Clergat: diferència entre les revisions

En el [[cristianisme]] la diferència essencial dins del clergat s'estableix entre el ''clergat regular'' i el ''clergat secular''. Aquesta divisió es manté tant en el clergat [[catolicisme|catòlic]] com en l'[[església ortodoxa|ortodox]]. La [[Reforma protestant]] suprimí el clergat regular i establí el sacerdoci universal, raó per la qual l'existència d'un clergat diferenciat de la resta de fidels va deixar de tenir sentit en alguna de les Esglésies reformades, malgrat que, en altres, es va mantenir una clara [[jerarquia]], com és el cas de les [[luteranisme|luteranes]] o les [[anglicanisme|anglicanes]]. En aquesta última confessió, tot i considerar-se important, també existeix el clergat regular.

 

Significa "el que viu en el [[segle]]", és a dir, dins de la societat dels homes, i és l'encarregat d'administrar els [[sagrament]]s. La seva organització jeràrquica parteix del [[Papa]] -o dels [[patriarca ortodox|patriarques]] en el cas de l'Església ortodoxa- i continua amb els [[arquebisbe]]s, [[bisbe]]s, i [[sacerdot]]s. Els ordes menors del clergat secular inclouen també els rangs de [[diaca]] i [[exorcista]]. El càrrec de [[prevere]], [[rector]] de [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]] o simplement [[capellà]], és la base fonamental de contacte directe amb els fidels. Existeixen molt altres beneficis eclesiàstics ([[arxipreste]], [[canonge]]...).

 

El [[celibat]] del clergat secular, que no va existir durant els primers segles del cristianisme i que no s'aplica en l'Església ortodoxa ni en alguns ritus orientals d'obediència catòlica (o a títol individual en alguns casos en l'Església catòlica de ritu occidental), és un dels temes més controvertits en l'actualitat, així com l'accés de les dones al sacerdoci o dels [[homosexual]]s en algunes esglésies reformades. Cal no confondre, però, el celibat amb el [[castedat|vot de castedat]] del clergat regular.

 

És el que segueix una regla i no és [[Secularisme|seglar]], perquè viu fora del segle, és a dir, fora de la societat dels homes. En el seu origen se n'anaven al [[desert]] (als afores de les ciutats [[Egipte|egípcies]] dels segles [[segle IV|IV]] i [[segle V|V]], de forma individual (en aquest cas se'ls coneix com a [[anacoreta|anacoretes]] o [[eremita|eremites]]) o col·lectiva ([[cenobita|cenobites]]), que esdevindrien [[monestir]]s. Al [[segle XIII]] sorgiren els [[ordes mendicants]], que fundaren [[convent]]s a les ciutats amb la comesa de tornar a evangelitzar la naixent societat urbana de l'Occident medieval.