Castellà: diferència entre les revisions

▲La majoria dels hispanoparlants es troben en [[Hispanoamèrica]]. [[Mèxic]] és el país amb el major nombre de parlants<ref>(en castellà) Alfonso González i Mirta A. González, ''[http://books.google.cat/books?id=FrsTLm265zoC&pg=PA150&dq=n%C3%BAmero+hispanohablantes&hl=ca&ei=9qZNTYj9FM2cOs7AmRE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=n%C3%BAmero%20hispanohablantes&f=false Español para el hispanohablante en los Estados Unidos]'', p.150</ref> (gairebé una quarta part del total). Amb una denominació o altra, és la llengua oficial de Bolívia.<ref>Amb la nova [http://www.scribd.com/doc/6056118/Nueva-Constitucion-Politica-de-Bolivia-Texto-completo-aprobado-2007 Constitució aprovada l'any 2007], títol I, capítol 1r, article 5, paràgraf 1. (en castellà)</ref> És cooficial amb «tots els idiomes de les nacions i pobles indígenes camperols autòctons, que són l'aymara, Araona, Bauró, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, Chimo, aquest ejja, Guaraní, guarasu'we, guarayu, itonama, LECO, machajuyaikallawaya, machineri, maropa, mullin-trinitari, mullin-Ignaciano, more, mosetén, movim, pacawara, puquina, quítxua, sirionó, destaquen, tapiete, toromona, Uru-chipaya, weenhayek, yaminawa, Yuki, yuracaré i zamuco »), Colòmbia (juntament amb les llengües i dialectes els grups ètnics als seus territoris),<ref>[http://www.secretariasenado.gov.co/leyes/CONS_P91.HTM Secretariasenado.gov.co]</ref> Costa Rica,<ref>[http://www.nacion.com/ln_ee/ESPECIALES/constitucion/docu2.html ''Nacion.com''].</ref> Cuba,<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm ''Cuba.cu/gobierno''].</ref> A l'Equador, en un document del tribunal constitucional queda recollit:<ref>[http://www.tribunalconstitucional.gov.ec/documentos/449_20081020.pdf ''tribunalconstitucional.gov.ec'']. {{pdf}}</ref> {{Cita|«El castellà és l'idioma oficial de l'Equador; el castellà, el kichwa i el shuar són idiomes oficials de relació intercultural. Els altres idiomes ancestrals són d'ús oficial per als pobles indígenes en les zones on habiten i en els termes que fixa la llei. L'Estat respectarà i estimularà la seva conservació i ús»}} També al Salvador,<ref>[http://www.acnur.org/biblioteca/pdf/6288.pdf ''Acnur.org'']. {{pdf}}</ref> Guatemala,<ref>[http://www.mspas.gob.gt/menu/marco_legal/constitution_guatemala.pdf ''Mspas.gob.gt'']. {{pdf}}</ref> i Hondures.<ref>[http://www.honduras.net/honduras_constitution.html ''Honduras.net''].</ref> La constitució de Nicaragua,<ref>La [http://pdba.georgetown.edu/Constitutions/Nica/nica95.html Constitució] títol II, article 12.</ref> estableix a més que: {{Cita|«les llengües de les Comunitats de la Costa Atlántica de Nicaragua també atendran l'ús oficial en els casos que estableixi la llei »}} També a Panamà,<ref>[http://www.asamblea.gob.pa/asamblea/constitucion/ ''Asamblea.gob.pa''].</ref> i a Paraguai, on és cooficial amb el guaraní, ja que aquest és l'idioma més parlat al Paraguai per nombre de parlants nadius.<ref>[http://www.dpi.bioetica.org/py1.htm ''dpi.bioetica.org'']</ref><ref>[http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=PY ''Ethnologue'': Paraguay (2000)].</ref> Al Perú és cooficial amb el quítxua, aimara i altres llengües indígenes allà on aquestes predominen,<ref>[http://www.tc.gob.pe/legconperu/constitucion.html ''tc.gob.pe''].</ref> i a Veneçuela la Constitució estableix que:<ref>[http://www.constitucion.ve/constitucion.pdf ''Constitucion.ve'']. {{pdf}}</ref> {{Cita|«Els idiomes indígenes també són d'ús oficial per als pobles indígenes i han de ser respectats a tot el territori de la República, per constituir patrimoni cultural de la Nació i de la humanitat»}} No tenen reconeixement de llengua oficial altres països llatinoamericans on és una llengua parlada: Argentina,<ref>[http://www.bibliojuridica.org/libros/5/2144/46.pdf ''bibliojuridica.org'']. {{pdf}}</ref> Xile,<ref>[http://www.camara.cl/legis/constitucion/contitucion_politica.pdf ''camara.cl'']. {{pdf}}</ref> Puerto Rico, República Dominicana,<ref>[http://pdba.georgetown.edu/Parties/DomRep/Leyes/constitucion.pdf ''pdba.georgetown.edu'']. {{pdf}}</ref> Uruguai,<ref>[http://www.dpi.bioetica.org/uy1.htm Constitución Política de la República Oriental del Uruguay de 1967]</ref> i a Mèxic,<ref>[http://www.solon.org/Constitutions/Mexico/Spanish/constitution-mex.html Constitucion Politica De Los Estados Unidos Mexicanos] a ''Solon.org''</ref> on és oficial de facto; no existeix una declaració constitucional com a llengua oficial. La Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes assenyala que totes les llengües indígenes que es parlin són llengües nacionals i igualment vàlides en tot el territori nacional.<ref>[http://www.cddhcu.gob.mx/comisiones/asunindi/iniling.pdf ''cddhcu.gob.mx'']. {{pdf}}</ref> A Puerto Rico, segons els successius plebiscits de l'estatus polític del país, que se sumaven a l'establert per la Constitució de 1952, es va establir el següent:<ref>[http://premium.caribe.net/~amvr/const_pr_sp.html ''premium.caribe.net'']</ref><ref>[http://www.ceepur.org/sobreCee/leyElectoral/pdf/Los%20Plebiscitos%20sobre%20el%20Status%20Politico%20de%20Puerto%20Rico%20de%201967,%201993%20y%201998.pdf ''ceepur.org''] {{pdf}}</ref> {{Cita|«és la garantia permanent de ciutadania americana, els nostres dos idiomes, himnes i banderes».}}