Revisió del 18:17, 25 març 2008 modifica Capgròs (discussió \| contribucions) 8.948 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 01:35, 26 març 2008 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Tarquini Prisc''' (en llatí ''Lucius Tarquinius Priscus'') va ser el cinquè rei de [[Roma]] (~616 aC-579 aC) de la dinastia etrusca. Fill de Damarat de Corint i d'una dona etrusca, va anar a [[Roma]] i canvià el seu nom originari (Lucumon) pel de Tarquini. Allí va ser elegit guardià dels fills d'[[Anc Marci]] i després el succeí en el tron un cop mort. Es féu nomenar rei del poble. Vencé els llatins i els sabins i es distingí com a bon reformador: va augmentar el nombre dels senadors fins a tres-cents, i va doblar el nombre de cavallers; emprengué grans obres públiques com ara la construcció del circ Màxim, la del temple de [[Júpiter (mitologia)\|Júpiter]] al Capitoli o la construcció de la Cloaca Màxima. A més a més va donar a [[Roma]] una planificació urbana. Va ser el primer rei que va celebrar un [[triomf Romà]]. Fou fet assassinar pels fills d'[[Anc Marci]] i Tanaquil (la seva esposa) va fer de regent fins que el seu fill [[Servi Tul·li]] va ser prou gran per governar. Segons Tit Livi va fer la guerra amb sabins i llatins; va destruir la ciutat sabina d'Apioles (''[[Apiolae]]'') i va conquerir les ciutats llatines de [[Cameria]], [[Crustumerium]], Medúl·lia, Ameriola, Ficulnea, Corniculum, i Nomentum; als sabins, que havien avançat fins a les portes de Roma, els va rebutjar i tot seguit els va derrotar a la vora de l'[[Anio]] i els va obligar a demanar la pau, havent de cedir [[Col·làtia]] on va establir una guarnició dirigida per Egeri, fill pòstum del seu germà Aruns, que va agafar el cognom de Col·latí. Tarquini hauria construït llavors el temple de [[Júpiter (mitologia)\|Júpiter]] al [[Capitoli]]. [[Dionís d'Halicarnàs]] esmenta també guerres amb els etruscs, cinc ciutats dels quals havien ajudat als llatins, i foren derrotades; li van oferir en senyal de submissió una corona d'or i altres elements símbols de reialesa segons els etruscs (tron de vorí i ceptre); [[Estrabó]] diu que també va sotmetre als [[eques]], però no en fa referència cap més autor i Dionís ho atribueix a [[Tarquini el Superb]]. Va ser el primer rei que va celebrar un triomf. En la pau es distingí com a bon reformador; va dragar diverses llacunes de la part baixa de la ciutat; també va crear un embarcador al [[Tíber]], va construir la Cloaca Màxima, el [[Circ Màxim]] (instituint els [[Jocs Romans]]), va establir el fòrum (acabat per [[Servi Tul·li]]) i va donar a [[Roma]] una planificació urbana. En la constitució va afegir cent membres al senat (patres minorum gentium per distingir-los dels anteriors que eren els patres majorum gentium) arribant a 300 , va voler crear tres noves centúries a les tres establertes per Ròmul (cosa que va impedir l'àugur Attus Navius) i finalment va crear tres seccions de les tres centúries (II Ramnes, II Títies i II Luceres) doblant el nombre de cavallers, i va incrementar el nombre de vestals de quatre a sis. Va regnar 38 anys fins que fou assassinat pels fills d'Anc Marci per impedir la successió del seu gendre Servi Tul·li. La reina Tanaquil va fer de regent i va imposar la successió de Servi, casat amb Tarquínia, la filla del rei; va ser l'única vegada de la monarquia que el tron va ser heretat. ~~Va ser l'única vegada de la monarquia que el tron va ser heretat.~~ {{Inicia taula}} {{Filera de successions\|títol=[[Llista de reis de Roma\|Rei de Roma]]\|abans=[[Anc Marci]]\|després=[[Servi Tul·li]]\|anys=[[616]]–[[578]]}}

Tarquini Prisc: diferència entre les revisions