Ferran el Catòlic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat
mCap resum de modificació
Línia 68:
{{principal|Unió dinàstica|Concòrdia de Segòvia}}
[[Fitxer:Concordia Segovia.JPG|thumb|300px|[[Concòrdia de Segòvia|Concòrdia de Segòvia o Sentencia arbitral de Segovia]] <br />([[15 de gener]] del [[1475]]) per la que els infants Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella acordaren les competències pel futur govern formant una [[monarquia composta]] on cadascun dels estat preservaria la seva sobirania, independència, lleis, costums i llengua. (''[[Arxiu General de Simancas]]'')]]
[[Fitxer:Coat of Arms of Queen Isabella of Castile (1492-1504).svg|thumb|[[Escut d'armes]] de Ferran el Catòlic i la seva muller amb el lema ''[[Tanto Monta...]]'', l'[[àguila de Sant Joan Evangelista]], el [[jou]], les [[fletxa|fletxes]] i el [[nus gordià]].]]
El matrimoni dels [[Reis Catòlics]] ([[Isabel I de Castella]] i Ferran II d'Aragó) va unir les seves corones després que Isabel hagués ascendit al tron per la victòria sobre [[Joana la Beltraneja]] a la guerra civil castellana. Tanmateix, cada regne va mantenir la seva pròpia administració. En competència amb [[Portugal]], Castella havia intervingut a l'Atlàntic, en allò que seria el començament del seu imperi extra-peninsular, quan [[Enric III de Castella]] començà la colonització de les [[Illes Canàries]] el [[1402]] en enviar-hi l'explorador francès [[Jean de Béthencourt]]. Mentrestant, exploradors portuguesos com [[Gonçalo Velho Cabral]] havien colonitzat les [[Açores]], [[Cap Verd]] i l'[[arxipèlag de Madeira]]. El [[tractat d'Alcaçovas]] de [[1479]], que va portar la pau a la guerra civil castellana, separà les zones d'influència de cada país a l'Àfrica i a l'Atlàntic. El text reservava per a Portugal les terres africanes situades per dessota del [[cap Verd]], i concedia a Castella la sobirania de les [[Illes Canàries]]; el regne [[wattàssida]] es repartia. La butlla papal ''Aeterni Regis'' del [[1481]] garantiria a Portugal tota la costa africana al sud de les Canàries. Ferran va col·laborar activament amb Isabel en el govern de Castella, encarregant-se personalment de la política exterior, al mateix temps que es reservava per a si mateix els assumptes relatius a la [[Corona d'Aragó]]. Així doncs va dictar les primeres mesures d'ordenament intern del regne gràcies a la figura del [[corregidor]] ([[1480]]); el [[1481]] es va reorganitzar la hisenda reial. Ferran II va introduir a Castella les institucions aragoneses, com el [[Consolat de Mar]], i els [[gremis]], i afavorí així el desenvolupament econòmic de Castella, sobretot en el comerç de la llana.