Txu: diferència entre les revisions

El riu '''Txu''' o riu '''Ču'''; (ortografia turquesa moderna: '''''Çu'''''; també apareix com a ''Shu'', ''Chu'', ''Chui'' i ''Chuy''; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: ''Su-yeh'' o ''Sui-she'') és un curs fluvial de l'[[Àsia Central|l'Àsia central]] a [[Kirguizistan]] i [[Kazakhstan]]. El seu curs és de 920 km segons l'[[Enciclopèdia de l'Islam|l'Enciclopèdia de l'Islam]] (aen la Viquipèdia anglesa sse n'assenyala 1.067 km).

Neix al [[Kirguizistan]], a les muntanyes [[Tien Shan]], al Terskei Alatan, i corre vers el nord-est fins a arribar a uns 6 km del llac [[Issiq Kul]], al qual envia un braç (Kutemaldi); al curs superior se'l coneix pel nom de ''Kočkar''; segueix cap al nord i passa per les gorges de Bugham (rus Buam) i continua al nord-oest. Rep llavors per la dreta el Gran i Petit Kebin, i per l'esquerra l'Aksu i el Kuragati,; passantpassa per la vall de Txu, on es troba la capital del país, [[Bixkek]], i després entra al [[Kazakhstan]]: passantpassa per la ciutat de [[Ču (Kazakhstan)|Ču]]; llavors, passa per zones desèrtiques i es perd al llac desèrtic de Saumul-Kul, a uns 110 km al nord de l'[[Amudarià]].

La zona ja estava colonitzada vers la meitat del segon mil·lenni aC en temps de la [[cultura d'Andrónovo]] (1700-1200 aC). Després hi van viure els [[sakes]] i els [[wusun]] (pseudotocaris). El [[sogdians]] iranians s'hi van establir al [[segle VI]];<ref>Barthold, W. "Balāsāg̲h̲ūn or Balāsaḳūn." Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2008. Brill Online. UNIVERSITEITSBIBLIOTHEEK LEIDEN. 11 March 2008 <http://www.brillonline.nl/subscriber/entry?entry=islam_SIM-1131> </ref> algunes inscripcions i restes d'aquestosaquests pobles han estat trobades i descrites pel savi soviètic A. N. Bernstamm (1910-1956), que comprova que la influència siriana i bizantina va arribar fins a la zona.

El [[776]], la vall del Ču i la del [[riu Talas|Talas]] foren ocupades pels [[carlucs]] ([[karluks]]), i les tribus turques es van establir també no gaire lluny. La capital regional era [[Suyab]]; el khan de la zona residia a Kuz Ordu ([[Balasagun]]). Els exèrcits musulmans només hi van arribar un cop, el [[810]], a la part occidental de la vall, en una campanya contra Kulan. Al segle X, hi havia una nombrosa població musulmana, però el [[982]] encara no era general i els nestorians sembla que hi eren majoria.

El [[1141]] els karluks foren dominats pels [[kara-khitai]]. El [[1219]], el viatger xinès Chang Chun va trobar la vall poblada i amb diverses ciutats, però després es va despoblar i el [[1259]] ja s'assenyalen moltes ruïnes. En aquesta regió, estava marcada la frontera entre [[Batu Khan]] i [[Mongke]]; Shayban, khan de l'[[Horda Blanca]], hi va establir un dels seus campaments d'hivern. Una epidèmia de pesta ([[1338]]) i les guerres civils dels mongols del segle XIV, i finalment les campanyes de [[Tamerlà]], van acabar de buidar la regió. Fins i tot, les colònies nestorianes de [[Pishpek]] i [[Tokmok]], testimoniades per inscripcions dels segles XIII i XIV, van caure en la ruïna.

El riu dónadona nom a l'óblast de [[província de Txui|Txui]], la província més al nord del [[Kirguizistan]]. La ciutat de [[Ču (Kazakhstan)|Ču]] al [[Kazakhstan]] també porta el nom del riu.

Fitxer:E8145-Chu-River.jpg|GorgaGorja de Baum

Fitxer:balbalBalbal.jpg|[[Balbal]] medieval prop de la torre Burana a la vall del Txu