[[Fitxer:1820s_paper_cutter,_woodcut_engraving_by_George_Baxter.jpg|miniatura|Màquina per a tallar el paper, cap al 1820 ]]
[[Fitxer:Ang muspap9.JPG|miniatura|Màquina amb mecanisme de transmissió de força format per [[Engranatge|rodes dentades]]. Museu del Paper d'[[Angulema]] ]]
Cap alel [[1830]], es comencen a utilitzar màquines per tallar el paper. El 1837, [[Thirault]] construeix una màquina amb ganiveta fixa. El [[18 de març]] de 1844, [[Guillaume Massiquot]] (1797-1870) presenta la patent de la seva màquina. Abans de patentar la seva invenció, Massiquot havia construït un model amb palanca tal com es pot veure encara avui dia: la palanca estira una biela que entrena un porta-ganiveta fins a la taula i el remunta. En canvi, el ''massicot'' patentat era entrenat per un volant i un engranatge manual: una premsa bloca la pila de paper, mentre que una ganiveta o làmina amb moviment oblic baixa per tallar el paper. El principi de tall és ''ganiveta contra suport'', diferent d'aquell de la cisalla que utilitza el principi de ''ganiveta i contra-ganiveta.'' Aquest principi és sempre el de les guillotines contemporànies. Del segle XIX ençà les guillotines van essent perfeccionades pels fabricants ''Fomm'' i ''Krause'' a Alemanya, ''Furnival'' a Anglaterra, ''Oswego'' i ''Seybold'' als Estats Units.<ref>[[Alain Rey]] (dir.), ''Le Robert Dictionnaire historique de la langue française'', Paris, Dictionnaires Le Robert, nouvelle édition janvier 1994, tome II, p. 1201.</ref>
