Technicolor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Vivien Leigh as Scarlett OHara in Gone With the Wind trailer cropped.jpg|thumb|250px|[[Vivien Leigh]] interpretant el paper de Scarlet Ohara en ''[[Allò que el vent s'endugué]]'']]El '''Technicolor''' va ser el primer intent efectiu de la indústria [[cinematografia|cinematogràfica]] per a deixar enrere el [[blanc i negre]] i reproduir en pantalla els colors filmats en la realitat. Inventat l’any 1916 i millorat al llarg de diverses dècades,<ref>[https://worldwide.espacenet.com/textdoc?DB=EPODOC&IDX=US1208490 US patent 1208490], issued December 12, 1916</ref> es tracta del segon procés principal d’aquest tipus, després del [[Kinemacolor]] britànic, i del més utilitzat a Hollywood entre 1922 i 1952. Va ser conegut i reconegut pel seu nivell saturat de color i es va utilitzar més comunament per a filmar musicals com ara ''[[El màgic d'Oz (pel·lícula)|El màgic d'Oz]]'' (1939) i [[Cantant sota la pluja|''Cantant sota la pluja'']] (1952) (ambdós dirigits per [[Victor Fleming]]), pel·lícules de l'època com ara [[Les aventures de Robin Hood|''Les aventures de Robin Hood'']] (1938) i [[Allò que el vent s'endugué|''Allò que el vent s'endugué'']] (1939) o pel·lícules d'animació com ara [[La Blancaneu i els set nans (pel·lícula de 1937)|''La Blancaneu i els set nans'']] (1937) i [[Fantasia (pel·lícula)|''Fantasia'']] (1940). Tot i això, també es va utilitzar per a comèdies i drames menys espectaculars i algunes vegades, fins i tot, per a pel·lícules de [[cinema negre]], com ara ''[[Que el cel la jutgi
El sistema s'aconseguia per la filmació simultània de tres pel·lícules dins de la mateixa càmera, cada una de les quals comptava amb filtres perquè fos impressionada només per un color. Després d'un procés de tintura, que més tenia a veure amb la impremta que amb la fotografia, es treia una sola còpia que al ser projectada recreava els colors de la realitat. Aquesta pràctica permetia una puresa de colors que encara no ha sigut igualada, emprant-se encara per al tiratge de còpies en alguns mercats. Així mateix també hi ha pel·lícules filmades amb aquest sistema entre els anys 40 i 90 del segle XX. Altres sistemes de filmació en color eren el [[Eastmancolor]] i el [[Metrocolor]].
Línia 13:
Aquest mecanisme, conegut com a ''Procés 1'', consistia en un sol prisma col·locat darrere de la lent de la càmera que exposava dos fotogrames consecutius en un sol negatiu en blanc i negre, un dels fotogrames sota un filtre vermell i l’altre sota un filtre verd. Com que els dos fotogrames s’exposaven al mateix temps, la pel·lícula s’havia de filmar i projectar al doble de la velocitat habitual. L’exhibició requeria un projector especial de dues obertures (una darrere del filtre vermell i l’altra darrere del filtre verd), dos lents i un prisma ajustadís que alineava les dues imatges a la pantalla.<ref>[http://www.google.com/patents?id=LH9SAAAAEBAJ&zoom=4&pg=PA9#v=onepage&q&f=false Cinematographic Multiplex Projection, &c]. U.S. Patent No. 1,391,029, filed Feb. 20, 1917.</ref>
Aquest primer procés es va estrenar públicament el 21 de febrer de
[[Fitxer:Anna May Wong holds child in The Toll of the Sea.jpg|thumb|271x271px|Fotograma de la pel·lícula en Technicolor ''The Toll of the Sea'' (1922).]]
Línia 23:
Els fotogrames exposats sota del filtre verd s’imprimien en una pel·lícula en blanc i negre, mentre que els fotogrames exposats sota del filtre vermell s’imprimien en una altra pel·lícula. Davant la novetat, cada pel·lícula es canviava químicament de color aplicant-se un color complementari al del filtre corresponent, tint vermell per a les imatges de filtre verd i tinc verd per a les filtrades en vermell. A diferència del tint, que afegia un vel uniforme de color a la imatge completa, el canvi químic de colors reemplaçava la plata de la imatge en blanc i negre per una matèria acolorida translúcida, de forma que les zones fosques quedaven fortament acolorides i els tons intermedis s’acolorien proporcionalment. Les dues tires, fetes d’un gruix inferior a l’habitual, s’enganxaven de manera superposada per tal de crear la còpia de projecció en color.
''[[The Toll of the Sea]]'' va debutar el 26 de novembre de 1922 com a primera pel·lícula de distribució general que va utilitzar el ''procés 2'' de Technicolor. La segona producció íntegra en color en aquest procés va ser ''[[Wanderer of the Wasteland
[[Fitxer:Phantomtechnicolor.jpg|esquerra|thumb|221x221px|Fotograma d'un segment en Technicolor de ''[[El fantasma de l'Òpera]]'' (1925). Es tracta d'un dels primers usos del procés en platós interiors. Es va demostrar la seva versatilitat. ]]
Tot i l’èxit comercial, el ''procés 2'' va estar plegat de problemes tècnics. Com que les imatges dels dos costats de la pel·lícula no estaven exactament al mateix pla, no es podien enfocar perfectament al mateix temps. La importància d’aquest problema depenia de la profunditat de camp de l’òptica del projector.
Línia 32:
==== Procés 3 ====
En aquest mateix
Després, en tenyir la pel·lícula vermella de verd i la verda de vermell, la gelatina absorbia part de la tinta en les zones adequades. Una tercera pel·lícula absorbiria la tinta de les dues pel·lícules, creant la pel·lícula en color. El 1929 s'estrenaria la primera pel·lícula 100% sonora en color, ''[[On with the show]]'', de la qual avui en dia només es conserven còpies completes en blanc i negre i només algun fragment en color. El 1931 s'estrenaria una actualització del tercer procés que eliminava part del gra de la pel·lícula, augmentant la qualitat d'imatge. Sent ja l'època de la [[Gran Depressió]], poc més d'una desena de pel·lícules es van produir en aquest format, la primera d'elles, ''[[The Runaround]]'' (1931). Gran part dels negatius rodats en aquests formats de Technicolor van ser reciclats per a altres usos o van ser destruïts a finals dels anys quaranta quan Technicolor va voler fer lloc als seus magatzems. Això explica que tantes pel·lícules d'aquesta primera època de Technicolor s'hagin perdut o només es conservin en blanc i negre.
Línia 60:
==Decadència del Technicolor ==
Gairebé dues dècades després, els estudis van començar a apartar-se de Technicolor, al considerar-lo massa car, i massa lent a produir les seves còpies. ''[[El Padrí II
El 1983, Eastman va corregir el defecte de conservació del seu procés, i ja només van quedar [[Xina]] i [[Hong Kong]], que havien comprat la planta britànica de Technicolor el 1978, usant-ne el sistema fins al seu tancament definitiu el 1993. El 1997, Technicolor va tornar a introduir el procés de transferència de tinta a la producció general del cinema, la qual cosa fer que visqués un breu ressorgiment. Una versió refinada del procés d’impressió dels anys 60 i 70 es va utilitzar de manera limitada per a la restauració de pel·lícules com [[El màgic d'Oz (pel·lícula)|''El màgic d’Oz'']], ''[[La finestra indiscreta]]'', ''[[Funny Girl]]'' i [[Apocalypse Now|''Apocalypse Now Redux'']].
| |||