Gerd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
}}
El '''gerd''', '''gerdó''', '''gerdonera''' o '''cordonera''' ('''''Rubus idaeus''''') és un arbust de la família de les [[rosàcies]]. Però el
== Distribució ==
Procedent del nord d'[[Àsia]] i d'[[Europa oriental]] (excepte en zones molt [[septentrional]]s), a [[Catalunya]] el gerd creix al [[Pirineu]], al [[Prepirineu]] i en alguns llocs de la [[
Aquesta planta no es troba al [[País Valencià]] ni a les [[Illes Balears|Illes]].<ref name="bolòs">{{cita bolòs}}</ref> És una planta oportunista i molt fàcil de cultivar, ja que
== Etimologia ==
Es creu que es va descobrir al mont [[Mont Ida (Creta)|Ida]] a [[Grècia]], aleshores els [[romans]] la van batejar d'aquesta manera: ''Rubus idaeus''.
*
*
El '''gerd''', '''gerdó''' o '''
== Descripció morfològica ==
El gerd es descriu com un [[arbust]] [[caducifoli]] proveït d'una [[tija]] [[perenne]] curta i subterrània (o [[rizoma]]), en el qual es formen anualment una sèrie de canyes o rebrots. El gerd
Les flors són blanques, [[hermafrodites]] i [[auto-fèrtils|autofèrtils]] en la majoria de les varietats. La [[corol·la]] està formada per 5 [[pètals]] poc vistosos i el [[calze (botànica)|calze]] és persistent i format per 5 [[sèpals]].
Presenta nombrosos [[estams]] lliures i té diversos [[ovaris]], però només un [[òvul]] fèrtil, de manera que cada ovari originarà una petita [[drupa]].
El fruit és un agregat de diverses drupes ([[polidrupa]]) anomenat ''gerd'', de color vermell no brillant i [[pilós]], que madura a l'[[estiu]] o [[tardor]].
El gerd és molt semblant a la [[Móra (esbarzer)|
== Ecologia ==
El gerd viu sobretot en marges de terra de camins, clarianes de bosc i terreny silícic rocallós.<ref name="duran">DURAN, M., MORGUÍ, M., SALLÉS, M. ''Viure de la natura'' Barcelona, 1987. Ed. Kapel {{ISBN|84-85952-68-5}}</ref> En climes atlàntics tendirà a créixer en zones baixes mentre que en climes càlids ho farà
== Farmacologia ==
Línia 39:
=== Composició química ===
Els fruits contenen
S'ha caracteritzat per un nombre considerable d'[[antocianines]], entre les quals s'ha de destacar cianidin-3-soforòsid, cianidin-3-(2(G)-glucosilrutinòsid), cianidin-3-sambubiòsid, cianidin-3-rutinòsid i cianidin-3-xilosilrutinòsid.
=== Usos medicinals ===
A més de ser comestible, del fruit
Tradicionalment les fulles s'han utilitzat com a relaxant [[uterí]], com a [[estimulant]] i en [[infusió]], per al tractament de [[diarrees]] i altres trastorns [[gastro-intestinals|gastrointestinals]].
S'ha utilitzat també en aquesta forma per a l'alleugeriment simptomàtic dels constipats i a Europa també per a facilitar els parts.
=== Accions farmacològiques ===
* Fulles
* Fruit: vitamínic i aromatitzant.
Línia 62:
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
</gallery>
|