüents es descriuen com la Grècia hel·lenística, que acabaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que, per a altres historiadors, per la seva influència en l'Imperi Romà, acabaria amb l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.

L'hoplita formava part de la infanteria pesada, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia. La paraula ''hoplita'' (del [[grec]] {{polytonic|ὁπλίτης}}, ''hoplitēs'') deriva de ''hoplon'' ({{polytonic|ὅπλον}}, plural {{polytonic|ὅπλα}}, ''hopla''), que vol dir «article d'armament» o «equipament».<ref>[[Diodor de Sicília]], ''Biblioteca'', 15.44.3 :"hoi [men] proteron apo tôn aspidôn hoplitai kaloumenoi tote [de] apo tês peltês peltastai metônomasthêsan"</ref> Aquests soldats van aparèixer, probablement, a finalsla fi del [[segle VII aC]]. Formaven part d'una [[milícia]] ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada, en grec antic, ''[[Falange (formació de combat)|falange]]''. Aquests eren relativament fàcils d'armar i de mantenir, i a més a més podien pagar el cost de l'equipament. Gairebé tots els grecs famosos de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]] van lluitar com a hoplites, fins i tot [[filòsofs]] i [[dramaturgs]].

La marina de guerra a l'antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes [[polis]] gregues, va romandre directament sotmesa a l'expansió territorial, que n'era alhora la finalitat i la condició necessària. Alguns estats de l'antiguitat van saber dotar-se d'una poderosa marina de guerra: [[Atenes]] en el [[segle de Pèricles]], [[Antic Egipte|Egipte]], [[Cartago]] i [[Rhode|Rodes]] en el [[període hel·lenístic]], i [[Roma Antiga|Roma]] en el curs de les [[Guerres púniques]], a finalsla darreria de la [[República Romana|república]]. Des del punt de vista dels instruments, la guerra al mar tenia unes exigències pròpies, del tot allunyades de les del combat en terra ferma. És per això que hi ha algunes contradiccions entre l'originalitat tècnica de les activitats marítimes i la seva subordinació a les activitats terrestres; contradiccions que són òbvies en les seccions dels vaixells de guerra, en les flotes militars i en les tàctiques navals.