Tràveling: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m →Tècniques i ús: canvis menors, replaced: : → : AWB |
||
Línia 27:
Tot i així, el tràveling no només es descriu en funció de com és el moviment de la càmera sinó que també és important saber qui la mou i com la fa moure. D’una banda, tenim el tràveling que s’origina quan l'operador que porta la càmera a l'espatlla es mou respecte allò que està gravant, de manera que es grava el moviment que fa l'operador. D’altra banda, també cal considerar el sistema '''''dolly,''''' en que s’instal·la la càmera en un carro que corre per unes vies a través de carrils. El carro pot ser un suport amb rodes que només sosté la càmera, o pot tenir una forma més complexa i estar compost per una columna central amb un braç ajustable i plegable que es coneix com a '''''Spyder''''' i que suporta l'operador assegut.
Tot i així, amb el pas del temps, han sorgit varietats a aquests sistemes mencionats, com és l'aparició de l''''''[[Steadicam|steady-cam]]'''''.<ref>{{Ref-web|url= http://www.cineclubdecaen.com/analyse/travelling.htm|títol=Ciné-club
Altres innovacions que han aparegut en el cinema són les grues ''Louma,'' que no necessiten un operador que les controli, i de vegades, ni el director. Així doncs, el control dels moviments de la grua es fa a partir d’un control remot i una pantalla. Finalment, cal destacar que també hi ha uns sistemes molt sofisticats que s'utilitzen per al seguiment dels plans arran de terra o capbussats, i s’obtenen a partir d’un telefèric o mitjançant quatre cables enrotllats en sistema de politges.
| |||