Joan Olivé i Vagué: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Normalització d'adreces
m Normalització d'adreces
Línia 35:
Olivé, que també va ser un gran aficionat a la pintura, s'ocupà especialment del cinema biogràfic dels grans pintors de la història de l'art i també dels grans artistes catalans, amb films que tracten figures històriques d'aquests artistes pictòrics, utilitzant, sovint, fotos o quadres com a eix de la narració i filmant els llocs de la vida del biografiat. Entre els múltiples films biogràfics de la seva obra, catorze tenen com a protagonista un pintor: [[Joaquim Sorolla i Bastida|Sorolla]], [[Isidre Nonell i Monturiol|Nonell]], [[Cézanne]], [[Opisso]], [[Casas]], [[Marià Fortuny i Marsal|Fortuny]], [[Miró]], [[Manet]], [[Rembrandt]], [[Van Gogh]], [[Toulouse-Lautrec]],<ref>{{ref-publicació|cognom=A. M. T|títol=Actividades del cineasta Olivé Vague. Un interesante filme sobre Toulouse-Lautrec|publicació=[[La Vanguardia]] (Hemeroteca)|data=4 de desembre de 1971|pàgines= 60|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1971/12/04/pagina-60/34305958/pdf.html?search=%22Oliv%C3%A9%20vague%22 |consulta=5 abril 2016}}</ref> [[Gauguin]], [[Picasso]] i [[Degas]].<ref name ="nog">{{ref-llibre |cognom=Nogales Cárdenas|nom=Pedro |títol=La biografía fílmica: actas del Segundo Congreso Internacional de Historia y Cine (2, 2010, Madrid)[cd-rom] |pàgines=307-321|lloc=Madrid|editorial=T&B editores|any= 2011|isbn= 978-84-694-3147-4|url=http://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/11330|consulta=5 abril 2016|editor=Camarero, Gloria (ed.)|capítol=La biografía en el cine no profesional. Formas, usos y planteamientos|llengua=Castellà}}</ref>
 
El [[1973]] l'[[Ajuntament de Barcelona]] li concedí el títol de "''cronista oficial de la ciutat de Barcelona''" ([[1973]]), creat el 1952.<ref>{{ref-publicació|cognom=Permanyer|nom=Lluís|títol=Els cronistes oficials de Barcelona |publicació=Revista de Catalunya|data=2012|pàgines=59-73|exemplar=Núm. 280|url=https://traces.uab.cat/search?f=keyword&p=Oliv%C3%A9%20i%20Vagu%C3%A9%2C%20Joan&sc=1&ln=en|consulta=5 abril 2016}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Favà|nom=Maria|títol=Fabre, Huertas y Permanyer, cronistas de Barcelona|publicació=Cuaderno Central|data=2005|pàgines=56|exemplar=Núm. 65|url=http://www.publicacions.bcn.es/b_mm/ebmm65/52-62.pdf|consulta=5 abril 2016}}</ref>
 
Entre algunes dades menys conegudes de la seva biografia es troba la fundació el [[1941]], juntament amb la seva dona, Emilia Martínez, del llegendari comerç especialitzat en espardenyes, ''La Manual Alpargatera'', en el número 7 del carrer d'Avinyó de Barcelona, el qual, va ser inclòs en la llista de 400 comerços emblemàtics locals que mereixen una especial protecció.<ref>{{ref-publicació|cognom=Escales|nom=Carme|títol=La casa de la 'espardenya' |publicació=[[El Periódico]]|data=26 de març de 2014|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciutat-vella/casa-espardenya-3218789|consulta=5 abril 2016}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Fancelli|nom=Agustí|títol=¿Adiós a la alpargata?|publicació=[[El País]]|data=9 de juliol de 2007|url=http://elpais.com/diario/2007/07/09/catalunya/1183943258_850215.html |consulta=5 abril 2016|llengua=Castellà}}</ref>