Massacre d'Avinhonet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Bibliografia |
Simplifico referències |
||
Línia 10:
La massacre d'Avinhonet s'emmarca en un període de represa d'hostilitats com a conseqüència de la pau tensa nascuda de la fi de la [[Croada albigesa]]. Si bé amb la signatura del [[Tractat de Meaux|tractat de Meaux-París]]<ref>{{Ref-web|url=http://www2.culture.gouv.fr/public/mistral/caran_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_1=TOUT&VALUE_1=&FIELD_2=COTE&VALUE_2=&FIELD_3=PERSONNE&VALUE_3=%27RAYMOND%20VII%20%281197%2d1249%29%20%28COMTE%20DE%20TOULOUSE%29%27&FIELD_4=LIEUX&VALUE_4=&FIELD_5=MOTS%2dMAT&VALUE_5=&FIELD_6=TYPEDOC&VALUE_6=&FIELD_7=DATDEB&VALUE_7=&FIELD_8=Date%20fin%20document&VALUE_8=&FIELD_9=NOMDOS&VALUE_9=&NUMBER=2&GRP=0&REQ=%28%28%27RAYMOND%20VII%20%281197%2d1249%29%20%28COMTE%20DE%20TOULOUSE%29%27%29%20%3aPERSONNE%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=9&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All|títol=Tractat de Meaux-París|consulta=22 de maig de 2018|llengua=francès|editor=Ministeri de Cultura de França|data=}}</ref> es va donar per acabada la guerra, va continuar la inestabilitat dins dels comtats de Tolosa, Carcassona i Foix.
Finalment el conflicte va tornar a esclatar quan l'estiu del [[1240]] l'hereu desposseït del [[vescomtat de Carcassona]], [[Ramon Trencavell II]], va intentar recuperar els feus que havien pertanyut a la seva família. Malgrat el fracàs d'aquesta campanya, [[Ramon VII de Tolosa]] no va decaure en la creació d'una gran coalició amb els principals senyors llenguadocians i els regnes d'Aragó,
== L'objectiu de la massacre ==
Línia 22:
L'operació va ser dirigida per [[Pere Roger de Mirapeis]], cap militar de [[Montsegur]], després de rebre una carta de Ramon d'Alfaro, batlle del comte de Tolosa,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Peyrat|nom=Napoléon|article=Le massacre des inquisiteurs à Avignonet|publicació=Bulletin historique et littéraire (Société de l'Histoire du Protestantisme Français)|llengua=francès|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k65761j/f109.image|consulta=22 de maig de 2018|volum=19-20|data=1870|pàgines=97-115}}</ref> de les mans d'un agent comtal, Guilhem de Planha. Els testimonis no saben quin era el contingut d'aquella missiva, però es troba en l'origen de l'articulació de l'escamot que assassinarà els inquisidors i el seu seguici uns dies després.
De Montsegur van sortir-ne una trentena d'homes armats que es van dirigir a un bosc prop de [[Gajan de la Selva|Gajan]]. Allí se'ls van unir una trentena d'homes més que acompanyaven al cavaller Pere de Maseroles. Aquest seguici va arribar a les portes d'Avinhonet el vespre del dia [[28 de maig]] de [[1242]]. Un cop preparats fora de la vila, agents de contacte d'Avinhonet van sortir de les muralles per informar de la situació. Finalment quan els inquisidors es disposaven a anar-se'n a dormir, els contactes de l'interior van obrir les portes de les muralles a l'escamot.
=== Els assassinats ===
Un cop dins, se'ls van unir una vintena d'homes d'Avinhonet encapçalats per Guilhem d'Alfaro. Amb l'ajuda de torxes es van desplegar per la vila i uns quants van anar fins al castell comtal, que era on s'allotjava el seguici inquisitorial. Un cop dins van anar fins a la sala on dormien i van rebentar-ne la porta a cops de destral. Ja no hi va haver escapatòria pels inquisidors i van morir massacrats.
Un cop realitzada la massacre, els instigadors van repartir-se el botí, basat sobretot en peces de roba i llibres, i van destruir tota la documentació que acompanyava els inquisidors i el seu seguici.
=== Les víctimes ===
| |||