Diferència entre revisions de la pàgina «Halterofília»

181 bytes afegits ,  fa 2 anys
enllaços interns
m (retocs i primeres referències)
(enllaços interns)
 
== Història ==
És especialment durant l'època de la creació dels esports moderns, al darrer quart del segle XIX quan l'halterofília sorgeix. La primera escola d'aixecament de pesos es forma a [[Viena]], sota la directriu de [[Wilhelm Türk]], campió vienès. Türk introdueix l'entrenament organitzat per als joves austríacs l'any 1884. Els primers campionats d’halterofíliad'halterofília se celebraren a Londres el 1891.<ref name=":0" /> La creixent popularització de l'esport (l'assoliment progressiu de rècords i la popularitat de Türk en guanyar el campionat, permeten al jove esport formar part del programa dels [[Jocs Olímpics]] d'[[Atenes 1896]], encara que va desaparèixer el [[1908]] però es va reincorporar a [[Jocs Olímpics d'estiu 1920|Anvers, Bèlgica 1920]].
 
L'halterofília, és probablement un dels esports més antics. Podem situar els seus orígens entorn de l'any 3600 aC a la [[Xina]], allà els emperadors practicaven exercicis de força. També en la [[dinastia ChowZhou]] (1122 aC) els soldats, com a requisit imprescindible per formar part de l'exèrcit, havien d'aixecar una sèrie pesos. La majoria dels historiadors, apunten el lluitador grec [[Miló de Crotona]] com el pioner de l'aixecament de pesos. El segle VI aC a [[Grècia]] va ser conegut com l'Època de Força, l'aixecament de grans pedres va establir els bases de l'actual halterofília. AL segle XIX, principalment a [[Europa Central]], hi havia el costum de realitzar exhibicions de força en tavernes, aixecant una barra de ferro amb enormes boles de metall en els extrems. Més tard va començar a realitzar-se amb caràcter amateur, organitzant competicions entre clubs. [[Dimitrios Tofol]] campió olímpic d'[[Jocs Olímpics d'estiu de 1906|halterofília el 1906]] per Grècia i un dels primers exponents d'aquest esport.
 
Al segle XIX, l'halterofília era una dedicació gairebé exclusiva dels professionals del circ, com els germans Saxon. En les olimpíades modernes, celebrada a Atenes el 1896, l'halterofília va ser inclosa com esport olímpic. Va destacar l'anglès [[Launceston Elliot]] (1874-1930), que va aixecar amb una sola mà 71 kg. A París el 1900 no es va celebrar competició. Als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1904|Jocs Olímpics de Sant Louis 1904.]], el grec Pèricles[[Periklís KakousisKakusis]] va aconseguir aixecar 111,67 kg. Posteriorment es van succeir vuit anys sense aixecament, i va tornar a incloure's a [[Jocs Olímpics d'estiu de 1920|Anvers el 1920]].
 
Els participants ja es van dividir en categories segons el seu pes: ploma, lleuger, mitjà, semipesant i pesant. El [[Jocs Olímpics d'estiu de 1928|1928 a Amsterdam]] es van instituir tres modalitats: arrencada, desenvolupament i temps. Més tard a Munic el 1972 es van introduir noves categories de pes, mosca i superpesant. Actualment es competeix en dues modalitats: arrencada i dos temps. Com que el 1987 es va celebrar el primer campionat d'halterofília femenina i el Comitè Olímpic Internacional va aprovar, el 1997 la participació de les dones en els Jocs Olímpics, les categories de pes van patir un nou canvi. Actualment es configura d'aquesta manera: vuit categories masculines i set femenines definides pel pes corporal. El 1905 es va fundar a París la ''Fédération Internationale Haltérophile et Culturiste (FIHC)'', una organització amateur el nom oficial en l'actualitat és International Weightlifting Federation (IWF)<ref>{{Ref-web|url=https://www.iwf.net/|títol=International Weightlifting Federation|consulta=2018-09-05|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> en la qual es van integrar inicialment catorze països, a partir d'aquesta data es van anar fundant federacions nacionals. Aquesta és l'entitat encarregada de controlar i regular totes les trobades internacionals d'aixecament de pesis a nivell mundial. A més, entre els seves atribucions hi ha la d'homologar els rècords.
 
Als campionats mundials, Jocs Olímpics, campionats continentals i jocs regionals, així com en tornejos internacionals, només podran utilitzar els sistemes de llums per jutges, les bàscules i els cronometradors aprovats per la IWF. Aquestes competicions s'organitzen sobre la base de dos moviments individuals –arrencada i dos temps– i amb deu categories de pes corporal. A la dècada del 1980 els aixecadors de la [[Unió Soviètica]] van dominar les competicions internacionals en la categoria de més de 110 kg, arribant i excedint els 210 kg en arrencada i els 265 kg en la modalitat de dos temps, amb un total de 465 kg. Fins al 1956 no es van reconèixer les proves d'aixecament de pesos amb una sola mà en competicions internacionals.
 
== Categories ==
124.221

modificacions