Gerd: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 4:
}}
 
El '''gerd''', '''gerdó''', '''gerdonera''' o '''cordonera''' ('''''Rubus idaeus''''') és un arbust de la família de les [[rosàcies]]. Però el '"[[Gerd (color)|gerd"]]' també és un [[color]] que correspon al color dels gerds.
 
== Distribució ==
Procedent del nord d'[[Àsia]] i d'[[Europa oriental]] (excepte en zones molt [[septentrional]]s), a [[Catalunya]] el gerd creix al [[Pirineu]], al [[Prepirineu]] i en alguns llocs de la [[Serraladaserralada Prelitoral]], però esdevé rar al sud del [[Massís del Montseny|Montseny]].
 
Aquesta planta no es troba al [[País Valencià]] ni a les [[Illes Balears|Illes]].<ref name="bolòs">{{cita bolòs}}</ref> És una planta oportunista i molt fàcil de cultivar, ja que posseeix una gran capacitat de reproducció i una gran resistència.
 
== Etimologia ==
Es creu que es va descobrir al mont [[Mont Ida (Creta)|Ida]] a [[Grècia]], aleshores els [[romans]] la van batejar d'aquesta manera: ''Rubus idaeus''.
 
* ''Rubus'' ve del [[llatí]] ''ruber'' que significa 'vermell', pel color dels seus fruits.
* ''Idaeus'' significa "'del mont Ida"' (degut alpel seu lloc de descobriment).
 
El '''gerd''', '''gerdó''' o '''móramora roja''' és el fruit de la '''gerdera''', '''gerdoner(a)''', '''planta dels gerds''' o '''romeguera sense punxes''' o '''cordonera'''.
 
== Descripció morfològica ==
El gerd es descriu com un [[arbust]] [[caducifoli]] proveït d'una [[tija]] [[perenne]] curta i subterrània (o [[rizoma]]), en el qual es formen anualment una sèrie de canyes o rebrots. El gerd mesurafa entre 1 i 2 metres d'alçada<ref name="bolòs"/> i presenta tiges llenyoses arrodonides i amb branques penjants proveïdes d'[[Espina (botànica)|d'espines]] primes i rectes poc resistents. Les fulles són [[pinnades]], amb 3, 5 o 7 [[folíols]] verds a l'anvers i blanquinososblanquinoses i pelutspeludes pel revers. Els folíols són tots [[sèssils]] o gairebé, excepte el de l'extrem, que té [[pecíol]].<ref name="bolòs"/><ref name="duran"/>
 
Les flors són blanques, [[hermafrodites]] i [[auto-fèrtils|autofèrtils]] en la majoria de les varietats. La [[corol·la]] està formada per 5 [[pètals]] poc vistosos i el [[calze (botànica)|calze]] és persistent i format per 5 [[sèpals]].
Presenta nombrosos [[estams]] lliures i té diversos [[ovaris]], però només un [[òvul]] fèrtil, de manera que cada ovari originarà una petita [[drupa]].
 
El fruit és un agregat de diverses drupes ([[polidrupa]]) anomenat ''gerd'', de color vermell no brillant i [[pilós]], que madura a l'[[estiu]] o [[tardor]].
 
El gerd és molt semblant a la [[Móra (esbarzer)|móramora]] de l'[[esbarzer]], però se'n diferencia perquè conserva el seu color vermell en la maduresa, mentre que les móresmores dels esbarzers es tornen negres en el seu estat madur.
 
== Ecologia ==
El gerd viu sobretot en marges de terra de camins, clarianes de bosc i terreny silícic rocallós.<ref name="duran">DURAN, M., MORGUÍ, M., SALLÉS, M. ''Viure de la natura'' Barcelona, 1987. Ed. Kapel {{ISBN|84-85952-68-5}}</ref> En climes atlàntics tendirà a créixer en zones baixes mentre que en climes càlids ho farà aen zones més elevades.
 
== Farmacologia ==
Línia 39:
 
=== Composició química ===
Els fruits contenen un d'1-2% d'[[àcids orgànics]], dels quals un 90% és [[àcid cítric]]. A més a més, en aquests hi ha [[vitamina C]], diversos sucres i [[pectina]]. Les llavors contenen un 24% d'[[oli essencial]] i les fulles [[flavonoides]], principalment [[glucòsids]] de [[kempferol]] i [[tanins]] com els [[el·lagitanins]], els compostos de [[fenol]] de les fulles que, com és sabut, tenen funció [[antioxidant]] i oscil·len entre 4,8 i 12,0 mg d'[[equivalents]] d'[[àcid gàl·lic]].
 
S'ha caracteritzat per un nombre considerable d'[[antocianines]], entre les quals s'ha de destacar cianidin-3-soforòsid, cianidin-3-(2(G)-glucosilrutinòsid), cianidin-3-sambubiòsid, cianidin-3-rutinòsid i cianidin-3-xilosilrutinòsid.
 
=== Usos medicinals ===
A més de ser comestible, del fruit de ns'obté un [[xarop]] [[oficinal]] molt [[perfumat]], colorants i modificadors del sabor.
Tradicionalment les fulles s'han utilitzat com a relaxant [[uterí]], com a [[estimulant]] i en [[infusió]], per al tractament de [[diarrees]] i altres trastorns [[gastro-intestinals|gastrointestinals]].
S'ha utilitzat també en aquesta forma per a l'alleugeriment simptomàtic dels constipats i a Europa també per a facilitar els parts.
 
=== Accions farmacològiques ===
* Fulles : [[astringent]], [[antiinflamatori]] i [[diürètic]].
* Fruit: vitamínic i aromatitzant.
 
Línia 62:
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
ImageFitxer:Raspberries (Rubus Idaeus).jpg| Detall fruitde fruits
ImageFitxer:Frambozenblad virusziek Schönemann.jpg| Detall de fulles
ImageFitxer:Raspberry-flower-2.jpg| Detall de flors
ImageFitxer:Framboise Margy 1.jpg| Detall de fruit
</gallery>