Celso Emilio Ferreiro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Es desfà la revisió 20304541 de Jaumellecha (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 4:
|peu=Escultura de Celso Emilio Ferreiro a [[Ourense]].}}
 
'''Celso Emilio Ferreiro''' ([[Celanova]], [[província d'Ourense]] [[1912]] - [[Vigo]], [[1979]]) fou un escriptor [[Galícia|gallec]]. Provenia d'una família benestant pagesa i galleguista. Als 20 anys, el [[1932]], va organitzar amb [[Xosé Velo Mosquera]], entre d'altres, les Mocedades Galeguistas de Celanova i va participar en la constitució de la [[Federación de Mocedades Galeguistas]] l'any [[1934]]. Poc després va ser processat per un article publicat a la revista que ell mateix dirigia: [[Guieiro]]. Mobilitzat a la [[Guerra Civil espanyola]], va lluitar pel bàndol franquista. Posteriorment, va estudiar Dret i va col·laborar en diversos periòdics i revistes. La publicació del poemari ''Longa noite de pedra'' (1962) el va consolidar com l'hereu del llegat de [[Manuel Curros Enríquez]]. Un any després de la publicació de ''Longa noite de pedra'' va fundar, amb l'escriptor [[Xosé Luis Méndez-Ferrín]] i d'altres intel·lectuals galleguistes la [[Unión do Povo Galego]]. El 1966 va emigrar a [[Veneçuela]], on va col·laborar amb la [[Hermandade Gallega]], va fundar el [[Patronato da Cultura Galega]], i va treballar en el gabinet del president [[Rafael Caldera]].
'''Celso Emilio Ferreiro''' ([[Celanova]], 6 de gener de 1912<ref>Xesús Oreiro dóna com data de naixement el 6 de gener al seu llibre ''Celso Emilio Ferreiro, l'home i l'obra'' (1995).</ref> - [[Vigo]], 31 d'agost de 1979) fou un escriptor [[Galícia|gallec]] i polític [[Galleguisme|galleguista]].<ref>[http://celsoemilioferreiro.org/etapas-vitais/ Etapas vitais] no sitio web da Fundación Celso Emilio Ferreiro.</ref>
 
Provenia d'una família benestant pagesa i galleguista. Als 20 anys, el [[1932]], va organitzar amb [[Xosé Velo Mosquera]], entre d'altres, les Mocedades Galeguistas de Celanova i va participar en la constitució de la [[Federación de Mocedades Galeguistas]] l'any [[1934]]. Poc després va ser processat per un article publicat a la revista que ell mateix dirigia: [[Guieiro]]. Mobilitzat a la [[Guerra Civil espanyola]], va lluitar pel bàndol franquista. Posteriorment, va estudiar Dret i va col·laborar en diversos periòdics i revistes.
 
La publicació del poemari ''Longa noite de pedra'' (1962) el va consolidar com l'hereu del llegat de [[Manuel Curros Enríquez]]. Un any després de la publicació de ''Longa noite de pedra'' va fundar, amb l'escriptor [[Xosé Luis Méndez-Ferrín]] i d'altres intel·lectuals galleguistes la [[Unión do Povo Galego]].
 
El 1966 va emigrar a [[Veneçuela]], on va col·laborar amb la [[Hermandade Gallega]], va fundar el [[Patronato da Cultura Galega]], i va treballar en el gabinet del president [[Rafael Caldera]].
En retornar a Europa es va instal·lar a Madrid on va treballar de periodista. El 1976 va rebre el [[Premi de la Crítica de poesia gallega]] pel seu poemari ''Onde o mundo se chama Celanova''. El 1977 va ser candidat al Senat pel [[Partido Socialista Galego]] encara que sense èxit. Va produir prosa i poesia tant en castellà com en gallec, destacant en la poesia en gallec de fort contingut social. Va ser la sevaseua poesia la que li va donar la fama de gran escriptor. Li fou dedicat el [[Dia de les Lletres Gallegues]] l'any 1989.
 
'''Celso Emilio Ferreiro Míguez''', nado en [[Celanova]] o [[4 de xaneiro]]<ref>Xesús Oreiro dá como data de nacemento o 6 de xaneiro no seu libro ''Celso Emilio Ferreiro, o home e a obra'' (1995).</ref> de [[1912]] e finado en [[Vigo]] o [[31 de agosto]] de [[1979]], foi un [[escritor]] e [[político]] [[Galeguismo (política)|galeguista]].<ref>[http://celsoemilioferreiro.org/etapas-vitais/ Etapas vitais] no sitio web da Fundación Celso Emilio Ferreiro.</ref> Máximo expoñente da [[poesía social]] en [[lingua galega]], a súa obra ''[[Longa noite de pedra]]'' é un dos libros chave para entender a [[literatura galega]] contemporánea e unha referencia obrigada de toda unha xeración de autores e lectores.<ref>[http://www.xerais.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=48180&id_sello_editorial_web=13&id_sello_VisualizarDatos=13 Ficha do libro na web de Edicións Xerias]</ref> Foille adicado o [[Día das Letras Galegas]] de [[1989]].
 
----------------------
Linha 24 ⟶ 18:
 
Celanova és el meu país primari, forma part de les meves primeres experiències, la font en què ha esclatat el meu concepte inicial del món (...). Celanova il·lumina els ulls del meu nen amb imatges boniques i tendres.
 
Celanova va estudiar al col·legi de escolapis . Als 20 anys, en 1932 , va organitzar amb Xosé Velo Mosquera , entre altres, el Galeguistas Juvenil Celanova i va participar en la constitució de la Federació de Joves Galeguistas , dependent de la PG en 1934 , el que seria, en 1936 , l'últim secretari organització. Poc després de ser processat per un article publicat a Guieiro: Outavoz Patriòtica FMG revista que ell mateix va dirigir.
 
=== La Guerra Civil ===
Mobilitzat per la Guerra Civil Espanyola per les tropes franquistes , fou enviat al capdavant d' Astúries . Mentre que les columnes gallegues participen a la presa d' Oviedo aconsegueix una destinació com a telegrafista , que el manté fora de la línia de combat. Tot i això, sofreix lleus ferides durant l'evacuació de l' hospital de la ciutat ovetense.
 
En 1937 , durant un permís a Celanova, detéñeno per fer un comentari polític (suposadament criticar els crims comesos per els feixistes ) en públic. Omple-la en una cel·la del monestir del poble, tot en pedra, durant tres dies. La mediació de familiars i amics davant el Governador d'Ourense evita la seva execució. Aquest esdeveniment inspiraria, 25 anys més tard, el seu treball principal: Llarga nit de pedra .