Fracturació hidràulica: diferència entre les revisions

Les injeccions al subsol per afavorir l'extracció de [[petroli]] es remunten fins al 1860, en la Costa Est dels Estats Units, emprant en aquell temps [[nitroglicerina]].<ref name=aa/> El 1930 es van començar a utilitzar àcids en lloc de materials explosius, però és alel 1947 quan s'estudia per primera vegada la possibilitat d'utilitzar [[aigua]]. Aquest mètode va començar a aplicar-se industrialment alel 1949 per l'empresa Stanolind Oil.<ref name=aa/> Amb l'aigua s'inclou una certa quantitat de sorra per evitar que les fractures es tanquin quan s'aturi el bombament, i també s'afegeix entorn d'un 1% d'additius,<ref name=ab/> compostos de fins a 500 productes químics,<ref>{{ref-web |url=http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/espiritusanimales/2011/02/26/hollywood-contra-el-gas-natural-y.html|títol=¿Un Oscar contra el gas natural?}}</ref> la funció dels quals és potenciar l'efectivitat de la fractura. Tanmateix no és fins a l'any 2002 quan es combina l'ús d'aigua tractada amb additius que redueixen la fricció amb la perforació horitzontal i la fractura en múltiples etapes.<ref>{{ref-web |url=http://www.dec.ny.gov/energy/58440.html|títol=Natural Gas Development and High Volume Hydraulic Fracturing (NYS SGEIS, 2009) |llengua=anglès}}</ref>