Septimània visigòtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
No cal destacar res dels regnats de [[Teudis]], [[Teudisel]], [[Àquila I]] i [[Atanagild]] del [[531]] al [[567]]. [[Liuva I]] ([[567]]-[[573]]), [[duc]] de la ''Narbonensis'', associà al tro el seu germà [[Leovigild]] i ell es reservà la Septimània. En morir passà al seu nebot [[Recared]] ([[573]]-[[601]]), qui governaria la zona en nom del seu pare fins que el [[586]] fou coronat rei de tota [[Hispània]]. El [[585]] s’aconvertí al [[catolicisme]] i recuperà [[Carcassona]], però el [[588]] hagué de sufocar una revolta a la Septimània.
 
No aportaren res al país els seus successors del [[601]] al [[621]], [[Liuva II]], [[Viteric]], [[Gundemar]], [[Sisebut]] i [[Recared II]]. El rei [[Sisenand]] ([[621]]-[[636]]) havia estat duc de la Septimània durant el regnat de [[Suintila]], i un altre rei, [[TulkhaTulga]], fou [[comte]] de [[Rasès]].
 
El rei [[Vamba]] ([[672]]-[[680]]) va expulsar els [[jueu]]s de la Septimània després de sufocar la [[revolta del comte Pau[[Paulus]], qui es va proclamar rei de la Septimània i de la Tarraconensis (el primer i únic que va proclamar la sobirania sobre els actuals territoris [[catalunya|català]] i [[occitània|occità]]).
 
Després dels regnats d'[[Ervigi]], [[EgicaÈgica]] i [[WitizaVítiza]] ([[680]]-[[710]]), en els quals s'inicia la decadència del regne visigot, [[AkhilaÀquila II]] ([[710]]-[[713]]), fill de Witiza, dominà la ''Narbonensis'' i la ''Tarraconensis'' i s'enfrontà a [[Roderic]], escollit rei a [[Còrdova]] i que havia deposat el seu pare. El [[711]] pactà amb el cabdill [[berber]] [[Tàriq ibn Ziyad]], però tot i així [[Mussa ibn Nussayr]] li va prendre les possessions el [[712]]. Aleshores adoptà el nom de Ròmul, abandonà la Septimània i governaria fins el [[719]] el [[vali|valiat]] d'[[al-Hurr]] com a cap de la comunitat [[cristianisme|cristiana]].
 
El [[713]] els nobles septimans coronarien com a rei dels visigots [[Ardó]] ([[713]]-[[720]]), però aquest cedí poc a poc [[Aragó]], [[València]] ([[718]]) i el [[Rosselló]] ([[720]]). Morí defensant Narbona dels àrabs, i a la seva mort els musulmans ocuparien també la Septimània.