|
Aquest subdialecte del català septentrional de transició representa actualment una zona híbrida que conserva certs trets comuns amb el [[català septentrional|dialecte septentrional]] però que es veu constantment submergida per la pressió del [[català central]]. La morfosintaxi del parlar de Cerdanya té més de trenta punts que el caracteritzen. El lèxic és força ric, amb germanismes, occitanismes, gal·licismes i castellanismes antics: s'ha aplegat prop de mil mots propis. Malgrat el marc geogràfic restringit de Cerdanya, el parlar cerdà no és uniforme i presenta diferències notables entre la part oriental, la central i l’occidental. A la part sota administració francesa aquest procés de substitució pel català estàndard central no és tan accentuat i en alguns pobles es pot sentir encara un cerdà genuí.
El parlar s’està perdent a causa de l’estandardització del català i de la pressió del model del català central. La transmissió oral d’aquest parlar avui ja no es fa gaire, i a més els professors en bona part vinguts de fora de la comarca, divulguen el català estàndard central.
== Característiques ==
|'''abab!'''
|''compte!''
|
|-
|'''apria!'''
|compte! ''aquest de mal humor''
|
|-
|'''acampar'''
|''empaitar''
|
|-
|'''agraviar'''
|
|''faltar al respecte''
|-
|'''aixanicar'''
|''espavilar-se''
|
|-
|'''aixer'''
|''xerri''
|
|-
|'''alberany'''
|
|''crit fort''
|-
|'''algom'''
|''quelcom''
|
|-
|'''allà-ahir'''
|''abans-d’ahir''
|
|-
|'''anoll'''
|[[Anyell|''xai - corder - anyell'']]
|''bou o vaca d’un any a dos d’edat''
|-
|
|
|
|-
|
|}
agraviar (faltar al respecte), aixanicar (espavilar-se), aixer (xerri), alberany (crit fort), algom (quelcom), allà-ahir (abans-d’ahir), anoll (bou o vaca d’un any a dos d’edat), apria! (compte! aquest de mal humor), aquissar (provocar), arça (roser silvestre), arramassar (arreplegar), arriat -ada (ferm -a, ben plantat -ada, eixerit -ida), arruix (soroll estrident), atomegar (estomacar, pegar, apallissar), atracassar (cansar en excés), atrapar (trobar), aujam (aviram), ausvirar (albirar), avisar (veure, albirar, adonar-se), ba (bes), baleja (escombra), balejar (escombrar), baloni -ònia (estrafolari -ària, rodamón), barguet (estri de fusta que empraven les dones quan anaven a rentar roba), barralla (tanca feta de barres o branques), barsa/batzer (esbarzer), barset/abarset (rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum), beç (bedoll), bigós (aixada de ferro amb dues puntes), bogor (xafogor), bolitroc (nyanyo, bony), bolilla de picolat (mandonguilla), borromba (esquella grossa més estreta de baix que de dalt), bot de les nines (cornamussa, sac de gemecs, gaita), botir (botar, inflar), bregafaient (maldecap, problema), buscallada (bastonada), cabracoc (esquella que duen les cabres), calastró (seny, senderi), camalliga (lligacama), camilleres (caramelles), capil (capdamunt), carnyot (tros de carn malmesa), cenrer (terra bona per plantar-hi llavors), cervellí (esvalot produït pels esquellots), clampsar (panteixar), clofella (closca), coflinca (societat, grup de gent associada), colga (placenta), colissa (col d’hivern), confletada/congletada (tempesta amb calamarsa), conjuminar (ajustar, posar d’acord diverses coses), corbell (sàrria), corriment (interès), corrons (ronyons-renyons), coscorra (cascavell usat amb ovelles o mules), (llapis. gal·licisme), curmull (curull, caramull), currafoles (gènere de bolets), currutaco -a (amant, amistançada amb qui es té relacions d’amagat), cremallola (carrerola, cama-sec), cremalls (clemàstecs), cuga (cua), cutisser (brutícia), dellà-ahir (abans-ďahir), disesset (disset), domatge (quin greu, és una pena. gal·licisme), desgall (pèrdua econòmica), donques (doncs), einam (estris de cuina; bateria de cuina), empixonat (embalaït), encanatrar (encastar), enrepteir (enrampar), entemat -ada (tossut -uda), esbramatec (bramul), escavallico (pruna silvestre), escorniflaire (xafarder -era), escorredissa (truita de riu), escorronar (escórrer), escrassadora/escarsadora, escassadora (cullera grossa i planera, plena de forats, amb què se separa l'escuma del brou o de qualsevol altre líquid, es fa servir per a treure d’una olla alguna part sòlida de manera que se’n separi l’aigua o per a fer escuma en l'olla), escurar (rentar, esbandir), esquitnet (crit estrident, xiscle), estalabre (astrolabi, talòs, pesat -ada), estartany (branquillot que seur del tronc d’un arbre), estenebres (cleca), estivant (estiuejant), estiló (bolígraf), estiralló (branc sec), estirgonyar/estringonyar (estireganyar; esgarrinxar), estomac (estomacada, pallissa), estorlocat -ada (eixelebrat -ada, esbojarrat -ada), estorrellar (torrar), estossar (estossinar, matar a cops), estrebar (estirar), estrebranquejar (caminar o córer més del que es pot, forçadament), estregina (teranyina), estriboc -a (estrafolari -ària, extravagant), estuf (orgull), estufarrat -ada (estarrufat -ada, cofoi -a), esventrellat -ada (empatxat -ada), esvoletegat -ada (esvalotat -ada), etzibori -òria (estrafolari -ària, esverat -ada), fagot (feix de llenya), faniant (mandrós. gallicisme), facècia (ocurrència graciosa, peripècia), fagot (feix de llenya), fajuc -a (pòtol -a, rodamón, indigent), falsa (golfa), fanç (falç), feda (ovella), ferrussa (brogit, soroll), ficel·la (cordill), firla (mica), flostis (despenjat -ada, indigent, bohemi, baliga-balaga), forrar (avortar), franquejar (ésser franc, actuar amb franquesa), fredorada (fred vingut de sobte, onada de fred), frejar (mandrejar, fer mandra), fumaterri (fumera), fumineja (xemeneia), galera (golafre), gansillar (panteixar, respirar anhelosament o amb la boca oberta a causa del cansament), garifaldi (fat, destí), garrau (gavarreró, fruit de la gavarrera), garrava, garravera (gavarra, gavarrera), garrotar (estrènyer fort amb una corda), gasalla (companyia grata, tertúlia), gaspa (rapa de raïm), gatesca (vetllada a la vora del foc), gicar (deixar), girola (rossinyol), gorja (gana de menjar), gralla (gallina), gresala (cassola grossa de terrissa o metall on es cou i serveix el menjar), grifuls (esgarrifança), gripi (menjadora), hasarderia (atreviment), lero -a (babau -a, beneit -a, pallús -ussa), llapí -ina (conill -a), llenar (cansar, ofegar), llimpiar (netejar), llit (placenta), llunetes (ulleres), madolat -ada (masegat -ada), mangala (bastó, penis), manxiula (escampador, llufa), manyaga (carícia), marmanyer -era (xafarder, xerrameca, dona buscada perquè plori als enterraments), marrà -ana (tossut -uda), merangina (aire i núvols), miolat -ada (trist -a), mirvar (minvar), mofle -a (tou -ova), molinar (moldre), monja (mongeta), mordir (mossegar), mundo (bagul per guardar-hi roba, objectes de valor, documents, etc.), ninyol (fil encerat o empegat amb què els sabaters cusen les sabates), ordiga (ortiga), ordiguer (ortiguer), padrí vell (avi), pallago (nen), pamort -a (persona que es deixa portar), panari (furòncol), papos (poca-solta, ximple), pasquer (pastiu, pastura, lloc de pastura), patuleia (grup o colla de gent de no gaire fiat), patusca (embriac -aga, borratxo -a), peçolar (lligar amb un nus les potes de les ovelles per tondre-les, dels conills per portar-los penjats, al corral, etc.), peirer (paleta), pelerina (manteleta. gallicisme), perdulari -ària (deixat -ada, baliga-galaga), pelfa (puta, bagassa, prostituta), pernabatre (estirar la pota, morir-se), perol (galleda), pesenar (arrossegar, tibar), peutrigar (peucalcigar, trepitjar), pica (fregador, basseta), picassa (destral), pioxa (mula), pinsó -ona (ànec -ega), pistaixa (futilesa, ximpletia, bajanada), pivet (avet), pixacalces (covard -a), pixa-rabent (persona que sempre té pressa), pixa-rellisques (primmirat -ada), pixatinters (escrivent -a, oficinista), pla (certament, prou), plaga (trapella, de poca confiança), plapa (clapa, herba), plaure (agradar), pleta (lloc de garriga a vegades prop de les heretats per a tancar-hi el bestiar), pollar (covar), poela (estufa i cuina de llenya, construïda amb ferro, de forma circular), populina (pollanc de capçada ampla i fulles triangulars), posella (prestatge, lleixa), prilló (panelló), prima (instrument semblant al clarinet i a la gralla que acompanyava els balls antics), procavietat (qualitat de prolífic), prou (sí, certament), prunyó (aranyó, fruit de l’aranyoner), pruvilla (pruïja ), punxent -a (punxegut -uda), quisca (brutícia acumulada), quitllar-se (dreár-se, reaccionar amb actitud seriosa), ransonejar (rondinar, remugar), ratadís (ratadura, clotet o altre senyal que resta a la pell a conseqüència de la verola o d’altres malalties), recola (recoladura, multitud), recossirar (regonèixer, mirar atentament una cosa per comprovar-ne l’estat, per cercar-hi quelcom), refastinyós -osa (llepafils), refistolar-se (refer-se d’una malaltia o situació negativa), reflectir (pensar, reflexionar), regal (llàgrima), remball (condició social, tren de vida), remeniot -a (manefla, tràfec -ega), repeix (àpat), rescald (brasa viva), reumejar (expectorar), rossam (bestiar equí), rufaca (rufaga, rufa, torb), sàbat (xivarri), sabot (sabata amb sola de fusta), sacar/cecar (treure, buscar, cercar), salanca (diversos tipus de salzes, Salix spp), sapandall (trasto, persona que no val gran cosa, que fa més nosa que servei), sarda (sardina; arengada), sarrill (serradures), seguisseu (persona que sempre en segueix una altra), serrar (tancar, acordar), sirgar (funcionar, treballar), solaç (esbargiment, entreteniment agradable), sol-rajaire (persona que sempre s’està al sol), sonsònia (acordió), suarda (brutícia acumulada per la suor), sunyar-se (resistir-se a fer una cosa, tenir-hi repugnància), talabard (rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum), taleja (diners, estalvis, beneficis, negoci), tambanada (patacada, topada, estavellada), tampa (tapa de metall o de ferro, porta d’un armari, porticó), tamperi (soroll estrident, terrabastall), tampis (tant se val), tanaor (temor, temença), tangí (gibrell, perol d’aram, ferro o alumini emprat per fer crema, confitura, etc.), tanyut -uda (ferm -a, endurit -ida), tapaboques (bufanda), tartallotja (persona que entra poc en raó, tossut -uda, pesat -ada), tartera (xerraire), tavella (mongeta tendra), teixir (patir, esforçar-se), tempsada (temps atmosfèric), terramena (bona peça), timbau (estimball, abisme), tinorca (tanoca, babau -a, pallús -ussa, pesat -ada), tiró -ona (ànec -a), tocadora (vara d’avellaner), tocar (pegar les vaques amb la vara), tomacaldo (efeminat, homosexual), tomany (babau -a, tanoca, pallús -ussa), trabucar (ensopegar), tracàs (feina excessiva, preocupació agitada, estrès), traginar (remenar, desordenar, buscar insistentment), trapar (atrapar, agafar, arribar, aconseguir, trobar), traucar (travessar), trialla (peladura), trossa (bolquers, conjunt de roba d’un infant), trumfa (patata), trumpon (eina per inclinar la roda del carro), tumar/tumir (envestir amb el cap, topar), tupí (olla de petites dimensions; fig. cervell), tupina (olla més grossa que el tupí), vaqueta (llimac a Eina), veire (got), ventejar (gloriejar, lloar, encomiar), ventresca (vísceres abdominals), vetaquit (vet ací, vet aquí), viampes (vejam, a veure), vinclar (doblegar, corbar), volalla (aviram), xafagleves (distret, despistat), xafernat mullena, xipoll), xaiar (anyellar, parir l’ovella), xalabotar (vessar l’aigua d’un recipient), xarmollat (congestió, constipat del nas), xera (foc, flama del foc), xerc (xerri, Puigcerdà), xerinada (foc petit), xerriu (xerri), xerxar (remenar), xicra (tassa petita), xingar (copular, fer l’acte sexual), xixamaixeta (torracollons, titafluixa), xorm (raig d'aigua), xormollar (sanglotar), xormollat (congestió, constipat del nas).
=== Occitanismes ===
|
