José María Gil-Robles y Quiñones: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 20386470 de 2A01:C50E:21D8:E500:895C:3A3E:BFF0:7887 (Discussió) Vandalisme Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 38:
A la fi de febrer i principis de març de 1933 va participar en la creació de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), a l'integrar-ne Acción Popular. El seu nou partit va obtenir la victòria en les eleccions de novembre de 1933, però amb una escassa majoria (115 escons de 450) la qual cosa li impossibilitava per a formar govern en solitari. Va donar suport al nou gabinet presidit per [[Alejandro Lerroux]] des d'aquest mateix mes, així com als següents, encapçalats també per altres figures del [[Partit Republicà Radical|Partit Radical]]. A l'octubre de 1934, l'entrada de tres membres del seu partit en l'executiu va donar lloc a un moviment revolucionari (Revolució d'Octubre i [[fets del sis d'octubre]]). El 6 de maig de 1935 va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, promocionant una sèrie de militars que tindrien un gran protagonisme durant la posterior [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], com el general [[Francisco Franco]]. Va prosseguir en el càrrec en el gabinet següent, presidit des de setembre d'aquest any per l'independent [[Joaquín Chapaprieta Torregrosa]]. La seva actitud política, contrària a la seva política econòmica, va provocar la dimissió del president del Govern al desembre de 1935 i la seva dimissió com a ministre.
Després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les [[eleccions generals espanyoles (1936)|eleccions]] de febrer de 1936 es va convertir en el cap de l'oposició parlamentària. La seva figura es va veure cada vegada més eclipsada pels postulats més radicals de [[José Calvo Sotelo]], assassinat en la nit del 12 al [[13 de juliol]] de [[1936]]. Gil-Robles, que havia partit cap al nord poc abans, va abandonar Espanya i es va dirigir a França. Expulsat pel govern de [[Léon Blum]], va passar a [[Portugal]]. Durant la immediata Guerra Civil va encomanar a les seves seguidors donar suport al bàndol del general Franco alhora que va lliurar els fons del seu partit al general [[Emilio Mola|Mola]]. Finalitzat a l'abril de 1939 el conflicte, va donar suport a la causa monàrquica; va ser membre del Consell Privat del comte de Barcelona ([[Joan d'Espanya|Joan de Borbó]], pare del futur Rei [[Joan Carles I]]) i va
Catedràtic de la [[Universitat d'Oviedo]] des de 1968, després de la mort del general Franco en 1975 i l'inici del regnat de Joan Carles I i de la [[transició espanyola]], va intentar recuperar el seu paper polític defensant les posicions de la [[democràcia cristiana]]. En aquesta tasca va tenir el suport d'un dels seus fills, [[José María Gil-Robles y Gil-Delgado]]. No obstant això, el fracàs del seu partit (integrat al costat del de [[Joaquín Ruiz-Giménez Cortés|Joaquín Ruiz-Giménez]] en la Federació de la Democràcia Cristiana) a les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], en les quals no va obtenir acta de diputat, el va apartar definitivament de la vida política. En 1976 havia aparegut altra de les seves obres autobiogràfiques i de caràcter polític, ''La monarquía por la que luché''. El seu fill José María va passar posteriorment al [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] i va arribar a ser president del [[Parlament Europeu]]. Un altre dels seus fills, [[Álvaro Gil-Robles]], va ser [[Defensor del Poble]].
| |||