Castellà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
ES XULI
Etiquetes: repetició de caràcters editor visual
Línia 1:
{{vegeu3|l'idioma|el governador d'un castell|castlà}}
{{llengua}}
La majoria dels hispanoparlants es troben en [[Hispanoamèrica]]. [[Mèxic]] és el país amb el major nombre de parlants<ref>(en castellà) Alfonso González i Mirta A. González, ''[http://books.google.cat/books?id=FrsTLm265zoC&pg=PA150&dq=n%C3%BAmero+hispanohablantes&hl=ca&ei=9qZNTYj9FM2cOs7AmRE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=n%C3%BAmero%20hispanohablantes&f=false Español para el hispanohablante en los Estados Unidos]'', p.150</ref> (gairebé una quarta part del total). Amb una denominació o altra, és la llengua oficial de Bolívia.<ref>Amb la nova [http://www.scribd.com/doc/6056118/Nueva-Constitucion-Politica-de-Bolivia-Texto-completo-aprobado-2007 Constitució aprovada l'any 2007], títol I, capítol 1r, article 5, paràgraf 1. (en castellà)</ref> És cooficial amb «tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes camperols autòctons, que són l'aymara, Araona, Bauró, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, Chimo, aquest ejja, Guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, LECO, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mullin-trinitari, mullin-Ignaciano, more, mosetén, movim, pacawara, puquina, quítxua, sirionó, destaquen, tapiete, toromona, Uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, Yuki, yuracaré i zamuco »), Colòmbia (juntament amb les llengües i dialectes els grups ètnics als seus territoris),<ref>[http://www.secretariasenado.gov.co/leyes/CONS_P91.HTM Secretariasenado.gov.co]</ref> Costa Rica,<ref>[http://www.nacion.com/ln_ee/ESPECIALES/constitucion/docu2.html ''Nacion.com''].</ref> Cuba,<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Cuba.cu/gobierno''].</ref> A l'Equador, en un documentAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRRRRRRRRRIIIIIIIIIIIIIBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBAAAAAAAAAAAAAAAAAAAEEEEESPPPPPPPPPPPPPPPPPPPAAAAÑÑÑÑÑÑÑÑAAAAAAAAAAAAAent del tribunal constitucional queda recollit:<ref>[http://www.tribunalconstitucional.gov.ec/documentos/449_20081020.pdf ''tribunalconstitucional.gov.ec'']. {{pdf}}</ref> B{{Cita|«El castellà és l'idioma oficial de l'Equador; el castellà, el kichwa i el shuar són idiomes oficials de relació intercultural. Els altres idiomes ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes en les zones on habiten i en els termes que fixa la llei. L'Estat respectarà i estimularà la seva conservació i ús»}} També al Salvador,<ref>[http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/6288.pdf ''Acnur.org'']. {{pdf}}</ref> Guatemala,<ref>[http://www.mspas.gob.gt/menu/marco_legal/constitution_guatemala.pdf ''Mspas.gob.gt'']. {{pdf}}</ref> i Hondures.<ref>[http://www.honduras.net/honduras_constitution.html ''Honduras.net''].</ref> La constitució de Nicaragua,<ref>La [http://pdba.georgetown.edu/Constitutions/Nica/nica95.html Constitució] títol II, article 12.</ref> estableix a més que: {{Cita|«les llengües de les Comunitats de la Costa Atlántica de Nicaragua també atendran l'ús oficial en els casos que estableixi la llei »}} També a Panamà,<ref>[http://www.asamblea.gob.pa/asamblea/constitucion/ ''Asamblea.gob.pa''].</ref> i a Paraguai, on és cooficial amb el guaraní, ja que aquest és l'idioma més parlat al Paraguai per nombre de parlants nadius.<ref>[http://www.dpi.bioetica.org/py1.htm ''dpi.bioetica.org'']</ref><ref>[http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PY ''Ethnologue'': Paraguay (2000)].</ref> Al Perú és cooficial amb el quítxua, aimara i altres llengües indígenes allà on aquestes predominen,<ref>[http://www.tc.gob.pe/legconperu/constitucion.html ''tc.gob.pe''].</ref> i a Veneçuela la Constitució estableix que:<ref>[http://www.constitucion.ve/constitucion.pdf ''Constitucion.ve'']. {{pdf}}</ref> {{Cita|«Els idiomes indígenes també són d'ús oficial per als pobles indígenes i han de ser respectats a tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat»}} No tenen reconeixement de llengua oficial altres països llatinoamericans on és una llengua parlada: Argentina,<ref>[http://www.bibliojuridica.org/libros/5/2144/46.pdf ''bibliojuridica.org'']. {{pdf}}</ref> Xile,<ref>[http://www.camara.cl/legis/constitucion/contitucion_politica.pdf ''camara.cl'']. {{pdf}}</ref> Puerto Rico, República Dominicana,<ref>[http://pdba.georgetown.edu/Parties/DomRep/Leyes/constitucion.pdf ''pdba.georgetown.edu'']. {{pdf}}</ref> Uruguai,<ref>[http://www.dpi.bioetica.org/uy1.htm Constitución Política de la República Oriental del Uruguay de 1967]</ref> i a Mèxic,<ref>[http://www.solon.org/Constitutions/Mexico/Spanish/constitution-mex.html Constitucion Politica De Los Estados Unidos Mexicanos] a ''Solon.org''</ref> on és oficial de facto; no existeix una declaració constitucional com a llengua oficial. La Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes assenyala que totes les llengües indígenes que es parlin són llengües nacionals i igualment vàlides en tot el territori nacional.<ref>[http://www.cddhcu.gob.mx/comisiones/asunindi/iniling.pdf ''cddhcu.gob.mx'']. {{pdf}}</ref> A Puerto Rico, segons els successius plebiscits de l'estatus polític del país, que se sumaven a l'establert per la Constitució de 1952, es va establir el següent:<ref>[http://premium.caribe.net/~amvr/const_pr_sp.html ''premium.caribe.net'']</ref><ref>[http://www.ceepur.org/sobreCee/leyElectoral/pdf/Los%20Plebiscitos%20sobre%20el%20Status%20Politico%20de%20Puerto%20Rico%20de%201967,%201993%20y%201998.pdf ''ceepur.org''] {{pdf}}</ref> {{Cita|«és la garantia permanent de ciutadania americana, els nostres dos idiomes, himnes i banderes».}}
El '''castellà''' o '''espanyol''' és un [[idioma]] nascut a l'antic [[Regne de Castella]]; segons [[Ramón Menéndez Pidal]] va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual [[Cantàbria]], l'oest de [[Biscaia]] i d'[[Àlaba]], [[La Rioja]], i el nord de la [[província de Burgos]]. És parlat actualment, a més d'[[Espanya]], en nombrosos països dels [[continents]] [[americà]], [[Àfrica|africà]] i [[Àsia|asiàtic]], per 560 milions de persones (en l'anomenada [[hispanitat]]). Pertany al grup de les [[llengües indoeuropees]] i prové de l'evolució del [[llatí vulgar]] (+90%)i del [[català]], evidenciant també la influència de l'[[llengua àrab|àrab]], les llengües natives americanes - gran quantitat de paraules provinents d'aquestes [[llengua|llengües]]- així com del [[basc]] (evolució fonètica) i d'altres llengües europees ([[llengües germàniques]] després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], el francès durant la [[Il·lustració]] i fins i tot algun préstec del [[català]]).
 
És la segona llengua materna més parlada al món, després del [[xinès mandarí]].<ref>[http://web.archive.org/web/19990429232804/www.sil.org/ethnologue/top100.html Ethnologue, 1999]</ref> És la segona llengua més estudiada al món com a segona llengua, després de l'[[anglès]] . És una de les llengües oficials de l'[[Organització de les Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/spanish/aboutun/charter/index.htm Carta de les Nacions Unides] Article 111: ''En aquesta Carta, els textos en xinès, francès, rus, anglès i espanyol són igualment autèntics, i serà dipositada en els arxius del Govern dels Estats Units d'Amèrica. Aquest Govern enviarà còpies degudament certificades de la mateixa als Governs dels altres Estats signataris.''</ref>
 
També és una de les llengües oficials de la [[Unió Europea]], de l'[[Organització d'Estats Americans]] i de la [[Unió Africana]]. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica ([[Illes Canàries]], [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Amb més de 100 milions d'habitants, [[Mèxic]] conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més grans de parla castellana resideixen a [[Espanya]] (46 milions), [[Colòmbia]] (44 milions), els [[Estats Units]] (40 milions) i l'[[Argentina]] (39 milions).
 
El castellà és la llengua oficial de 20 estats: [[Argentina]], [[Bolívia]] (cooficial amb el [[quítxua]] i l'[[aimara]]), [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Espanya]] (cooficial en algunes comunitats autònomes amb el [[català]], el [[gallec]], el [[basc]] i l'[[occità]]), [[Equador]], [[El Salvador]], [[Guinea Equatorial]] (cooficial amb el [[francès]] i el [[portuguès]]), [[Guatemala]], [[Hondures]], [[Mèxic]], [[Nicaragua]], [[Panamà]], [[Paraguai]] (cooficial amb el [[guaraní]]), el [[Perú]] (cooficial amb el [[quítxua]] i l'[[aimara]]), [[República Dominicana]], [[Uruguai]], [[Veneçuela]] i [[Xile]].
Als [[Estats Units]] només és cooficial a l'estat de [[Nou Mèxic]] i al territori de [[Puerto Rico]].
 
== Història ==
{{AP|Història de la llengua castellana}}
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe.gif|thumb|right|300px|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'[[Europa]] entre les que apareix el castellà.]]
La llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del [[llatí vulgar]], amb possible influència de les llengües cèltiques i del [[basc]]. Algunes característiques del castellà inclouen la lenició (llatí: ''vita'', castellà: ''vida''), la palatalització (llatí: ''annum'', castellà: ''año''), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: ''terra'', castellà: ''tierra''; llatí: ''novum'', castellà: ''nuevo''); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques.
 
Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica.
 
El primer diccionari llatí-castellà (''Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone latino in hispaniensem''), es va publicar a [[Salamanca]] el [[1492]] per [[Elio Antonio de Nebrija]]. El mateix any el mateix Nebrija va publicar també la seva ''Gramática de la lengua castellana'', una de les primeres gramàtiques d'una [[llengua vulgar]] publicades a [[Europa]]. Després del [[segle XVI]], la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'[[Àsia]] per la colonització espanyola. El [[segle XX]], es va portar a la [[Guinea Equatorial]] i al [[Sàhara Occidental]].
 
== Distribució geogràfica ==
L''''espanyol''' o '''castellà''' és la llengua oficial de divuit països a Amèrica, a més d'Espanya i Guinea Equatorial, però es parla en altres zones del món.
 
=== Amèrica ===
La majoria dels hispanoparlants es troben en [[Hispanoamèrica]]. [[Mèxic]] és el país amb el major nombre de parlants<ref>(en castellà) Alfonso González i Mirta A. González, ''[http://books.google.cat/books?id=FrsTLm265zoC&pg=PA150&dq=n%C3%BAmero+hispanohablantes&hl=ca&ei=9qZNTYj9FM2cOs7AmRE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=n%C3%BAmero%20hispanohablantes&f=false Español para el hispanohablante en los Estados Unidos]'', p.150</ref> (gairebé una quarta part del total). Amb una denominació o altra, és la llengua oficial de Bolívia.<ref>Amb la nova [http://www.scribd.com/doc/6056118/Nueva-Constitucion-Politica-de-Bolivia-Texto-completo-aprobado-2007 Constitució aprovada l'any 2007], títol I, capítol 1r, article 5, paràgraf 1. (en castellà)</ref> És cooficial amb «tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes camperols autòctons, que són l'aymara, Araona, Bauró, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, Chimo, aquest ejja, Guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, LECO, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mullin-trinitari, mullin-Ignaciano, more, mosetén, movim, pacawara, puquina, quítxua, sirionó, destaquen, tapiete, toromona, Uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, Yuki, yuracaré i zamuco »), Colòmbia (juntament amb les llengües i dialectes els grups ètnics als seus territoris),<ref>[http://www.secretariasenado.gov.co/leyes/CONS_P91.HTM Secretariasenado.gov.co]</ref> Costa Rica,<ref>[http://www.nacion.com/ln_ee/ESPECIALES/constitucion/docu2.html ''Nacion.com''].</ref> Cuba,<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Cuba.cu/gobierno''].</ref> A l'Equador, en un document del tribunal constitucional queda recollit:<ref>[http://www.tribunalconstitucional.gov.ec/documentos/449_20081020.pdf ''tribunalconstitucional.gov.ec'']. {{pdf}}</ref> {{Cita|«El castellà és l'idioma oficial de l'Equador; el castellà, el kichwa i el shuar són idiomes oficials de relació intercultural. Els altres idiomes ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes en les zones on habiten i en els termes que fixa la llei. L'Estat respectarà i estimularà la seva conservació i ús»}} També al Salvador,<ref>[http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/6288.pdf ''Acnur.org'']. {{pdf}}</ref> Guatemala,<ref>[http://www.mspas.gob.gt/menu/marco_legal/constitution_guatemala.pdf ''Mspas.gob.gt'']. {{pdf}}</ref> i Hondures.<ref>[http://www.honduras.net/honduras_constitution.html ''Honduras.net''].</ref> La constitució de Nicaragua,<ref>La [http://pdba.georgetown.edu/Constitutions/Nica/nica95.html Constitució] títol II, article 12.</ref> estableix a més que: {{Cita|«les llengües de les Comunitats de la Costa Atlántica de Nicaragua també atendran l'ús oficial en els casos que estableixi la llei »}} També a Panamà,<ref>[http://www.asamblea.gob.pa/asamblea/constitucion/ ''Asamblea.gob.pa''].</ref> i a Paraguai, on és cooficial amb el guaraní, ja que aquest és l'idioma més parlat al Paraguai per nombre de parlants nadius.<ref>[http://www.dpi.bioetica.org/py1.htm ''dpi.bioetica.org'']</ref><ref>[http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PY ''Ethnologue'': Paraguay (2000)].</ref> Al Perú és cooficial amb el quítxua, aimara i altres llengües indígenes allà on aquestes predominen,<ref>[http://www.tc.gob.pe/legconperu/constitucion.html ''tc.gob.pe''].</ref> i a Veneçuela la Constitució estableix que:<ref>[http://www.constitucion.ve/constitucion.pdf ''Constitucion.ve'']. {{pdf}}</ref> {{Cita|«Els idiomes indígenes també són d'ús oficial per als pobles indígenes i han de ser respectats a tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat»}} No tenen reconeixement de llengua oficial altres països llatinoamericans on és una llengua parlada: Argentina,<ref>[http://www.bibliojuridica.org/libros/5/2144/46.pdf ''bibliojuridica.org'']. {{pdf}}</ref> Xile,<ref>[http://www.camara.cl/legis/constitucion/contitucion_politica.pdf ''camara.cl'']. {{pdf}}</ref> Puerto Rico, República Dominicana,<ref>[http://pdba.georgetown.edu/Parties/DomRep/Leyes/constitucion.pdf ''pdba.georgetown.edu'']. {{pdf}}</ref> Uruguai,<ref>[http://www.dpi.bioetica.org/uy1.htm Constitución Política de la República Oriental del Uruguay de 1967]</ref> i a Mèxic,<ref>[http://www.solon.org/Constitutions/Mexico/Spanish/constitution-mex.html Constitucion Politica De Los Estados Unidos Mexicanos] a ''Solon.org''</ref> on és oficial de facto; no existeix una declaració constitucional com a llengua oficial. La Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes assenyala que totes les llengües indígenes que es parlin són llengües nacionals i igualment vàlides en tot el territori nacional.<ref>[http://www.cddhcu.gob.mx/comisiones/asunindi/iniling.pdf ''cddhcu.gob.mx'']. {{pdf}}</ref> A Puerto Rico, segons els successius plebiscits de l'estatus polític del país, que se sumaven a l'establert per la Constitució de 1952, es va establir el següent:<ref>[http://premium.caribe.net/~amvr/const_pr_sp.html ''premium.caribe.net'']</ref><ref>[http://www.ceepur.org/sobreCee/leyElectoral/pdf/Los%20Plebiscitos%20sobre%20el%20Status%20Politico%20de%20Puerto%20Rico%20de%201967,%201993%20y%201998.pdf ''ceepur.org''] {{pdf}}</ref> {{Cita|«és la garantia permanent de ciutadania americana, els nostres dos idiomes, himnes i banderes».}}
 
==== L'Amèrica no hispanoparlant ====
[[Fitxer:Español en EE.UU..PNG|right|thumb|Coneixement del castellà als Estats Units: {{legend|#00008B|30% - 35%}}
{{legend|#0000FF|20 - 25%}}
{{legend|#5564EB|10% - 20%}}
Linha 49 ⟶ 27:
 
=== Àsia ===
El cas de [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és bastant atípic, ja que a diferència d'altres països hispans, no va aconseguir la seva independència després dels seus moviments revolucionaris del [[segle XIX]]. Per contra, i a causa de la intervenció nord-americana, Filipines va passar a ser colònia dels [[EUA]] a partir de [[1899]]. Des d'aleshores, les seves autoritats van seguir una els plans d'estudi nacionals, i amplia l'àrea de col·laboració política, institucional i econòmica que es desenvolupa en llengua castellana.
El cas de [[Filipines]], antiga colònia espanyola, és bastant atípic, ja que a diferència d'altres països hispans, no va aconseguir la seva independència després dels seus moviments revolucionaris del [[segle XIX]]. Per contra, i a causa de la intervenció nord-americana, Filipines va passar a ser colònia dels [[EUA]] a partir de [[1899]]. Des d'aleshores, les seves autoritats van seguir una política de deshispanització del país i d'imposició de l'[[anglès]]. Malgrat que a Filipines hi havia entre un 10% -15% (unes 900.000 persones) de castellanoparlants a principis del segle XX, i que la primera constitució promulgada el 1899 tenia establert el castellà com a llengua oficial, les autoritats nord-americanes van imposar progressivament l'ús de l'anglès, especialment després de la guerra filipinoamericana que va delmar la burgesia urbana hispanoparlant. El castellà va perdre el seu estatus oficial el 1987, durant l'administració de [[Corazón Aquino]]. No obstant això, la presidenta [[Gloria Macapagal-Arroyo]] va anunciar el 2007, durant la seva visita oficial a Espanya, que la llengua castellana serà novament obligatòria en el currículum escolar.<ref>{{ref-web |títol=Philippines President announces obligatory teaching of Spanish in landmark visit to Spain|obra=|url=http://www.typicallyspanish.com/news/publish/article_13962.shtml|consultat=2007-12-04|editor=typicallyspanish.com|consulta=27-12-2007}}</ref><ref>{{ref-web |títol=Gulfnews.com|obra=Arroyo wants Spanish language in schools|url=http://archive.gulfnews.com/articles/07/12/06/10172684.html|consultat=5-12-2007-12}}</ref> Posteriorment, el Govern de Filipines va confirmar que el castellà s'incorporarà en l'ensenyament secundari a mitjans del 2009.<ref>[http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081106/53574538494.html Noticias de ''[[La Vanguardia]]'']</ref> El 2009, l'acadèmica i presidenta filipina [[Gloria Macapagal-Arroyo|Gloria Macapagal]] ha estat guardonada amb el Premi Internacional Don Quixot 2009,<ref>{{ref-web |nom = Agencia EFE|enllaçautor = telecinco.es|títol = Gloria Macapagal y Mario Vargas Llosa, premiados con los Don Quijote 2009|data = 2009|url = http://www.telecinco.es/informativos/cultura/noticia/956888/956888|consultat = 2009}}</ref><ref>{{ref-web |nom = Gabriel Rodríguez|enllaçautor = ntrzacatecas.com|títol = Otorgan a presidenta de Filipinas premio Don Quijote de la Mancha|data = 2009|url = http://www.ntrzacatecas.com/secciones/cultura/2009/06/08/otorgan-a-presidenta-de-filipinas-premio-don-quijote-de-la-mancha/|consultat = 2009}}</ref> que reconeix la iniciativa educativa de la República de Filipines d'introduir la llengua castellana en els plans d'estudi nacionals, i amplia l'àrea de col·laboració política, institucional i econòmica que es desenvolupa en llengua castellana.
 
La cadena de televisió de la Xina CCTV (China Central Television) l'octubre de 2007 va començar a emetre un canal de TV només en castellà (CCTV-E).