Verí de sageta: diferència entre les revisions

Els '''verins en lesde fletxessageta''' es fan servir per enverinar les [[Punta de sageta|puntes de les flexessagetes]] o els darts per a la cacera. Els pobles de caçadors-recol·lectors de tot el món havienvan utilitzatutilitzar aquest verins i actualment encara es fan servir en algunes zones d'Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.

Exemples notables són el verí secretat per la pell de la granota [[dendrobàtid]] i el [[curare]] (o '«ampi'»), que és un terme genèric per a un conjunt de plantes verinoses usades pels indígenes d'Amèrica del Sud.<ref name="curare">{{ref-web|url=http://www.blueplanetbiomes.org/curare.htm|títol=Curare|consulta=2006-08-09|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20060810181857/http://www.blueplanetbiomes.org/curare.htm|dataarxiu= 10 agost 2006 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref> En la [[mitologia grega]] apareixen les fletxes enverinades d'[[Heracles]] contra el [[centaure]] Nessus. També Ulisses utilitza fletxes enverinades amb la planta [[marxívol]] i a la Guerra de Troia, segons Homer, les utilitzaven els aqueus contra els troians.<ref name="Mayor">{{ref-llibre|nom=Adrienne |cognom=Mayor |títol=Greek Fire, Poison Arrows and Scorpion Bombs: Biological and Chemical Warfare in the Ancient World |any=2009 |editorial=[[The Overlook Press]] |edició=Revised |isbn=978-1-59020-177-0}}</ref> Les paraules doctes «tòxic» i «[[toxina]]» deriven de la paraula grega antiga ''toxon'', derivada al seu torn de l'antic persa ''*taxa-'', «sageta».<ref>http://www.aarc.org/resources/biological/history.asp, A History of Biological Warfare from 300 B.C.E. to the Present, Retrieved August 7, 2012.</ref><ref>http://www.etymonline.com/index.php?term=toxic, Online Etymology Dictionary, Retrieved August 7, 2012.</ref><ref>http://www.thefreedictionary.com/toxic, The Free Dictionary, Retrieved August 7, 2012.</ref>

*[[Curare]] és un terme genèric per a verins de fletxessagetes que contenen [[tubocurarina]]. Sovint deriven de l'escorça de les plantes anomenades ''[[Strychnos]] toxifera'', ''S. guianensis'' (famñilia [[Loganiaceae]]), ''Chondrodendron tomentosum'' o ''Sciadotenia toxifera'' (família [[Menispermaceae]]).

*A l'[[Àfrica]] els verins de fletxessagetes es fan amb plantes que contenen un [[glucòsid cardíac]], com són les del gènere ''[[Acokanthera]]'' (que contenen [[ouabaina]]), el baladre (''[[Nerium oleander]]''), asclèpies (''[[Asclepias]]''), o ''[[Strophanthus]]'', totes elles de la família [[Apocynaceae]].<ref name="curare" /> ''Inee'' o ''onaye'' és un verí a partir de ''[[Strophanthus hispidus]]'', es fa servir principalment a zones de [[Togo]] i [[Camerun]].<ref>{{ref-web|url=http://websters.wunderdictionary.com/dictionary/def/english/inee.html|títol=Definition of ''inee''|editor=Webster's International Dictionary|any=1913|consulta=2006-08-09|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20120216161405/http://websters.wunderdictionary.com/dictionary/def/english/inee.html|dataarxiu=2012-02-16}}</ref>

*A les zones de jungla d'[[Assam]], [[Birmània]] i [[Malàisia]] es fa servir verí per a les fletxessagetes principalment dels gèneres ''[[Antiaris]]'', ''[[Strychnos]]'' i ''Strophanthus''.<ref name="VandA">{{ref-web|url=http://www.vam.ac.uk/collections/asia/object_stories/arrows/index.html|títol=Poisoned arrows|editor=Victoria and Albert Museum|consulta=2006-08-10|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20060825134119/http://www.vam.ac.uk/collections/asia/object_stories/arrows/index.html|dataarxiu= 25 agost 2006 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref> Els ingredients actius, ja sia antiarina, [[estricnina]] o strofanthina ataquen el sistema nerviós central i donen paràlisi, convulsions i aturada cardíaca.<ref name="VandA" />

*Diverses espècies del gènere ''[[Aconitum]]'' es fan servir com verí de fletxasageta. L'ètnia [[Minaro]] a [[Ladakh]] usa ''A. napellus'' per a caaçar l'Íbex siberià al [[Kyrgyzstan]].<ref>{{ref-llibre|nom=George |cognom=St. George |títol=Soviet Deserts and Mountains |lloc=[[Amsterdam]] |editorial=[[Time–Life|Time-Life International]] |any=1974}}</ref> Els [[Ainu]]s del Japó usaven una espècie d'''[[Aconitum]]'' per a caçar l'ós bru.<ref>{{ref-llibre|nom=Michel |cognom=Peissel |enllaçautor=Michel Peissel |any=1984 |títol=The Ants' Gold: The Discovery of the Greek El Dorado in the Himalayas |lloc=[[London]] [[Random House|Harvill Press]] |pàgines=99–100 |url=http://books.google.com/?id=PKpAAAAAMAAJ&q=The+Ants%E2%80%99+Gold.+The+Discovery+of+the+Greek+El+Dorado+in+the+Himalayas&dq=The+Ants%E2%80%99+Gold.+The+Discovery+of+the+Greek+El+Dorado+in+the+Himalayas}}</ref>

==Notes Referències ==