S'anomena '''Navarrès o Romanç Navarrès''' a les formes del romanç [[Navarro-aragonès|navarrès-aragonès]] que es parlava al sud i est dedel [[Regne de Navarra|Regne de Navarra.]] No existia separació neta entre el navarrès i l'aragonès. Les denominacions d'[[aragonès]], navarrès i [[Riojà pre-castellà|riojà]] no responen la diferències reals que existissin en una mateixa època, (podien ser més grans amb una [[comarca]] dins d'una mateixa regió), responen a les diferents evolucions lingüístiques del romanç en aquells regnes o regions com conseqüència de diferent història política. Existien diferents traces d'escriure, com conseqüència que l'Església Catòlica va perdre el monopoli de l'escriptura i ho van prendre les dues monarquies, [[Llista de reisRegne de Navarra|navarresa]] i [[Regne d'Aragó|aragonesa]].
== Denominació ==
El mateix "[[Fur de Navarra]]" fa referència al llenguatge en el que és escrit, i preveuen la situació en al fet que ''fuesse rey ombre d'altra terra el de estranio llogar el de estranio lengoage.'' Una denominació que es documenta en els mateixos texts en romanç és la de ''lengoage de Navarresa.'' Ho vam veure per exemple en les "Cortz de Olit de 1329 (en cat: Corts d'Olit de 1329):{{Citació|públicos instrumentes...en lengoaje françes..a fin que los dichos seynnores rey e reyna los entendiessen. Et cada uno ovies uno en françes e otro en lengoage de Navarra||}}També al [[1344]] Pere de Laquidáin, escrivaescriba de Pamplona, va fer una traducció del [[Furs de Jaca|Fur de Jaca]] i va escriure:{{Citació|pro Domina Regina, in ydiomate Navarre, dimittendo totidem spacium in libro pro trasferendo dictos foros in ydioma gallicanum||}}En l'acta de coronació de [[Carles II de Navarra]] a l'any [[1350]] escriuens'escrivia en llatí:{{Citació|quadam scedula scripta in ydiomate terre, prius palam et publice alta uoce por Pascasium Petri de Sangossa, notarium infrascriptum, lecta||}}I a l'acta de coronació de [[Carles III de Navarra]] a l'any [[1390]] repeteix la mateixa fórmula i es llegeix: ''Anem ydiomate Navarre terre''.
== Ortografia ==
Línia 33:
== Morfologia ==
El demostratiu masculi singular és esti o ''aquesti'' en conta de ser est(e) o aquest(e), coincidint en ''esto'' amb l'aragonès de les comunitats aragoneses, (se'n documenta en la versió romanç del Fur i encara en textostexts del S.XV i no és estrany perquè els navarresos van intervenir en la repoblació d'aquesta ària), i amb el [[Riojà pre-castellà|riojà.]] En els documents del Monestir de Irache es documenta esti però no ''aquesti''.
