Edicte de Tessalònica: diferència entre les revisions

Amb aquest edicte, l'Imperi Romà en la seva totalitat passava a tenir una nova religió oficial després de 67 anys de llibertat de culte. El [[Panteó Romà]] s'havia complementat al llarg de molts segles amb els déus, deïtates i [[lars]] domèstics, amb el culte als propis avantpassats i fins i tot amb divinitats prerromanes que havien estat assimilades després del procés de romanització en molts llocs de l'Imperi. Tot això havia de ser ara abandonat per a abraçar el culte a una religió monoteista i a les normes morals que l'acompanyaven. A pesar d'això, Teodosi va protegir en la mesura de les seves possibilitats als ara semiclandestins pagans de la persecució i l'assetjament dels cristians.

 

[[Categoria:Dret romà]]