Vicente Huidobro: diferència entre les revisions

Vicente García-Huidobro Fernández va néixer al [[1893]] a Santiago de Xile aldins si d’unad'una família rica i amb inquietuts culturals, en la quequal la mare era una activa [[feminisme|feminista]]. Després de passar els seus primers anys a [[Europa]], va entrar a una escola jesuïta a Santiago.

Va cursar estudis de literatura a la [[Universitat de Xile]] i va publicar ''Ecos dedel l’ànimaalma'' a Santiago ([[1911]]), de tendència [[modernisme|modernista]]. A l’any següent, es va casar, i va dirigir la revista ''Musa Joven'', on va aparèixer part del seu llibre posterior, [[Canciones en la Noche]], i el seu primer [[cal·ligrama]], ''Triángulo armónico''.

AlEl [[1914]] dictà la conferència ''Non Serviam'', que reflexareflecteix el seu credo estètic. A ''Pasando y Pasando'' exposa els seus dubtes religiosos, i les seves crítiques contra els [[Companyia de Jesús|jesuïtes]], locosa que liel costava elsdur a patir retrets de la seva família. Aquell any publicà també ''Las Pagodas Ocultas'' ([[1916]]), llibre de "salms, poemes en prosa i assaigs", que firma per primer cop amb el nom de Vicente Huidobro.

El [[1916]] va viatjar a [[Buenos Aires]] i va pronunciar una conferència sobre poesia a l’[[Ateneu de Buenos Aires|Ateneu]], on va esbossar la seva teoria creacionista. Aquell mateix any, embarcaembarcà amb destí a Europa, amb la seva dona i fills; de passada pera [[Madrid]], coneixhi ava conèixer [[Rafael Cansinos Assens]], amb qui havia mantingut una relació epistolar des de [[1914]]. S'instal·lalà al [[París]] de ladurant [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra]] i publicapublicà ''Adán'' ([[1916]]), obra que tanca el període inicial de la seva formació. A l'[[Argentina]] hauriava editateditar ''El espejo de agua'' ([[1916]]), obra breu composadaconstituïda per nou poemes amb la quequè Huidobro, tot i que encara incipientment, inicia la seva nova forma estètica.

AlEl [[1917]] col·laboralaborà a la revista ''[[Nord-Sud]]'' dirigida per [[Pierre Reverdy]] juntament amb [[Guillaume Apollinaire]], [[Tristan Tzara]], [[Jean Cocteau]], [[André Breton]], [[Louis Aragon]], [[Max Jacob]] i altres, fins que una disputa amb el seu director l’allunyal'allunyà d’aquest mitjà.

Es relacionarelacionà amb les [[avantguardisme|avantguardes]] parisinesparisenques de l’època: [[Pablo Picasso]], [[Juan Gris]], [[Jacques Lipchitz]], [[Francis Picabia]], [[Joan Miró]], [[Max Ernst]], [[Paul Éluard]] i [[Blaise Cendrars]], a més dels anteriorment anomenats.

PublicaPublicà ''Horizon Carré'' ([[1917]]) que inclou poemes que havien aparegut a ''El espejo de agua'', traduïts al francès amb l’ajuda de Juan Gris, i presentats amb una composició tipogràfica més avançada.

A la tardor de [[1918]] Huidobro viatjaviatjà a Madrid, iniciant una sèrie de viatges anuals a aquesta ciutat. AllíHi prenprengué contacte amb [[Sonia Delaunay|Sonia]] i [[Robert Delaunay]], refugiats a [[Espanya]], i reanudareprengué la seva amistat amb [[Rafael Cansinos Assens]].

En elAl cafè ''Pombo'' es relacionarelacionà amb [[Guillermo de Torre]], [[Isaac del Vando-Villar]], [[Mauricio Bacarisse]] i [[Ramón Gómez de la Serna|Ramón]], entre altres, i divulgadivulgà les avantguardes parisinesparisenques i el seu mateix moviment creacionista, que engendrarà a més el moviment ultraíc o [[ultraisme]].

Es cartejacartejà amb [[Tristan Tzara]] i col·labora a la seva revista "Dada".

A Madrid publicapublicà simultàniament quatre llibres alel [[1918]], ''Hallali'' i ''Tour Eiffel'' en francès; ''Poemas Árticos'' i ''Ecuatorial'' en espanyol, i reeditaria ''El Espejo de Agua''.

AlEl [[1919]], en una altre dels seus viatges a Madrid, portava amb ell, segons Rafael Cansinos Assens, l’esborrany de d'un «Voyage en parachute», primer esbós del que seria posteriorment ''Altazor''. Fa cursos diversos sobre ciències en diverses universitats, i s'interessa a més per coneixements esotèrics: [[astrologia]], [[alquímia]], [[càbala]] antiga i [[ocultisme]] en general.

AlEl [[1920]] segueixcontinuà escrivint a París i col·laboralaborà amb [[Amedée Ozenfant]] i [[Le Corbusier]] a ''[[L' Esprit Nóuveau]]'', revista dirigida per [[Paul Dermée]], a més a ''[[La Bataille Littéraire]]'', ''[[La Vie des Lettres]]'', ''[[Le Coeur á Barbe]]'' i ''Actino''; a més a més, escriuescrigué també per a les revistes ultraistes espanyoles: [[Grecia(revista)|Grecia]], la [[Revista Cervantes]], [[Tableros]] i [[Ultra]]. A [[El Liberal]] de Madrid, [[Enrique Gómez-Carrillo]] publicapublicà una entrevista a [[Pierre Reverdy]], qui s’atribueixs'atribuïa la paternitat del [[creacionisme]] i acusaacusava a Huidobro d’antedatard'haver antedatat l’edició de ''El espejo de agua''. Grècia''Grecia'' es solidaritzasolidaritzà amb Huidobro i aquest viatja a Madrid, entre agost i setembre, per refutar a Enrique Gómez-Carrillo.

El [[1932]] tornatornà a Xile pressionat per la crisis econòmica mundial, i publicapublicà ''Gilles de Raíz''.

El [[1933]] viuvisqué una intensa activitat política en pro del Partit Comunista xilè. A la revista [[Europa (revista)|Europa ]] de [[Barcelona]] publicapublicà l’articlel'article «Manifest a la juventut d’Hispanoamèrica» on proposaproposava la creació d’una república conformadaformada per [[Bolivia]], [[Xile]], [[Paraguai]] i [[Uruguai]].

AlEl [[1934]] escriuescrigué una crítica cinematogràfica a la premsa santiaguina. NeixNasqué el seu cinquè fill, Vladimir, nom donat en honor a [[Lenin]]. PublicaPublicà, en un any de intensa activitat editorial: ''Cagliostro'', (Santiago, Zig-Zag), novel·la-film; ''La Próxima. Historia que pasó en un tiempo más'' (Santiago, Walton); ''Papá o el diario de Alicia Mir'' (Santiago, Walton), novel·la escrita en forma de diari íntim; i ''En la Luna'' (Santiago, Ercilla), teatre. FundaFundà amb [[Omar Cáceres]] i [[Eduardo Anguita]] la revista ''[[Vital/Ombligo]]''.

Al El[[1935]] es desataesclata la polèmica entre Huidobro i [[Pablo Neruda]] alen aparèixer el primer en forma més relevantdestacada a l’l'[[Antologia de Poesia Xilena Nova]] d’Eduardod'[[Eduardo Anguita]] i [[Volodia Teitelboim]].

PublicaPublicà ''Tres Novelas Ejemplares'' ([[1935]]). DegutArran ade la brevetatseva d’aquestesbrevetat, hahagué d’agregard'agregar dos textos més dels escrits amb [[Hans Arp]], per sugerència del seu editor.

Al El[[1936]], juntament amb Pablo Picasso, Hans Arp, [[Vasily Kandinsky]], Robert i Sonia Delaunay, entre altres, firmafirmà el «Manifiesto Dimensionista». EscriuEscrigué articles polítics antifeixistes pelper al diari ''La Opinión'', s’adhereixs’adherí al "Frente Popular Chileno", i escriuescrigué sobre la política contingent.

FundaFundà la revista ''Total'' i organitzaorganitzà als escriptors xilens en solidaritat amb el poble espanyol a la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]]. PublicaPublicà el seu poema «Está sangrando España». Viatja a aquest paísEspanya, on participa activament a la guerra.

AlEl [[1937]] s’accentuas'accentuà la polèmica amb Neruda alen trobar-se ambdós a Espanya recolçantdonant suport a la causa republicana. L’[[Association Internationale des Écrivains pour la Défense de la Culture]] (A.I.D.C.) intervéhi intervingué des de París, al maig, enviant-los una carta a tots dos, on els instainstava a canviar la seva actitud. FirmenLa firmaven, entre altres, [[Tristan Tzara]], [[Alejo Carpentier]], [[César Vallejo]] y [[Juan Larrea (poeta)|Juan Larrea]]. EstadiaFeú estada a [[València (Espanya)|València]], participanton participà en el [[Congrè deCongrès d'Intelectuals AntifascistesAntifeixistes]]. De tornada a Xile, publicapublicà el poema en prosa «Fuera de aquí» contra els militars fascistes[[feixisme|feixistes]] italians que visitenvisitaven el país, per al qual cosa queacabà provocasent víctima d'una agressió contra ell. PublicaPublicà el poema «Gloria y Sangre» en Madre España: Homenatge dels poetes xilens, Santiago.

AlEl [[1938]] neixnasqué [[Mandrágora]], moviment [[surrealisme|surrealista]] xilè que es gestagestà en reunions a casa d’Huidobrod'Huidobro. MorMorí María Luisa Fernández, la seva mare. PublicaPublicà alel juliol, el segon i últim número de ''Total''.

AlEl [[1939]] publicapublicà ''Sátiro o el Poder de las Palabras''. AlEl [[1940]] publicapublicà a [[El Mercurio]] i [[La Nación (Xile)|La Nación]] les seves tres «Cartas al Tío Sam». A l’any següent, publicapublicà ''Ver y Palpar'' i ''El Ciudadano del Olvido'' (1940), amb recopilacions de poemes inèdits i publicats a revistes nacionals i estrangeres.