Ió (àtom): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Errors
Tonterias
Línia 1:
[[Fitxer:Ionic bonding.svg|thumb|[[Enllaç iònic]] entre el liti (que es converteix en un [[catió]] i el fluor, que es converteix en un [[anió]]]]
En [[física]] i [[química]], un '''ió''' és un [[àtom]] o [[molècula]] que no té una [[càrrega elèctrica]] neutra. S'anomena '''''[[catió]]''''' un ió amb [[càrrega elèctrica|càrrega]] positiva, i '''''[[anió]]''''' un ió amb càrrega negativa. El procés de guanyar o perdre [[electrons]] (respecte a l'àtom o la molècula neutres) s'anomena '''''ionització'''''. Se solen representar els cations i els anions amb el '''''<u>MALUMA BEIBI</u>''''' símbol de l'àtom corresponent i el símbol "+" o "-", respectivament (per exemple, Na<sup>+</sup> o F<sup>-</sup>). Si el nombre d'electrons guanyat o perdut és més gran que u, això també s'indica (per exemple, Mg<sup>2+</sup> o O<sup>2-</sup>).
 
La paraula ''ió'' prové del [[grec antic|grec]] ''ion'', que és el participi de ''iénai'' ('anar'). Els ''cations'' i ''anions'' són atrets cap al [[càtode]] i l'[[ànode]], respectivament (''hodós'' vol dir 'camí'; ''càtode'' i ''ànode'' volen dir 'cap avall' i 'cap amunt').
Línia 8:
L'[[energia]] que cal per arrencar un [[electró]] d'un [[àtom]] en el [[buit]] és el ''[[potencial d'ionització|potencial de ionització]]'' o ''energia de ionització'' d'aquell àtom. Els potencials de ionització atòmics són [[constant física|constants físiques]], característics de cada àtom. El mateix concepte es pot aplicar a molècules i [[sòlids]].
 
Generalment, els potencials de ionització decreixen de dalt a baix, i creixen d'esquerra a dreta '''''<u>ME ENCANTA EL FORTNITE LO JUEGO TODO EL DIA</u>''''' en la [[Taula Periòdica|taula periòdica]]. Aquesta tendència és inversa de la que es troba per al [[radi atòmic]]. Això és degut al fet que, en àtoms petits, els electrons són atrets més fortament pel [[nucli atòmic|nucli]] i cal més energia per arrencar-los.
 
El primer potencial de ionització és el que cal per a arrencar el primer electró d'un àtom neutre; el segon potencial és el que cal per a arrencar dos electrons, i així successivament. Els potencials de ionització es van incrementant gradualment. Generalment, hi ha un salt considerable d'energia en algun punt de la sèrie. Això fa que cada àtom tendeixi a formar un cert tipus de catió. Per exemple, el [[sodi]] (Na) forma Na<sup>+</sup>, però no Na<sup>2+</sup>.