Satala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ortografia AWB |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Satala''' fou una ciutat de la regió de [[Capadòcia]], situada a mig camí entre ''Domana'' i ''Suissa''. Fou estació de la ''Legio Apollinaris''. Es la moderna Sukme (Sadak).
Quan [[Vespasià]] va annexionar [[Commagene]] el [[72 aC]] la zona de l'[[Eufrates]] superior va esdevenir fronterera. La via romana que anava des de ''Trapezus'' a [[Alexandria de Cilícia]], [[Selèucia de Piera]] i [[Antioquia]] havia de disposar de bases militars i les principals foren Satala (amb la ''Legio XVI Flavia Firma''), [[Melitene]] (amb la ''Legio XII Fulminata''), Samosata (''Legio VI Ferrata'') i [[Zeugma]] (''Legio III Scythica''). Fou visitada per [[Trajà]] durant la guerra contra els parts ([[115]]-[[117]]) i segurament la ''Legio XVI Flavia'' havia estat substituïda per la ''Legio XV Apollinaris''. Adrià va utilitzar aquesta legió i la ''Fulminata'' en una campanya contra els [[alans]]. Va romandre com a punt militar estratègic per la protecció de l'[[Armènia Sofene]] i punt d connexió entre la [[mar Negra]] i l'Eufrates.
Satala fou destruïda pels sassànides a la meitat del segle III ([[252]] o [[256]]) i després reconstruïda i reocupada per la ''Legio XV Apollinaris'' i potser la ''Legio II Armeniaca''. Vers el [[298]] [[Galeri]] va derrotar als perses en aquesta zona. Al segle següent apareix una comunitat cristiana a la ciutat i el bisbe Eueci (''Euethius'') apareix entre els signants del [[concili de Nicea]] (325). Un altre bisbe amb un nom germànic, Elfridi, és esmentat el [[360]].
Fou destruïda altres vegades en les lluites entre perses i romans. La darrera reconstrucció fou feta per [[Justinià I]] el [[529]]. Fou conquerida pels sassànides el [[607]] o [[608]] i destruïda finalment. En queden restes de les muralles bizantines, que sembla que ren massa petites per contenir una legió.
[[Categoria:Ciutats de Capadòcia]]
| |||