Revisió del 08:27, 17 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 13:36, 12 oct 2018 modifica desfés Playingbass (discussió \| contribucions) 336 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: ~~{{MT\|data=febrer de 2013}}~~ [[Fitxer:Leclanche cell.gif\|thumb\|220px\|Una il·lustració de 1919 d'una pila o cel·la Leclanché.]] La '''pila Leclanché''' o '''cel·la Leclanché''' és una [[cel·la electroquímica]] primària que va ser inventada i [[patent]]ada per [[Georges Leclanché]] el 1866. Contenia una [[dissolució]] conductora ([[electròlit]]) de [[clorur d'amoni]], un [[càtode]] (pol positiu) de [[carboni]], un despolaritzador de [[diòxid de manganès]], i un [[ànode]] (terminal negatiu) de zinc.<ref>[http://books.google.cat/books?id=AoG5HyboD_IC&pg=PA62 Electricitat industrial], Part 1. Chester L. Dawes. [[Editorial Reverté]], 1978 {{ISBN\|84-291-3020-9}}. Pàg 62</ref> La pila Leclanché era essencialment una versió independent d'una bateria de vas de terrissa porosa, i el seu disseny va ser bastant copiat.<ref>The Electrical Review, 1892. Pàg 68.</ref> La química d'aquesta pila va ser, més tard, adaptada amb èxit per a la fabricació de [[pila seca\|piles seques]]. == Construcció == El disseny original d'aquesta cel·la feia servir un atuell ~~porosa~~porós. Això li proporcionava una [[resistència interna]] relativament alta i es van fer diverses modificacions per reduir-la. Aquestes modificacions inclouen la "cel·la de blocs d'aglomerat" i la "cel·la de tela de sac". === Cel·la de vas porós === A la cel·la Leclanché original, el despolaritzador, fet de [[diòxid de manganès]] atapeït, estava empaquetat dins d'un vas porós, i una barra de carboni s'introduïa en el centre perquè actués com càtode. L'ànode, que era una barra de [[zinc]], estava submergit juntament amb el vas anterior en una dissolució de [[clorur d'amoni]]. La dissolució líquida actuava com l'[[electròlit]], que penetrava a través del vas ~~porosa~~porós per fer contacte amb el càtode. [[Fitxer:Pile Leclanché.jpg\|thumb\|220px\|Un altre disseny de la pila Leclanché, l'element o cel·la Leclanché-Barbier, amb l'elèctrode de zinc al centre d'un bloc d'aglomerat que contenia el diòxid de manganès.<ref>Leçons de Physique; L. Margate-l'Huillier. Il·lustracions de Gillard. Éditions Vuibert et Nony, 1904.</ref>]] === Cel·la de blocs d'aglomerat === El 1871, Leclanché va prescindir del vas porosa i la va reemplaçar per un parell de "blocs d'aglomerat", adjunts a la placa de carboni per bandes de goma. Aquests blocs estaven fets d'una barreja de [[diòxid de manganès]] amb aglutinants i pressionant la barreja en els motlles. === Cel·la de sac === ~~En aquesta~~Aquesta cel ·la de vas porosa va ser reemplaçada per un embolcall de [[tela de sac]] o [[arpillera]]. A més, la barra de zinc va ser substituïda per un cilindre de zinc per aconseguir una major àrea superficial.. Tenia una menor [[resistència interna]] que qualsevol dels anteriors (atuell porosa i blocs d'aglomerat). == Química de la pila Leclanché == El procés químic que produeix electricitat en una pila Leclanché comença quan els àtoms de zinc en la superfície de l'ànode s'oxiden, és a dir, perden dos dels seus electrons i queden carregats positivament com ions Zn <sup> 2+</sup>. Com els ions zinc (II) són solubles en l'electròlit, difonen i s'allunyen de l'ànode, deixant ~~als~~els seus electrons a la superfície, de manera que l'ànode adquireix una càrrega més negativa que el càtode.<ref>[http://books.google.cat/books? id = N3eiybB9QwwC & pg = PA185 Fonaments químics de l'enginyeria.] María José Climent. [[Universitat Politècnica de València]]. 2004. {{ISBN\|8497056477}}. Pàg 185</ref> Quan la cèl·lula es connecta a un circuit elèctric extern, l'excés d'electrons de l'ànode de zinc flueix pel circuit fins a la barra de carboni que actua de càtode: aquest moviment o flux dels electrons forma el corrent elèctric extern, capaç de ser usat per a diferents aplicacions. Quan els electrons arriben a la barra de carboni, es combinen amb el diòxid de manganès i l'aigua, que reaccionen entre si per produir [[òxid de manganès (III)]] i ions hidròxid amb càrrega negativa. Això va acompanyat d'una reacció secundària en la qual els ions d'hidròxid negatius reaccionen amb els ions positius d'amoni, presents en l'electròlit de [[clorur d'amoni]] per a produir molècules d'[[amoníac]] i [[aigua]].: : Zn <sub>(s)</sub>+2 MnO<sub>2(s)</sub>+2 NH<sub>4</sub> Cl <sub>(aq)</sub> → ZnCl <sub>2(aq)</sub>+Mn<sub>2</sub> O <sub>3 (s) </sub>+2 NH<sub> 3 (aq)</sub>+H<sub>2</sub>O Linha 52 ⟶ 51: == Aplicacions == La força electromotriu (fem) produïda per una cel·la Leclanché està al voltant d'1,5 volts amb una resistència de diversos ohms, quan es fa servir el disseny original amb vas ~~porosa porosa~~porós. Es va aplicar molt extensament en els començaments de la [[telegrafia]], per a aplicacions de senyalització, timbres elèctrics i altres usos similars onen els quals era necessària un corrent intermitent i era desitjable que la bateria requerís poc manteniment. La pila Leclanché (o ''cel humida'' com també se l'anomena) va ser la precursora de la moderna [[pila de zinc-carboni\|pila seca de zinc-carboni]]. == Vegeu també == * [[Cel·la electroquímica]]. * [[Història de la pila]]. * [[Pila de Volta]]. * [[Pila de Bunsen]]. == Referències == Linha 70 ⟶ 69: * '' Practical Electricity '' by W. E. Ayrton and T. Mather, published by Cassell and Company, London, 1911, pp 188–193 ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ {{ORDENA:Pila Leclanche}} [[Categoria:Bateries elèctriques]]

Pila Leclanché: diferència entre les revisions